Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Carel Fabritius
Pintura
Pintor holandès, deixeble de Rembrandt (~1641-43).
Conreà el retrat a la manera del seu mestre i la pintura paisatgística i de composició amb figures El 1650 s’establí a Delft Es destaca el seu Autoretrat Boymans Museum, Rotterdam i el Sentinella museu de Schwerin Hom podria situar el seu estil entre la llibertat de traç del seu mestre Rembrandt i la rotunditat volumètrica del seu deixeble Vermeer
Anton Franz Maulpertsch
Pintura
Pintor austríac.
Format a l’acadèmia de Viena, d’on després fou professor Influït per Giambattista Pittoni, pintà dins un estil rococó caracteritzat per un sfumato vibrant que dóna un aire eteri a les seves grans composicions La seva llibertat de concepte anuncia Goya Bàsicament muralista, treballà a Àustria, Bohèmia, Moràvia i Hongria, en grans decoracions, normalment encara avui in situ El Barockmuseum de Viena conserva esbossos seus
Francesc Artigau i Seguí
Pintura
Pintor.
Les seves primeres obres, exposades a les Galeries Belarte de Barcelona 1965, oferien un bigarrat espectacle de gent i ambients La seva exposició a la Sala René Metras de Barcelona 1966 marcà el pas a un novíssim realisme d’una clara denúncia social La seva pintura és d’una desimbolta llibertat, servida per un gran domini del dibuix i un color viu i vibrant
Andrea di Bonaiuto
Pintura
Pintor italià, actiu entre 1343-77.
Basa la seva fama en els frescs del Capellone degli Spagnoli 1366-67 a Santa Maria Novella de Florència, on, a més de representacions de la vida de Crist, pintà allegories exaltant l’orde dominicà, que dominava pràcticament la Florència de l’època El 1377 feu un fresc al cementiri de Pisa, la Leggenda di San Raniero Seguí l’estil de Giotto amb una certa llibertat
Nikos Engonópulos
Poeta i filòsof , pintura de Nikos Engonópulos
© Fototeca.cat
Pintura
Literatura
Pintor i poeta surrealista grec.
Les seves primeres obres, Μ`ην ομιλεῖτε ε`ις τον οδηγόν‘No parleu amb el conductor’, 1938 i Τ`α κλειδοκýμβαλα τῆς σιωπῆς ‘Els clavicèmbals del silenci’, 1939, testimoniaren un desig de revolta contra la burgesia benpensant En temps de l’ocupació alemanya, el seu poema Μπολιβάρ ‘Bolívar’, 1944 representà un càntic a la llibertat, que associava les gestes de l’heroi sud-americà amb les d’Odisseus Andrutsos, heroi de la revolució grega del 1821
Afro Basaldella
Pintura
Pintor italià.
Fins el 1939 fou figuratiu després d’un període eminentment neocubista, esdevingué, entorn del 1945, el principal representant de l’art abstracte a Itàlia L’any 1952 fundà el grup Otto pittori italiani El seu germà Mirko Basaldella Udine, 1910 - Cambridge, Massachusetts 1969 destacà com a escultor monumental per la llibertat formal i l’esperit innovador Fosses ardeatines, Palau de la FAO, a Roma El 1957 fou nomenat director del taller de disseny de la Universitat Harvard
El Tres de Maig de 1808

El Tres de Maig de 1808
Museo Nacional del Prado
Pintura
Pintura a l’oli (2’66 X 3’45 m; Madrid, Museo del Prado) feta el 1814 per Francisco Goya.
Representa els afusellaments per part de les tropes franceses d’un grup de madrilenys que resistien l’ocupació Fa parella amb El Dos de Maig a la Puerta del Sol Prado, i l’autor els feu potser per tal de fer oblidar al règim de Ferran VII el seu ambigu collaboracionisme amb Josep Bonaparte Cal considerar l’obra com una renovació absoluta del quadre d’història, la irrupció en l’art d’un realisme sagnant i d’una llibertat tècnica sense precedents que obre el camí no sols al Romanticisme —especialment el francès— sinó a tota la pintura moderna
Quinta del Sordo

Dos vells menjant, un dels catorze murals de la Quinta del Sordo
Museo del Prado
Pintura
Casa de camp que Francisco Goya adquirí als afores de Madrid el 1819, a les parets interiors de la qual realitzà la famosa sèrie de catorze ‘‘pintures negres’’ (1820-23) a l’oli.
Els murals foren passats a tela el 1873, exposats a l’Exposition Universelle de París del 1878 i oferts al Museo del Prado de Madrid —on es conserven— el 1881 És el conjunt més espectacular i original de Goya Les Parques, Duel a cops de garrot, Homes llegint, Dos joves burlant-se d’un home, Passeig del Sant Ofici, Asmodea, El gos, La Leocàdia —única obra que traspua serenitat retrat de Leocadia Weiss, la seva suposada amant—, El gran boc, Saturn, Judit i Holofernes, El romiatge de Sant Isidre, Dos vells i Dos vells menjant El seu estil, en plena maduresa, s’hi manifesta amb llibertat…
Eugène Boudin
Marina , d’Eugène Boudin
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor francès.
Influït pels paisatgistes holandesos barrocs i per Johan Barthold Jongkind i Camille Corot, desenvolupà amb èxit una temàtica de platges normandes, paisatges on l’ambient predomina sobre els personatges Precisament per la llum i per les transparències de l’atmosfera, és considerat un dels principals precursors de l’impressionisme Del seu ampli catàleg, cal destacar la sèrie de croquis, pastels i aquarelles —més de 6 000—, que són un aspecte molt significatiu del seu art, per la rapidesa i la llibertat de realització que comporten D’entre els seus quadres cal recordar Barques prop…
Gustave Courbet

Gustave Courbet (vers el 1860)
Pintura
Pintor francès.
Fill d’un terratinent viticultor i net, per part de mare, d’un vell revolucionari que l’influí ideològicament S'installà a París el 1839 Pot ésser considerat un autodidacte, format al Louvre en la còpia dels venecians del segle XVI, de Velázquez i de Rembrandt La seva primera etapa fou marcada pel Romanticisme Els amants feliços, 1844, i L’home de la pipa, 1846, museu de Montpeller el 1844 fou admès al Salon pel seu Autoretrat amb un gos negre Petit Palais, París Intuí el canvi de mentalitat que portà el positivisme i el 1849 pintà Els picapedrers Dresden, destruït durant la Segona Guerra…