Resultats de la cerca

Format a Belles Arts i a l’acadèmia Baixas de Barcelona Hom li premià l’escultura Dona asseguda a l’Exposició de Primavera de Barcelona el 1933 Amplià estudis de pintura a l’acadèmia Julian, de París des del 1935 Exposà sovint a Barcelona, on fou professor de modelatge i buidatge a l’Escola de Belles Arts des del 1942

Rep aquest nom pel fet que són d’ell les taules conservades a l’església dels augustinians de Třeboň En la seva obra és notable el sentit sintètic de l’estructura del quadre, així com el modelatge de les formes i la vivacitat del color, que fan perdre pesantor a les figures La seva producció es pot considerar ja dins les coordenades de l’estil francoflamenc Influí en la creació de l’anomenat “bell estil”

Passà la joventut a Sevilla, on fou deixeble del seu pare, Miguel Cano, de Francisco Pacheco i probablement de Martínez Montañés El 1638 es traslladà a Madrid, on treballà a la cort i rebé la influència de la pintura veneciana de les colleccions reials El 1652 tornà a Granada com a racioner de la catedral expulsat amb motiu de les seves discussions amb els canonges, anà a Madrid 1657, on fou ordenat sacerdot Per decisió del consell reial recobrà el seu càrrec a Granada 1660 La seva pintura, de tractament pictòric tenebrista i modelatge accentuat a la primera època Sant Francesc…

Es traslladà a Barcelona és conegut pel fet d’haver-se fet càrrec de l’obra inacabada que Bernat Martorell deixà a la seva mort 1452 signà contracte amb la vídua i el trencà dos anys més tard una de les clàusules li permetia d’acceptar treballs amb independència de l’obrador El coneixement de la seva obra es basa en el retaule dels Sants Cosme i Damià de la seu de Barcelona i una part de la taula central i la predella del de les Santes Clara i Caterina de la mateixa seu D’aquestes obres es pot deduir que fou un pintor d’inspiració flamenca, de qualitats mitjanes, amb poca capacitat creadora i…

Pintor de cambra 1508-25 de l’arquebisbe elector de Magúncia, per raó de la seva inclinació a les doctrines luteranes es traslladà a Halle 1527 La crítica ha discutit la seva formació artística HHolbein, Bosch i la relació amb els seus contemporanis Dürer Bé que són escasses les seves obres identificades, conegué l’art italià renaixentista, cosa que hom denota en alguns fons arquitectònics de les seves obres la seva pintura és arrelada en el gòtic alemany Jan Polack, Hans Burgkmair El seu estil es manifesta plenament en el retaule d’Isenheim 1513-15, una de les obres més expressionistes de…

Deixeble del seu pare, Josep Espinós Pertanyia a la Fábrica de los Cinco Gremios de Madrid Director de l’Escola de Flors i Ornats, de València, que depenia de l’Acadèmia de Sant Carles, des del 1784, durant l’ocupació francesa fou confirmat en el càrrec per Suchet Impossibilitat i mig cec el 1814, fou substituït pel seu deixeble predilecte, Josep Zapata El seu art obeeix a un propòsit ornamental i utilitari, puix que les seves pintures, com les de l’Escola en general, tenien per objecte de servir de model a dissenys de sedes i taulellets Cal distingir dues èpoques en la seva evolució…

Antonio Vivarini Murano 1415 — Venècia ~1480 féu nombrosos políptics d’altar en collaboració amb G d’Alemagna Influït pel corrent gòtic internacional a través de Giovanini da Fabriano, el seu estil es caracteritzà per una linealitat curvilínia i per una refinada minuciositat en els detalls Mare de Déu amb l’Infant , 1400 Galleria dell’Accademia, Venècia Bartolomeo Vivarini Murano ~1432 — 1491 fou més progressista que no pas el seu germà Antonio, de qui fou deixeble i collaborador És autor d’una Mare de Déu amb l’Infant i sants 1465, Gallerie Nazionali di Capodimonte, Nàpols i del Políptic de…

Conegut amb el nom de Manolo La seva formació tingué l’inici en la intensa contemplació de les escultures del cor de la catedral de Barcelona, i s’anà concretant en els ambients modernistes dels darrers anys del segle XIX Els Quatre Gats, la Sala Parés, el taller d’Eusebi Arnau i les tertúlies de can Pichot, a Cadaqués, s’han d’incloure entre els determinants d’un primer període, que restà complet després de l’estada a París, entre el 1900 i el 1910 Sense rebutjar res del que s’havia fet i del que es feia, assimilant el que podia ésser-li útil, des de l’art egipci al fauvisme i el cubisme,…

Es formà a Sevilla, al taller de Francisco Pacheco Passà l’examen del gremi de pintors 1617 i obrí el seu taller Es casà amb Juana Pacheco, filla del seu mestre 1618 No es conserven notícies documentals des d’aquest any fins al seu primer viatge a Madrid 1622, bé que n'ha restat una important producció, caracteritzada en els trets essencials per un gran desig d’objectivitat, per un bon tractament del clarobscur i un modelatge de les formes rotund i tancat i per l’ús d’una gamma cromàtica limitada, basada principalment en els ocres Vella fregint ous 1618, Edimburg, National Gallery, Jesús amb…

Després d’un primer aprenentatge amb el seu pare, que era orfebre, treballà al taller de Michel Wolgemut 1486-89 Del 1490 al 1494 féu un viatge d’estudi i perfeccionament per Colmar, Basilea i Estrasburg El 1494 es casà amb Agnes Frey a Nuremberg i féu el seu primer viatge a Venècia Frederic el Savi, elector de Saxònia, li encarregà el seu retrat i dos políptics, i Dürer esdevingué un dels seus pintors protegits El 1505 tornà a Itàlia, realitzà diverses obres a Venècia i visità algunes altres ciutats El 1512 començà a relacionar-se amb Maximilià I, per encàrrec del qual realitzà l’enorme…