Resultats de la cerca

Professor de dibuix a la càtedra d’arquitectura de la Universitat Catòlica de Santiago de Xile, assolí una gran fama com a aquarellista Es dedicà també a la pintura mural església dels passionistes de Los Andes

Fill de Carles Llobet i Busquets Format a l’escola de Llotja de Barcelona i a Itàlia i França Professor de dibuix titulat a València, exercí a Barcelona 1925-36 Residí a Xile 1940-46, on fou professor a la Universidad Catòlica De retorn a Barcelona, conreà sobretot la pintura mural, especialment en edificis religiosos

A l’any de néixer, la seva família s’exilià a París en instaurar-se la Dictadura de Primo de Rivera De tornada a Catalunya, es formà a l’Institut-Escola El 1939 la família s’exilià per segona vegada, aquest cop definitivament a Xile Formada com a pintora a l’Escola de Belles Arts de la Universitat de Santiago 1942, el 1947 s’incorporà al Grupo de Estudiantes Plásticos GEP i deu anys més tard al Taller 99, on s’inicià en el gravat Des del 1958 tornà a Catalunya amb freqüència En la seva obra poden distingir-se diverses etapes A la primera 1960-73, marcada per la monumentalitat del romànic i l’…

Fou, amb Rafael Monleón, un dels marinistes més autèntics, tot i que hi ha qui ha dit d’ell que era més manierista que marinista i que abusava dels blaus Participà en diverses exposicions nacionals de Madrid i en altres de caràcter internacional 1892 i 1910 Condecorat amb la creu d’Isabel la Catòlica 1897, fou director de l’Escola de Sant Carles a la fi de la seva vida Autor de Salvament d’un nàufrag, Xoc a alta mar, Platja de cabanyal i Sense rumb Museu de Belles Arts, València

Format a l’Acadèmia de Viena 1806-10 Establert a Roma 1810, hi fundà i hi encapçalà l’escola dels natzarens natzarenisme , es convertí al catolicisme 1813 i posà el seu art al servei de l’Església Catòlica El seu estil, suau i amable, es basa en Rafael i representa la perduració de la plàstica pictòrica neoclàssica, oberta, però, a una temàtica d’un cert Romanticisme Collaborà en la decoració al fresc de la stanza Bartholdy 1816-18 i del casino Massimi de Roma 1828 Féu bons retrats, especialment d’altres pintors amics, i la seva obra més ambiciosa és El Triomf de la Religió en…

Es formà a l’escola de San Fernando de Madrid, i fou pensionat a Roma 1864 gràcies a la seva obra Darrers moments de Felip II de Castella Madrid, Museo de Arte Moderno, d’idèntica composició que el Testament d’Isabel la Catòlica del seu rigorós coetani Rosales Concorregué amb un cert èxit a diverses exposicions oficials amb pintures d’història Dedicat també al quadre de cavallet, produí molt per a l’Amèrica Llatina Pintà també al fresc a la cúpula de la capella de Sant Antoni de Cadis i a la de San Francisco el Grande de Madrid Artista de formació romàntica, adquirí —induït pel…

Fou deixeble d’Antoni Caba i Agapit Vallmitjana a l’Escola de Llotja de Barcelona Més tard, hi fou catedràtic de Belles Arts pintura i escultura S'especialitzà en pintura decorativa i en retrats El 1907 emigrà a Xile Decorà l’interior del Palau de Belles Arts de Santiago 1909 i guanyà una plaça de professor a les escoles d’Arquitectura i de Belles Arts És autor del monument a Alonso de Ercilla, ofert per la colònia espanyola al govern de Xile 1910, en el centenari de la independència Féu també les cariàtides que decoren el Palau de Tribunals i les allegories de l’estació de Mapocho, l’…

Els anys de batxillerat 1926-34 s’inicià en la pintura de la mà de Narcís Puget Estudià magisteri a Barcelona, estudis que hagué d’interrompre per malaltia i per la Guerra Civil El 1939 es traslladà a Menorca Acabada la guerra, conclogué la carrera de magisteri, i el 1946 els estudis de pintura a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi Del 1962 al 1982 exercí com a catedràtic de dibuix a l’Institut d’Eivissa, activitat que compaginà amb la pintura Evolucionà des d’un postimpressionisme nabí a un tipus particular de pintura metafísica que es basa en la representació dels volums…

Fill del gravador originari d’Albarrasí Pedro Navarrete Romero i germà del gravador Frederic Navarrete i Fos Format a l’escola de Sant Carles de València i a la de San Fernando de Madrid Pensionat a Roma dues vegades, la primera ~1860 amb una ajuda del ministeri de foment, hi pintà Caputxins al cor cantant les vespres , premiat amb una tercera medalla nacional el 1867, que li valgué especial fama com a pintor d’interiors i assumptes costumistes Fou jurat a diverses Exposiciones Nacionales de Madrid Guanyà una medalla d’or a l’Exposició Internacional de Viena del 1873 Fou condecorat amb les…

Ingressà a l’Academia de San Fernando el 1851 Des del 1856 patí d’una malaltia que limità les seves possibilitats La pintura italiana d’El Escorial li desvetllà l’interès per Itàlia i, passat un quant temps a França, s’establí a Roma el 1857 Iniciat en l’idealisme natzarenista Tobies i l’àngel , 1860-62, Madrid, Casón del Buen Retiro, ben aviat passà al realisme, sense deixar, però, la temàtica històrica Testament d’Isabel la Catòlica , 1864 —medalles d’or a Madrid 1864 i a París 1867— Presentació de Joan d’Àustria a Carles V , 1869 o La mort de Lucrècia , 1871 —medalla d’or a Madrid— tots…