Resultats de la cerca

Residí i exposà al Pakistan 1955 Obtingué el Premio Nacional de Grabado de Madrid 1958 i el premi Ciutat de Barcelona de gravat 1972 Treballà especialment l’aiguafort i la punta seca de la seva obra sobresurt l’àlbum Escenes taurines 1963 a l’aiguafort

Fou influït per Manet i per Degas, i participà en les exposicions impressionistes del 1879, el 1880, el 1881 i el 1886 Es dedicà a la caricatura, on resultà particularment ferotge en la de caire polític tingué difusió a “Le Courier Français” i “Le Figaro”, i fou un dels fundadors de “Le Fifre” i de “Psst" Es lliurà a un misticisme religiós mitjançant la tècnica de l’aiguafort La seva obra, precursora de l’expressionisme, influí sobre Picasso

Començà pintant sobre vidre alhora que feia gravat xilogràfic, linòleum, aiguafort i fotografia Al Bauhaus inicià les seves experiències de pintura planimètrica També estudià la imbricació de perspectives i l’estudi gestàltic Féu estudis sobre el color publicats en el llibre Interaction of color La seva pintura en els Homenatges al quadrant té per constant de reproduir 304 quadrats inscrits uns en els altres i de desenvolupar sobre aquests les múltiples possibilitats dels colors en la seva interacció i visualització

El seu eclecticisme es manifestà tant en els temes, d’ambient simplista de la fi del s XIX, com en la tècnica Fou mal considerat pels impressionistes pel fet d’haver posat a l’abast de la burgesia una versió atenuada de les troballes d’aquest grup És autor de l' Île heureuse 1901 Musée des Arts Décoratifs, París, de nombrosos murals i sostres en edificis públics, etc Conreà també l’aiguafort i fou el primer pintor admès a l’Académie Française 1924, gràcies, sobretot, als seus cotitzadíssims retrats

Doctor en farmàcia Amb el pseudònim Sr Petrequín publicà l' Álbum humorístico 1865 Collaborà a Un Tros de Paper , L’Ase , La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , La Ilustració Catalana , Gil Blas i altres revistes Per suggeriment de Marià Fortuny es dedicà a la pintura Conreà la temàtica d’escenes i tipus populars Bé que caigué en tots els tòpics, se salvà per la finor i l’elegància de les seves composicions Esperant una processó és una de les seves millors obres, juntament amb Un ball de llàntia, Tornant de bateig, Damiselles en el balcó i Una cacera de pollastres Treballà amb…

Autodidacte Establert a Barcelona, fou alumne de Meifrèn, i aviat s’obrí camí, pel seu decorativisme —el 1908 hom ja el destacava en algunes publicacions— Viatjà per França, Bèlgica i Anglaterra El 1911 exposà al Faianç Català de Barcelona, conjuntament amb Laura Albéniz, Ismael Smith i Marià Andreu El 1914 exposà a Madrid, on s’installà Després d’un període de silenci, tornà a exposar, el 1924 Influït per Walter Crane, Brangwin i Anglada i Camarasa, portà el seu fantasiós barroquisme a límits extrems de complexitat compositiva, d’imaginació temàtica i de viu colorisme Conreà…

Estudià a l’Escola de Nobles Arts de Barcelona i fou pensionat a Madrid i a Florència Anà a París, i després a Dijon, on féu una llarga estada, període en el qual donà el màxim rendiment al seu ofici influït per la tècnica del seu mestre Rafael Morghen, tractà l’aiguafort i preferentment el burí a la planxa d’acer, amb la qual reproduïa retrats i pintures religioses Dedicà una Mater Christi , de Mignard, a la Junta de Comerç el 1802, i sobre un disseny d’Antoni Rodríguez gravà l' Heroisme de la ciutat de Barcelona el 9 d’abril de 1809 Els darrers anys fou sotsdirector de dibuix…

Estudià belles arts a l’Escola de Sant Carles de València i anà després a Madrid becat per la Diputació de València El 1952 amplià estudis a París becat pel govern francès Fou un dels fundadors, a Madrid, del grup de gravadors Estampa Popular, integrat també per Antonio Saura, Manuel Calvo, Agustín Ibarrola, Alejandro Mesa, José Duarte i José Ortega, des d’on posà en pràctica el que hom ha anomenat “realisme social”, corrent que es caracteritzà per un realisme expressionista i emocional que pretenia d’aconseguir una incitació sentimental i una implicació politicomoral en l’espectador El grup…

Installat a Barcelona el 1900, es formà a l’Acadèmia Baixas el 1903 anà a París —Académie Julian—, i després a Brusselles, on s’inicià en l’aiguafort Es presentà el 1906 a Barcelona, on feu nombrosíssimes exposicions individuals també exposà sovint a Mataró —on dirigí l’Escola Municipal d’Arts i Oficis i el Museu Municipal—, així com a Madrid 1916, París 1922, Saragossa, València i Tortosa 1952, i collectivament a diverses capitals d’Europa i les dues Amèriques Tingué medalles d’or de l’Exposición Internacional de Panamà 1916 i de l’Acadèmia de Sant Jordi Conreà especialment la marina, el…

Es formà a l’escola de San Fernando, de Madrid, on residí des de nen, i manifestà aviat un caràcter molt independent Fou potser el darrer dels seguidors de Goya anteriors a la “resurrecció” impressionista, i com a pintor executà belles interpretacions a l’oli dels frescs de San Antonio de la Florida Participà a les exposicions nacionals de Madrid del 1864 i el 1866 És autor de La Mare de Déu Museo de Arte Moderno, Madrid, de Resurrecció de la filla de Jaire i d’algunes còpies de Goya Com a gravador demostrà una traça inigualada al seu temps a la península Ibèrica es distingí en l’aiguafort, i…