Resultats de la cerca

Arribà a Mallorca com a secretari de l’arxiduc Lluís Salvador el 1907 En esclatar la Primera Guerra Mundial tornà a Àustria A partir del 1940 tornà a Mallorca Pintà a l’oli, i es destacà sobretot amb l’aquarella pintant paisatges i retrats de dones i de nens, que tingueren molt d’èxit És un pintor postmodernista d’obra delicada i d’un color agradable i net

Deixeble de Joan Llimona i admirador de Joaquim Vayreda El 1902 exposà al Cercle Artístic de Sant Lluc i el 1911 fou premiat a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona En morir Josep Berga i Boix el 1914, obtingué per oposició la direcció de l’Escola Menor d’Arts i Oficis d’Olot Com a pintor es distingí per les interpretacions bucòliques tradicionals i creà escola com a mestre El 1934 passà a dirigir l’Escola Superior de Paisatge, fundada a Olot per la Generalitat de Catalunya Al març del 1936 se celebrà una exposició a la Casa de l’Ardiaca de Barcelona, que demostrà l’eficàcia d’aquella…

Essent molt jove anà a París, on estudià amb Othon Friesz i André Lhote 1923-29 El 1929 tornà a Barcelona, on féu amistat amb Olga Sacharoff, Otho Lloyd i Jewer Willy Roempler La primera vegada que exposà a Barcelona fou el 1931, amb èxit de crítica —Benet, Junoy, Sucre, Gasch, Ràfols— Del 1932 al 1935 viatjà amb freqüència a Eivissa, on es vinculà amb tot un grup d'artistes, i en esclatar la Guerra Civil s’afilià al Sindicat d'Artistes, Pintors i Escultors de Catalunya SAPEC Posteriorment visqué exiliada durant deu anys, a París, Nova York i Mèxic, on es relacionà amb artistes i…

Educada en un rígid catolicisme, aconseguí estudiar art a Florència El 1936, una reproducció d’un quadre de Max Ernst la decidí a conèixer el pintor, amb qui s’amistançà l’any següent i a través del qual entrà en contacte amb el surrealisme , moviment del qual formà part En esclatar la Segona Guerra Mundial, Ernst fou detingut per la Gestapo, si bé més tard aconseguí escapar als EUA, i Carrington fugí a Espanya, on fou internada en una institució mental, experiència que relatà en el llibre The House of Fear Notes From Down Below 1972 Separada d’Ernst, posteriorment anà a Lisboa i a Nova York…

Estudià a la Universitat de Cambridge Del 1920 al 1936 residí a París, on féu coneixença amb literats i artistes surrealistes que l’influïren molt Pintures, dibuixos, objectes i collages componen la seva obra, si bé el seu treball de més interès és la introducció de la imatge pròpia del collage com a element plàstic en la composició pictòrica Home de gran capacitat organitzativa, fou un rellevant promotor de l’art contemporani d’ençà de l’any 1936, en què organitzà a Londres la Internacional Surrealist Exhibition En esclatar la guerra civil de 1936-39 residí a Catalunya, on…

Formada a l’acadèmia Colarossi de París, alternà al principi les seves activitats a França i a Catalunya El 1911 inaugurà pràcticament la nova sala d’exposicions de Josep Dalmau —a qui feu un retrat Museu d’Art Modern de Barcelona—, al carrer de la Portaferrissa de Barcelona, on l’any següent mostrà una exposició collectiva d’artistes polonesos Els seus retrats presentats al XXIII Salon de la Société Nationale de París 1913 foren destacats per Apollinaire com les obres d’aparença més moderna de l’exposició Amiga del pintor Pere Farró, visqué amb ell a Girona, on aglutinà un grup internacional…

Format a Vitebsk, a l’Escola Imperial de Peterburg 1907 i amb Leon Bakst 1908-10, que li feu conèixer els corrents artístics avançats Pensionat a París 1910, conegué Apollinaire, Max Jacob, Cendrars, Léger, Modigliani, Lhote, etc El 1914 exposà a Berlín i a Rússia Amb la revolució esdevingué comissari de Belles Arts a Vitebsk 1918 i fundà una escola d’art on convidà Lisickij, Pougny i Malevič com a professors A la primera Exposició Oficial d’Art Revolucionari a Petrograd 1919 li fou dedicada una sala tanmateix, dimití el càrrec de director de l’escola davant l’oposició al seu lirisme per part…

Es formà dins un estricte classicisme a l’Escola de Decoració que Torres-Garcia havia fundat 1913 a Sarrià El 1917 Esteve Monegal li dedicà a La Revista la composició poemàtica El que crec de Josep Obiols Illustrà el Sillabari Català i Cartipàs Català de Pau Romeva El 1918 feu la portada i les vinyetes de l’ Anuari de Catalunya de l’any anterior És autor del famós cartell de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana 1919 El 1920 anà a Itàlia amb Carles Riba, on estigué fins el 1922, i restà molt impressionat pels muralistes del tres-cents i el quatre-cents Novament a Barcelona, conreà…

Vida i obra Noucentista i preceptista del Noucentisme A 14 anys publicà algun dibuix a  En Patufet Treballà a l’acadèmia Galí del 1907 al 1911 Eugeni d’Ors li confià 1911 la direcció plàstica de l’ Almanac dels Noucentistes , i, des de la mateixa data, collaborà com a illustrador al Papitu i ingressà al grup de Les Arts i els Artistes Fou un dels fundadors de la revista Picarol 1912, i el 1913 feu la primera exposició personal de pintura, a les Galeries Dalmau També collaborà a  La Revista El 1915 feu la primera de ceràmica, en collaboració amb Quer Viatjà a Itàlia 1916-17, i rebé l’…

Nebot del pintor Joaquim de Miró Cap a quinze anys s’installà, amb la seva família, a Barcelona Anà a les classes de Llotja, on fou condeixeble de Mir, Nonell, Torres-Garcia i Gosé el curs 1894-95, època en la qual pintà dins l’estil de la Colla del Safrà sense que consti que en formés part Dibuixà escenes populars —força fluixes— a La Vanguardia el 1896, any que participà en la Tercera Exposició de Belles Arts de Barcelona, i s’installà poc més tard a París Allà sembla que féu amistat amb Forain i Willette i illustrà Les soliloques du pauvre de Jehan Rictus 1897, 5 heures Rue du Croissant d’…