Resultats de la cerca

Íntim amic de Marià Fortuny —a qui en certa ocasió salvà la vida—, tingué un gairebé idèntic parallelisme amb la carrera d’ell Fou deixeble de DSoberano a Reus i anà a Barcelona el 1852, on fou deixeble de VRodés i CLorenzale Estudià també amb Fde Madrazo a Madrid, on exposà L’amor i el joc a l’Exposición Nacional de Bellas Artes 1867 i hi guanyà una tercera medalla Exposà també a Barcelona l’obra Dant i Virgili als inferns Museu d’Art Modern de Barcelona, que fou adquirida per la diputació Anà a Roma, on residí i hi exposà, i des d’allà féu viatges al Marroc, el 1871 amb Fortuny Mort aquest…

Publicà articles i novelles curtes, fundà la Revue comique 1849 i creà un taller de fotografia en el qual perfeccionà la tècnica fotogràfica inventada per JN Niepce i LJM Daguerre Realitzà la primera fotografia aèria des d’un baló 1858 i en proposà la utilització per a aixecaments topogràfics Interessat per l’aeronàutica féu construir el baló Le Géant 1863 Publicà Les Mémories de “Le Géant” 1864, Les ballons en 1870 1871, Quand j'étais photographe 1900, etc Es relacionà amb els pintors impressionistes, als quals cedí el seu estudi del boulevard des Capucines per a la…

Correspon a la superfície real del dibuix, quadre, relleu o fotografia

Es formà a Olot, a l’Escola de Bells Oficis dirigida per Iu Pascual, on fou company de D Carles Estudià a París, Bèlgica i Itàlia, i exposà a Barcelona, Girona i Figueres Fou un personatge d’una certa dimensió mítica, de caràcter apassionat i un gran afeccionat als esports Com a pintor, conreà diversos gèneres —marina, figura, composició—, però es destacà en el paisatge, especialment l’empordanès, que interpretà amb objectivitat tenyida d’un cert fauvisme

Estudià Belles Arts a l’Acadèmia de Sant Carles de València i fou deixeble d’Ignasi Pinazo Tenia un estudi de fotografia que fou cèlebre per les nombroses tertúlies artístiques que s’hi organitzaren Fou director del centre de Cultura Valenciana i alguna de les seves obres es conserva al Museu de Belles Arts de València

Format a París, s’hi introduí en l’ambient surrealista i, per influència de Man Ray, treballà en el camp de la fotografia i també en el de la poesia Després de la Segona Guerra Mundial es dedicà plenament a la pintura, i hi palesà la seva preocupació per les relacions entre els colors i les qualitats tàctils dels materials

Començà pintant sobre vidre alhora que feia gravat xilogràfic, linòleum, aiguafort i fotografia Al Bauhaus inicià les seves experiències de pintura planimètrica També estudià la imbricació de perspectives i l’estudi gestàltic Féu estudis sobre el color publicats en el llibre Interaction of color La seva pintura en els Homenatges al quadrant té per constant de reproduir 304 quadrats inscrits uns en els altres i de desenvolupar sobre aquests les múltiples possibilitats dels colors en la seva interacció i visualització

Es formà a l’Acadèmia Brera de Milà Conreà inicialment una pintura expressionista que evolucionà cap el superrealisme i, definitivament —vers el 1968— al seu estil actual, que es basa en una figuració descomposta on predominen els elements calligràfics Hi ha una sèrie de motius que apropen la seva obra al pop-art , tals com l’ús de colors plans i nets o bé el recurs a la fotografia Formà part del grup del marxant Maeght Ha realitzat alguns films

Nebot d’ Oscar Wilde i germà del poeta, anarquista i boxejador Arthur Cravan, passà la seva infància i adolescència a Anglaterra i a Suïssa Entre el 1901 i el 1906 estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Ginebra Tres anys després es desplaçà a Alemanya, on visqué l’esplendor expressionista i on conegué la que fou la seva companya, la pintora Olga Sacharoff Tots dos marxaren a París cap al 1912 i formaren part activa del cercle d’artistes que es reunia al voltant de l’ atelier de la pintora russa d’avantguarda Marie Vassilieff Amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, Sacharoff i…

Format a Llotja, fou un gran amic de Picasso i assidu d’Els Quatre Gats Aglutinà al taller El Guaiaba un bon nombre d’artistes, que hi feien penya Participà en l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1898 i en la del 1907, on presentà el pirogravat Vallcarca en nit de lluna Museu d’Art Modern de Barcelona, obra de serena simplicitat que el situa ja entre els pioners del Noucentisme Integrat als serveis tècnics dels Museus d’Art de Barcelona, se centrà posteriorment en la fotografia documental