Resultats de la cerca

Es formà a l’Escola de Belles Arts de Madrid, i posteriorment es traslladà a París 1976 Estigué influït durant els anys setanta per l’abstracció geomètrica i per pintors com R Motherwell i F Kline A partir del 1980 feu llargues estades a París i la seva pintura prengué altres orientacions més figuratives i de delicats cromatismes, amb apropiacions de Poussin, Delacroix i Cézanne, entre d’altres Preocupat sobretot per qüestions formals i compositives, pren sovint el tema com a excusa per a realitzar-se en l’expressió La seva obra d’aquests anys restringeix la gamma cromàtica i recupera…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a la de Pintura Mural Contemporània de Sant Cugat del Vallès Entre el 1966 i el 1968 s’agrupà amb Eduard Arranz i Bravo , Gerard Sala i Rosselló i Robert Llimós i Oriol Posteriorment només mantingué el treball conjunt amb el primer fins el 1982, bé que conservant cadascú la seva pròpia personalitat Així Bartolozzi no modificà substancialment el seu estil però inclogué en la seva obra elements de suggestió eròtica, progressivament configurats amb major nitidesa Fruit del treball conjunt amb Arranz i Bravo són algunes escultures, així com les…

Estudià amb els arquitectes més notables de la generació precedent a la seva Joseph Hoffman Viena, 1907, Auguste Perret París, 1908 i Peter Behrens Berlín, 1911 Establert a París des del 1917, alternà l’activitat arquitectònica amb la pictòrica, i fundà 1919, amb el pintor Ozenfat, la revista Esprit Nouveau , òrgan del moviment purista Tot i que amb la ville Savoie de Poissy 1928, any de la primera reunió del CIAM i amb el pavelló suís de la ciutat universitària de París se situà entre els capdavanters del racionalisme, foren les seves obres literàries el que produí més admiració i polèmica…

Format a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, company d’estudis de Josep Guinovart i de Joan Brotat, tingué un inici destacat dins el context de postguerra El 1952 fou presentat per Josep Maria de Sucre i Àngel Marsà en els Cicles Experimentals d’Art Nou de les galeries El Jardín, com un dels “millors temperaments artístics sorgits a casa nostra” Un any més tard, Sebastià Gasch li dedicà un reportatge de pàgina sencera en Destino El 1955 fou objecte d’una exposició individual a les Galeries Laietanes La crítica en destacà l’evolució qualitativa d’una obra que, des d’una…

Fill d’un magatzemista de merceria Fou deixeble de Lluís Graner i passà per Llotja 1894-95 Formà part de la Colla del Safrà A Olot, ciutat del seu pare, fou influït pel paisatgisme de l’escola de Vayreda ~1894-96 Participà en les Exposicions de Belles Arts de Barcelona del 1894, 1896 i 1898 i concorregué a una exposició collectiva d’Els Quatre Gats 1897 Guanyador d’una medalla de segona classe a l’Exposición Nacional de Madrid el 1899, provà inútilment d’aconseguir a Madrid —on ja havia residit el 1895 copiant obres de Velázquez— una pensió per anar a Roma 1899 Al final del mateix any s’…