Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Espinalt
Pintura
Llinatge d’imaginaires procedents de Santa Maria d’Oló (Moianès), coneguts amb el motiu de Xavalla.
Desenvoluparen llur activitat a Sarral Conca de Barberà, del segle XVI al XIX, i treballaren per les contrades tarragonines El més antic conegut és Isidre Espinalt , que contractà l’altar major de la seu de Tortosa 1530, però només feu els de Sant Agustí i Sant Ruf Descendents seus foren Isidre Espinalt i Travera Sarral — 1737, que el 1696 treballava a Valls i, més tard, a Tarragona i Montblanc del 1695 al 1719 feu diverses obres al monestir d’Escaladei Un fill seu, Isidre Espinalt Sarral — 1741, també tallista, fou succeït per un fill seu anomenat igualment Isidre Espinalt Sarral — 1800,…
encàustica
Pintura
Tècnica pictòrica consistent a treballar els colors amb cera blanca com a vehicle, en fred o escalfant-la.
Una gran part de la pintura clàssica grega fou feta amb aquesta tècnica, amb taules de fusta com a suport Els exemples més ben coneguts, però, són els retrats funeraris de les mòmies d’època romana del Faium
Francesc Marsà i Figueras
Pintura
Pintor.
Deixeble de Fèlix Mestres a Llotja Fou distingit a salons de Barcelona, Madrid i Berlín Formà part —presentat per Eduard Aunós— de l’orsià Tercer Salón de los Once de Madrid 1945 Fou un dels conreadors més coneguts de la natura morta acadèmica, durant els anys trenta i quaranta
Bassano
Pintura
Nom amb què foren coneguts els Da Ponte (ss XVI-XVII), família de pintors venecians originaris de Bassano.
Francesco Bassano dit el Vell Bassano ~1475 — ~1530 fou l’iniciador de la tradició pictòrica familiar Iacopo Bassano , fill de l’anterior, fou el més important de la família i un dels representants rellevants de l’escola Francesco Bassano dit el Jove Bassano 1549 — Venècia 1592, fill i deixeble de l’anterior, collaborà amb aquest a decorar el palau ducal de Venècia, ciutat on s’establí el 1579 Leandro Bassano Bassano 1557 — Venècia 1622, també fill i deixeble de Iacopo, treballà al principi a Bassano, però el 1592 s’establí definitivament a Venècia, on enllestí les obres inacabades de…
Jean Lafitte
Escultura
Pintura
Escultor i pintor.
S'installà a Perpinyà el 1939, on fou alumne de Valiente el 1947 feu ceràmica a Sant Vicenç Perpinyà, i posteriorment treballà a Sant Ceré Guiena amb Luçat Viatjà per Itàlia i Espanya acusa la influència dels primitius catalans i de Velázquez, Goya i Zurbarán Es caracteritza per un realisme sobri Són coneguts el seu Crist expirant i la seva Pietà Sant Miquel de Cuixà
Monsù Desiderio
Pintura
Nom amb què eren coneguts dos pintors, actualment ben diferenciats, actius a Nàpols durant la primera meitat del s XVII.
El més destacat, François de Nomé Metz 1593 — , excellí en temes d’evocació arqueològica Interior d’una església Szépmüvészti Múzeum, Budapest el seu estil es caracteritza per una mescla d’elements reals i fantàstics de to surrealista L’altre pintor, Didier Barra Metz — , és autor d’una Vista de Posillipo Museo Nazionale di San Martino, Nàpols
Augustin Hannicote
Pintura
Pintor francès.
Treballà primerament a Holanda, on féu paisatges, personatges pescadors, patinadores i kermesses Installat a Cotlliure, hi residí uns vuit anys Donà sistemàticament cursos de pintura als alumnes de l’escola del poble formà així el grup Les Gosses de Collioure, d’on han sortit diversos pintors coneguts Al moment de l’alliberament fou acusat de collaboracionisme i hagué de marxar a Narbona La seva pintura és figurativa, els colors recorden Gauguin i té un gran sentit de la decoració Executà cartons de tapisseria per als Gobelins
Simon Vouet
Pintura
Pintor francès.
Deixeble del seu pare, Laurent Vouet Després de viatjar per Orient, residí 15 anys a Itàlia Venècia, Roma i Gènova Cridat per Lluís XIII, arribà a França l’any 1627 Treballà per al rei i Richelieu, entre altres Conjugà el seu art amb l’ensenyament D’entre els més coneguts dels seus deixebles, cal citar Le Sueur, Le Brun i Mignard, que foren fonamentals en la creació del classicisme del s XVII francès Pintor d’una gran facilitat, d’una notable creativitat i d’una gran rapidesa d’execució, rebé tots els favors de la cort francesa
Pollaiolo

Perfil d’una dona (c.1475), d’Antonio Pollaiuolo (Museu Poldi Pezzoli, Milà)
© Corel
Pintura
Nom amb què són coneguts Antonio Benci (Florència ~1432 — Roma 1498) i Piero Benci (Florència 1443 — Roma 1496), pintors, escultors i gravadors italians.
Aprengueren la tècnica al taller de LGhiberti i collaboraren junts a partir del 1460 taules dels Treballs d’Hèracles , avui perdudes Antonio rebé la influència d’Andrea del Castagno i de Donatello i pintà obres com Apollo i Dafne ~1470 i el Martiri de sant Sebastià 1475, ambdues a la National Gallery de Londres El seu estil es caracteritzà pel dinamisme i l’expressió dramàtica dels personatges, notes que s’intensifiquen en els seus gravats ~1470, Batalla de Nus , Gabinetto dei disegni e delle stampe, Galleria degli Uffizi, Florència i especialment en obres escultòriques com…
Anselm Kiefer
Pintura
Pintor alemany.
Fou alumne de Peter Dreher, Horst Antes i Joseph Beuys La seva pintura intenta recuperar la memòria històrica del poble alemany, amb una clara intenció d’assumir i superar, moralment i artísticament, els traumes soferts Els recursos pictòrics que utilitza s’arrelen en la tradició expressionista, per la qual cosa ha estat inclòs dins el corrent anomenat neoexpressionisme alemany Alguns dels seus quadres més coneguts són La pintura de la terra cremada 1974, La batalla de Hernann 1978 i Sulamith 1983 Ha realitzat també una important obra bibliogràfica Participà en la Documenta de…