Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Espectacles i Audicions Graner

Fulletó d'Espectacles i Audicions Graner
Pintura
Nom amb el qual se celebraren sèries de representacions escèniques i de concerts, promoguts pel pintor Lluís Graner i Arrufí (que abans havia presentat un precedent: les Visions Musicals, a la Sala Mercè).
Els Espectacles foren presentats al Teatre Principal de Barcelona les temporades 1905-06 i 1906-07, i foren dirigits per Adrià Gual, substituït a mitjan 1906 per Modest Urgell El director musical fou Joan BLambert, i les decoracions, d’una gran qualitat, eren de M Moragas i S Alarma Els autors més notables posats en escena foren Molière, Goldoni, Verdaguer, Guimerà i J Carner, i els músics, Robert Schumann, E Grieg, G Bizet, Felip Pedrell, Joan Lamote de Grignon, Jaume Pahissa i Enric Morera Els èxits més notables foren La Fustots , de Carner, amb música de Schumann, La presó de Lleida , d’…
pintura d’esport
Pintura
Esport general
En la pintura catalana no es troben representacions esportives, lògicament, fins que l’esport queda tipificat com a tal, a les acaballes del segle XIX.
Abans, potser es poden trobar representacions de persones que fan esforç en el terreny físic o d’acròbates –per exemple, a les pintures murals de Sant Joan de Boí segle XII, conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya MNAC Una de les primeres pintures catalanes en què l’esport és vist amb solemnitat és el retrat que Josep Cuchy va fer a Josep Bea Aragay, professor d’esgrima de l’Ateneu Barcelonès, vestit amb l’uniforme i el floret a la mà, en una data imprecisa entre el 1887 i el 1890 és una pintura a l’oli, conservada al mateix Ateneu De fet, el modernisme afavorí que activitats…
Cristòfor Vilella i Amengual
Pintura
Biologia
Naturalista i pintor.
Enriquí el gabinet d’història natural de Madrid amb diverses donacions Féu quadres amb representacions d’animals, alguns dels quals són conservats a l’Academia de Bellas Artes de San Fernando, de la qual fou membre Deixà curiosos manuscrits sobre història natural de Mallorca
carnació
Pintura
Color que imita les carns de les figures humanes en les representacions pictòriques o les talles policromades.
Andrea di Bonaiuto
Pintura
Pintor italià, actiu entre 1343-77.
Basa la seva fama en els frescs del Capellone degli Spagnoli 1366-67 a Santa Maria Novella de Florència, on, a més de representacions de la vida de Crist, pintà allegories exaltant l’orde dominicà, que dominava pràcticament la Florència de l’època El 1377 feu un fresc al cementiri de Pisa, la Leggenda di San Raniero Seguí l’estil de Giotto amb una certa llibertat
Bartomeu Massot i Guillamet
Pintura
Pintor.
Fundador del grup Indika Obtingué el premi Tina Fou un dels pintors empordanesos més definits pel seu fort temperament, traduït d’una manera arrauxada als seus quadres, sempre inundats de colors càlids, trempats per la seva emotiva personalitat Passà d’una fase naturalista, per esquematització, a l’informalisme, i retornà, a la fi, a representacions esotèriques Residí a París i Estocolm, i té obres als museus de Figueres, Ceret i Katrineholms Suècia
Cennino Cennini
Pintura
Teòric de l’art i pintor italià, deixeble d’Agnolo Gaddi.
Exposà la nova concepció de l’art de Giotto en el Libro dell’Arte final del s XIV, on propugnà que la fantasia del pintor es basés en la natura, el millor model valorà l’art com a activitat lliure i practicable com un fi en si mateix, i marcà, com els clàssics, les proporcions canòniques que hom havia de donar a les representacions del cos humà Fou el primer gran teòric de la concepció moderna de l’art i de l’artista
nimbe
Pintura
Cercle lluminós que els escultors i els pintors col·loquen darrere el cap dels personatges sagrats.
Pot ésser també de forma triangular, radiada, crucífera o oval i adornat amb orles i fistons Les civilitzacions de l’antiguitat usaren el nimbe per a significar la potència i la majestat dels personatges representat primerament a manera de plugim lluminós sobrenatural, que emanava de la divinitat i l’envoltava, esdevingué després un cèrcol de llum que li envoltava el cap Hom arribà a aplicar-lo fins i tot a les imatges dels herois i dels emperadors vivents Els cristians adoptaren el nimbe de forma circular per a significar la santedat, i l’aplicaren a les representacions de Jesús…
Antoni Estruch i Bros

L’Onze de setembre, obra d’Antoni Estruch (1909)
Pintura
Pintor.
Deixeble de Vila i Cinca Fou becat a l’Academia de San Fernando 1892 i a Roma 1894-96 Anà després a Palestina per fer una sèrie sobre la vida de Jesús —per encàrrec del seu mecenes Francesc de P Ponsà—, que exposà a Sabadell i a Barcelona 1903 Saludat en principi com un nou Fortuny, el seu art, perduració tardana de la minuciosa pintura anecdoticohistòrica del segle XIX, fou aviat bandejat, malgrat intentar la temàtica social, amb Una manifestació obrera Cooperativa Sabadellenca, Sabadell, i patriòtica, amb La mort de Rafael de Casanova i Corpus de Sang 1907, pintures que han esdevingut…
Frederic Brunet i Fita
Pintura
Teatre
Pintor i escenògraf de l’escola barcelonina, nascuda a la segona meitat del s XIX com a producte de la importància de les representacions teatrals.
Com a pintor participà en les exposicions de Barcelona del 1894 i el 1898, amb un repertori reiteratiu dels patis d’Andalusia