Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
colradura
Pintura
Vernís transparent tenyit de color groguenc que, aplicat al damunt d’una superfície metàl·lica brunyida o mat d’estany, argent, alumini, acer o de qualsevol altre metall de color similar, els acoloreix de manera que semblin d’or.
El procediment és conegut des de l’època del romànic, en què, per imitar els frontals d’or autèntic, estanyaven els de fusta i hi aplicaven colradura per obtenir un aspecte similar
Georges Innes

Peace and Plenty, de George Innes
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor nord-americà.
Autodidacte Visità Roma 1851 i París 1854 Amb els seus paisatges suaus, influïts per C Corot, representà a Amèrica un realisme rural similar al que l’escola de Barbizon representava a França Refractari a l’impressionisme, la seva darrera etapa es caracteritza per un retorn a un cert Romanticisme
Hans Sebald Beham
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador alemany seguidor de Dürer.
Especialitzat en la tècnica del gravat sobre el coure, formà part del grup anomenat kleinmeister Hom en conserva algunes pintures Història de David , 1534 Musée du Louvre El seu germà i deixeble Barthel Beham Nuremberg 1502 — Venècia 1540 seguí una trajectòria similar i treballà a Itàlia, possiblement amb Marcantonio Raimondi
Georges Mathieu
Pintura
Pintor francès.
Estudià dret i filosofia Començà a pintar el 1942 Influït per Hartung, el 1947 es decantà cap a l’abstracció lírica Conreà un art calligràfic brillant i esteticista, a la recerca d’una taca agradable però espontània, que fa pensar en certes obres de Dalí, al qual l’uneix una similar conducta pública paradoxal i espectacular El 1966 hom li encarregà el disseny d’una fàbrica de transformadors a Fontenay-le-Comte, que esdevingué el primer edifici del seu gènere basat en criteris més estètics que no pas funcionals 1967-69
Joan Ferrer i Miró
Pintura
Pintor.
Es formà a Barcelona, a l’acadèmia de Pere Borrell Vers 1870-74 fou deixeble de l’Academia Española de Roma El 1885 presentà, al Centre d’Aquarellistes de Barcelona, l’oli Amateur , que sembla una anticipació de la que havia d’ésser la seva obra mestra l' Exposició pública d’un quadre Museu d’Art Modern de Barcelona Aquesta peça, típica del seu estil, minuciosament realista, obtingué Medalla d’Or a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, i en féu més d’una versió Un guardó similar obtingué la seva Vigília de Reis a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1898 Fou un…
Maurice Denis
Pintura
Teòric de l’art i pintor francès.
Format a l’Académie Julian, conegué Bonnard, Ranson i Sérusier, amb els quals integrà el grup dels nabis El 1900 pintà el famós Homenatge a Cézanne Musée National d’Art Moderne, París Admirador dels natzarens alemanys i dels italians prerenaixentistes, féu un art humil i plàcid, de formes modernistes i colors plans Encapçalà un corrent similar al del Cercle de Sant Lluc català i fundà 1919, amb Georges Desvallières, els Ateliers d’Art Sacré Tot i que supedità sovint l’art a la religió, sostingué la teoria de l’art per l’art i fou un dels enunciadors teòrics de la pintura…
carmí
Pintura
Pigment extret dels cossos secs de les cotxinilles femelles, de color molt similar i propietats pictòriques paral·leles al carmesí, de to més clar i de matís menys blavós.
Les seves propietats colorants són degudes a l’àcid carmínic, que amb alúmina forma una laca alumínica Molt emprat antigament en tintoreria, el seu ús actual ha restat gairebé reduït a colorant d’alimentació, productes farmacèutics, microscòpia i pintura artística és, però, poc estable a la llum
Jaume Ferrer
Santa Cena, de Jaume Ferrer
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor, conegut com a Jaume Ferrer I.
Les seves primeres obres —retaules d’Albatàrrec Museu Episcopal de Vic, Granadella, Benavarri, Castelló de Farfanya Museu Episcopal de Vic i Tamarit de Llitera, el Salvador d’Estopanyà Museu d’Art de Catalunya, el Sant Vicent d’Albelda, etc— palesen encara la influència dels Serra Posteriorment passà per una etapa de transició —retaule de Sant Antoni Abat de Montsó Museu de Lleida—, i arribà a un estil relacionat amb el de Borrassà —la Santa Cena Museu Diocesà de Solsona, escenes de la vida de la Mare de Déu Museu de Lleida— Se li atribueix també quatre taules conservades a l’església de…
Nicanor Vázquez i Ubach
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Aprengué litografia a París 1882-83 En retornar a Barcelona, dibuixà diversos paisatges i altres quadres sobre esdeveniments de l’actualitat d’aleshores, que publicà en revistes com L’Esquella de la Torratxa 1889-1907, La Ilustració Catalana , El Gato Negro , l’almanac de La Campana de Gràcia , el diari La Tribuna —on fou cronista gràfic d’actualitat—, Catalunya Artística , Pluma y Lápiz , La Hormiga de Oro , etc Illustrà diversos llibres Amb una obra pictòrica prolífica, participà a les exposicions oficials de belles arts de Barcelona entre el 1891 i el 1911 Ensenyà a l’Ateneu Obrer de…
escola d’Olot

Arbres en flor, obra de Joaquim Vayreda (1892)
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Escola pictòrica iniciada a la segona meitat del segle XIX.
Inclou no tan sols els artistes olotins, sinó tots aquells que han pres el paisatge d’Olot com a font d’inspiració per a llurs realitzacions, executades, però, amb plena llibertat de tendència, d’estil i de tècnica Pren importància perquè es tracta de l’aparició d’una escola catalana de paisatge similar a l’escola paisatgística de Barbizon El seu creador fou Joaquim Vayreda i Vila , format sota el mestratge de Ramon Martí i Alsina Després d’unes obres de clara tendència naturalista passà a un nou concepte de plasmació les múltiples versions del paisatge d’Olot, en què el…