Resultats de la cerca

El 1887 féu, a Pont-Aven, el primer quadre sintetista — Pots de grès et pommes París, Musée d’Art Moderne—, tècnica que Gauguin s’apropià i desenvolupà Defensà des de molt aviat l’art de Cézanne Del 1894 al 1904 viatjà per Itàlia, Egipte i la península Ibèrica, cosa que el retornà conscientment a un academicisme italianitzant Conreà també la tapisseria i la illustració de llibres i publicà poemes, assaigs i articles en la Rénovation Esthétique 1905-10

Hom sap poques coses de la seva vida, malgrat que el seu taller fou molt conegut a l’època D’un repertori iconogràfic limitat, repetí diverses vegades el tema de la Mare de Déu amb l’Infant Museo del Prado, Madrid National Gallery, Londres, de l' Eccehomo catedral de Sevilla Musée du Louvre i de la Pietat Academia de San Fernando, Madrid, obres d’una realització minuciosa que presenten uns trets colorit peculiar i allargament de les figures d’un parentiu evident amb el manierisme italià

El terme els fou aplicat en tant que anteriors al Renaixement

Fou molt popular en la pintura holandesa i flamenca, tant del Renaixement com del Barroc És cèlebre la Kermesse de PP Rubens 1635-38, Musée du Louvre, París

Documentat del 1500 al 1535 El seu estil s’inscriu dins un goticisme tardà, influït pel Renaixement alemany Adoració nocturna 1510, Museo Civico, Torí Políptic del Naixement 1511, San Giovanni d’Avigliana

Format possiblement a Anvers, fou l’iniciador de l’escola pictòrica de Leiden Figura de transició entre el gòtic i el Renaixement, incorporà una decoració italianitzant Sobresurt el seu tríptic Dol de Crist Leiden Fou el mestre de Lucas van Leiden

Anomenat O Grão Vasco Fou introductor d’elements del Renaixement italià en la pintura portuguesa Són obres seves el retaule de la catedral de Lamego 1506-11 i setze plafons sobre la Passió per a l’església de Freixo de Espada a Cinta 1520

Deixeble i collaborador del mestre Artés, influït pel Renaixement romà i per l’art idealitzat de Roderic d’Osona el Vell Autor del retaule major de l’església de Borbotó València, hom li atribueix, entre d’altres, una Crucifixió Museu de Belles Arts de València i una Epifania València

Veritable humanista, fou introductor del Renaixement italià a Flandes Sojornà a Roma 1537-39, i fundà després un taller on es formaren els artistes manieristes flamencs Com a arquitecte féu el pòrtic nord de l’abadia de Saint-Jacques 1558 Com a pintor es destaca la sèrie de setze plafons, avui dispersos per diferents museus, sobre la vida de Dionís Areopagita per a l’església de Lieja dedicada a aquest sant

Dins l’escola sienesa, fortament aferrada a la tradició medieval, fou l’artista més obert a les noves fórmules del Renaixement i, en particular, a la influència de Donatello cimbori de l’altar major 1472, Crist ressuscitat 1476, ambdues a la catedral de Siena Com a pintor es mantingué més apropat al decorativisme gòtic frescs del baptisteri de la catedral de Siena 1450-53, Tríptic de San Biagio 1461-62, catedral de Pienza