Resultats de la cerca

Fou un dels pintors gòtics que treballaren a Mallorca Identificat per Meiss amb l’anomenat Mestre dels Privilegis , de clara tendència italiana i de filiació estilística relacionada amb Pietro Lorenzetti Documentat entre el 1300 i el 1344 Són seus els retaules de Santa Quitèria 1332 i de Santa Eulàlia 1349, catedral de Mallorca Illustrà el llibre de Lleis Palatines de Jaume II conservat a Brusselles i el Llibre de privilegis de Mallorca , que li donà el primer nom

Autodidacte, exposà el 1967 al  Cercle de Sant Lluc , i, arran d’un llançament espectacular, exposà de nou a Barcelona 1969, Sala Gaspar i el mateix any a Toronto La seva triple exposició barcelonina del 1980 el consagrà a certs nivells com una alternativa jove al monopoli de l’avantguarda històrica catalana Ha exposat també a Sud-àfrica 1970, Colònia 1972 i 1980, Mèxic 1974, Palma 1976 i 1983, Nova York 1977 i 1981, Eivissa 1979, París 1982, Girona 1982, Alacant 1982, Madrid 1983 i 1985, Brusselles 1983 i 1986, Londres 1985 i Luxemburg 1986 De les exposicions posteriors cal esmentar les de l…

Estudià belles arts i dret a Barcelona El 1956, un any després dels estudis universitaris, s’installà a París, on entrà a formar part del grup de pintors en permanència de les galeries Craven i Denise René Exposà a la capital francesa conjuntament amb Dubuffet, Max Ernst, Kandinsky, Paul Klee o Joan Miró Exposà també a la París Gallery de Londres al costat de Victor Vasarely, Lucio Fontana, Auguste Herbin, Pierre Soulages i Eusebi Sempere Obtingué el primer premi de l’ambaixador d’Espanya a París 1966, el premi Tina 1970 Fou seleccionat per a representar l’escola de París al…

Dit Joan de Joanes El més cèlebre de la família Macip Hom té poques notícies de la seva vida Degué formar-se al taller del seu pare, Vicent Macip, amb qui sens dubte collaborà Els seus anys de maduresa potser féu un viatge a Roma ho fa suposar el coneixement que tingué de l’art de Rafael, el qual ell segueix en moltes de les seves obres Ja en la seva joventut havia après l' sfumato leonardesc, possiblement a través de l’obra de Yáñez i Llanos Sembla diferenciar-se del pare en la major dolcesa concedida a l’expressió dels seus personatges i en la seva menor precisió formal, bo i…

Establert a Vic cap al 1502 Autor del retaule de Sant Joan de Fàbregues ~1503 —encara medievalitzant—, dels de Sant Joan del Galí 1507, Vilamirosa 1508 i Sant Romà de Sau 1509 Evolucionà cap a l’estil renaixentista amb el retaule de Sant Pere de Vilamajor 1513-16 i el bancal de Sant Joan de les Abadesses 1515 Pintà també la taula de Santa Bàrbara 1516, Museu Episcopal de Vic, el calvari de Pruit 1521, la porta de l’armari de la Tresoreria de la catedral de Vic 1525 i el retaule de Sant Bartomeu de l’Hospital de Pelegrins de Vic 1525 Hom li atribueix els…

Probable deixeble d’Onofre Falcó Fou pintor de la ciutat de València des del 1596, i pintà també per a la generalitat i per al patriarca Juan de Ribera Potser estigué a Itàlia, on s’interessà sobretot per l’escola veneciana És el representant més distingit de l’escola valenciana de la transició entre Joanes i Ribalta, i mèrit seu és la introducció a València del tenebrisme, que féu compatible amb un irrenunciable manierisme de la millor progènie Els retrats, corporatius o individuals, adquireixen amb ell, a València, carta de naturalesa, i propulsà el naturalisme, que consagrà Ribalta i la…

Format a Castelló, residí nou anys a París Ha exposat individualment a Castelló, Barcelona, París i Madrid És artista exclusiu de The William Haber Art de Nova York i de la Galerie Drouand de París Hom ha considerat el seu lirisme com derivat de Marc Chagall

Amb el perpinyanès Joan Moles pintà el retaule major de Calella 1550 A Barcelona, el 1577, feu les portes, d’un renaixentisme lleugerament amanerat, del retaule dels fusters a la catedral

Es formà a Barcelona i es perfeccionà a Madrid, on sembla que fou deixeble d’Eugenio Caxés Féu nombroses obres per a esglésies de Barcelona i de Sant Joan de les Abadesses Ripollès en són conservades les que realitzà per a la capella del Misteri d’aquesta població, de tema bíblic i d’estil imperfecte i molt arcaïtzant

Actiu al Regne de València i a Vic Osona, fou el continuador i el darrer exponent de la línia hispanoflamenca de Jacomart i sobretot de Joan Reixac Donà gran importància al paisatge com a fons, però la seva obra resta mancada d’originalitat, perquè és afecta a fórmules poc elaborades Ha estat conegut per mitjà de la taula de l' Epifania signada i datada, 1477 Pittsfield, EUA, Berkshire Museum