Resultats de la cerca

Participà del goticisme tardà, assimilat en la seva etapa de formació —possiblement amb el mestre Martínez de Vallejo—, i del primitiu Renaixement d’origen llombard, incorporat per influència de Paolo de San Leocadio La dualitat de tendències explica la dificultat a dissociar les seves obres de les d’aquells A la seva primera època pertanyen l' Aparició de Crist i els sants pares a la Mare de Déu Art Museum, Cambridge, Massachusetts, quatre taules de sants i àngels Museu de Belles Arts, València i Sant Dionís i Sant Nicolau Museu de Xàtiva a l’etapa d’influència de Paolo de San Leocadio, l'…

Aquest nom procedeix de la incerta creença que les taules atribuïdes a aquest mestre, conservades al Städelsches Kunstinstitut de Frankfurt del Main Mal lladre, Madona, Verònica i la grisalla Trinitat , provenien de l’abadia de Flémalle-les-Liège Actualment hom l’identifica molt versemblantment amb Robert Campin

La seva denominació prové del retaule incomplet del Museu de la Catedral de València, amb quatre plafons que representen escenes de la vida d’aquest sant No és clar que el suposat Sant Ildefons —del mateix museu— atribuït a Lluís Dalmau, Jacomart, Rd’Osona o el Mestre de Bonastre fos la taula principal d’aquest retaule, si bé la hipòtesi és força versemblant Sembla menys segura, en canvi, la identificació amb el mestre Richard, vingut a València amb PSan Leocadio i FPagano el 1472, puix que hom ha demostrat que aquest mestre és en realitat Riccardo…

La primera exposició del grup tingué lloc el 1966 a Alacant i des d’aleshores exposaren arreu de l’Estat espanyol El 1969 el Grup fou convidat a la II biennal internacional de Merinhac Gascunya i a partir d’aquest moment s’hi produí una reestructuració i començaren les EX-PO exposicions de campanya popular Artistes preocupats per la temàtica de tipus social, denunciaven el món tecnificat amb la presentació de situacions conflictives i ruptures internes, i confeccionaren un manifest en aquest sentit

La seva infantesa malaltissa i afectada per la mort de la mare i la germana influí molt la seva obra Féu diverses estades a París i a Berlín En el Fris de la vida volgué pintar, segons ell mateix, “éssers humans que sofreixen i estimen” Cal destacar-ne Pubertat 1890 i Gelosia , Madona , ambdós del 1893, i El Crit , que esdevindria una fita de l’expressionisme, del qual existeixen diverses versions, la més antiga també d’aquest any En aquest període el seu estil esdevingué sintètic i utilitzà l’arabesc i la línia corba modernista per a expressar la psicologia angoixada dels seus personatges…

Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València i exposà per primera vegada el 1966 Aquest mateix any començà a treballar com a conservador del Museu d’art abstracte de Conca Influït pel nucli d’artistes que el freqüentaven, en les seves primeres obres manifestà una abstracció molt eixuta Potseriorment realitzà una important sèrie de creacions amb plantejaments propers al minimal art —sèrie Portes 1968— Al voltant del 1970 reprengué la pintura de cavallet amb unes obres en les quals jugava amb tonalitats d’un únic color Després de dos anys de residència a Nova York 1979-80 s’ha…

Membre de la nissaga d'industrials  Rivière Estudià i conreà la publicitat, introduint en aquest món el concepte de “publigrafia” Treballà a París amb Dupuy per especialitzar-se en publicitat 1933-35 i posteriorment obtingué en aquest camp premis a Brusselles i a Barcelona Com a pintor es formà amb J Vidal-Quadras i J de Martí Garcés des del 1931 No exposà individualment fins el 1950 —a Barcelona— i assajà la pintura fluorescent Exposà a diversos països des del 1957 Es centrà especialment en paisatges de la Costa Brava El 1949 adquirí i restaurà 1952 el castell de…

Estudià a Barcelona, a Llotja i a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi 1949-55 i fou deixeble de Francesc Labarta Molt influït per aquest, les seves primeres obres són decoracions murals per a diverses esglésies de la plana de Vic 1956 S'interessà aviat per les possibilitats decoratives de la ceràmica, que explotà amb plenitud en els plafons del seminari de Vic 1958 Anys més tard l’aplicà, també, fora de l’àmbit religiós En aquest camp es mostrà molt més barroc i abstractiu que no pas en les pintures de cavallet i els dibuixos, que exposà per primera vegada l’any 1974 Aquestes són obres d’…

Honorat Rigau a 1592 — 1621, successor d’Antoni Peitaví, contractà el 1596 unes pintures amb el capítol d’Elna i el 1609 pintà el sagrari de Palau del Vidre, obra que ha servit per atribuir-li el retaule de la Mare de Déu de Montalbà Vallespir El seu fill Honorat Rigau i Nofra — 1624 contractà el retaule de Sant Ferriol per als mínims de Perpinyà 1623, actualment a la parròquia de Sant Joan Un germà d’aquest, Jacint Rigau i Nofra — 1631, també pintor, fou el pare de Maties Rigau , pintor que deixà l’ofici pel de sastre Fills d’aquest foren el pintor Jacint Rigau-…

Fill d’un dibuixant de brodats, i deixeble de François Lemoine La comanda de gravar 125 dibuixos de Watteau li permeté d’estudiar detingudament l’estil d’aquest artista El 1734 ingressà en l’Académie Royal de Peinture et de Sculpture, de la qual esdevingué director el 1765 Dos anys abans havia estat nomenat primer pintor del rei S'encarregà de la direcció artística de les manufactures reials dels Gobelins i de Beauvais, per a les quals féu models de tapissos La temàtica de la seva obra, diversa, on abunden els característics nus femenins, fa d’aquest artista, juntament amb…