Resultats de la cerca

Deixeble de Joan Colom, inicià la seva activitat artística com a pintor paisatgista Fou premiat a la Biennal de Venècia 1941 i a l’Exposició Internacional de Canes 1955 Des del 1950 s’installà a la Bisbal d’Empordà, on es dedicà a la producció de ceràmica artística, inspirada en formes tradicionals catalanes Té obres al Museu d’Art Modern de Barcelona

Pensionat per la Mancomunitat de Catalunya 1914, estudià a París la tècnica del tapís als tallers dels Gobelins 1915 Fou professor d’aquesta tècnica a l’Escola de Bells Oficis de Barcelona 1918-23 El 1920 fundà a Sant Cugat del Vallès la fàbrica Tapisseries Aymat d’alt lliç i de catifes nuades a mà segons tècniques i gusts tradicionals

Amic de Boccioni i Severini, participà en l’experiència futurista Derivà cap a un expressionisme amb temàtica social D’aquest moment és la sèrie de Paisatges urbans 1920, plens de visions suburbials amb un fort dramatisme El 1922 fou un dels membres fundadors del moviment del Novecento, grup semioficial que pretenia tornar a una síntesi dels valors arcaics, acadèmics i simbòlics més tradicionals El treball 1933

Format a Gant i a Brusselles El 1884 fundà el Cercle dels XX A París s’adherí entusiàsticament al divisionisme, conservant, però, una composició i un dibuix tradicionals L’aplicà al paisatge i també al retrat Octave Maus , 1885, Musées Royaux des Beaux-Arts de Belgique, Brusselles Establert a París 1898, pintà La lectura , retrat collectiu d’intellectuals amics —Verhaeren, Maeterlinck, Gide, etc— 1903, Museum voor Schone Kunsten, Gant El seu divisionisme s’anà diluint i evolucionà cap a una major amplitud de la pinzellada S'interessà activament, també, per la renovació de les…

Fill del notari RMRoca i Sastre Estudià dret a Barcelona Fou deixeble de RRogent Exposà el 1952 al II Saló del Jazz de Barcelona i al V Saló d’Octubre El 1958 obtingué, a París, el premi Jeune Peinture de la Galerie Drouant i s’integrà al grup de la Sala Parés de Barcelona Exposà a París el 1967 Partí d’un figurativisme esquemàtic que derivà en una abstracció constructivista, per a retornar a la figuració Abandonant els enquadraments tradicionals, oferí vistes urbanes o d’interiors tallades de manera que se centraven en fragments i racons no unitaris d’una plasticitat pròpia Cal…

El seu art, dins l’eclecticisme de la pintura valenciana de l’època, deriva dels mestres dels Perea i dels Artés, a mig camí entre els corrents flamencs tradicionals i les innovacions italianes Entre les obres que hom li pot atribuir hi ha el retaule de la Mare de Déu església de Sant Francesc de Xàtiva, pintat abans del 1501, el retaule —desapareguda la taula central— de Sant Jordi, Sant Miquel, Sant Bernat i Sant Guerau l’Almoiner església de Sant Pere de Xàtiva, les taules de Sant Miquel, la Magdalena, la Trinitat, la Resurrecció i un bancal església de Sant Feliu de Xàtiva i…

S'inicià en la pintura a través de l’art acadèmic, però després d’una estada a París tornà a Itàlia, convençut de les virtuts de la coloració impressionista i divisionista Es llançà de ple a resoldre els problemes de la llum i del color El 1909 acceptà els postulats dinàmics del futurisme, i en signà el 1910 el Manifesto , amb Boccioni, Severini, Carrà i Russolo Tanmateix, no realitzà la primera obra futurista important fins el 1912 Passeig d’un gos lligat el moviment hi és donat pintant les fases successives del caminar Entre els futuristes, el seu art és el que més s’apropa a l’abstracció…

Deixeble de Joan Llimona i admirador de Joaquim Vayreda El 1902 exposà al Cercle Artístic de Sant Lluc i el 1911 fou premiat a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona En morir Josep Berga i Boix el 1914, obtingué per oposició la direcció de l’Escola Menor d’Arts i Oficis d’Olot Com a pintor es distingí per les interpretacions bucòliques tradicionals i creà escola com a mestre El 1934 passà a dirigir l’Escola Superior de Paisatge, fundada a Olot per la Generalitat de Catalunya Al març del 1936 se celebrà una exposició a la Casa de l’Ardiaca de Barcelona, que demostrà l’eficàcia d’…

Passà l’aprenentatge a Weimar i a París Definí el seu art com a art concret Exposà tant amb els abstractes com amb els superrealistes Participà en el moviment dadà a Zuric, 1915, però sempre mantingué la seva independència El seu art, depurat, d’una simplicitat plàstica orgànica, amb títols d’equivalència poètica, creà una abstracció biomorfa i donà origen, posteriorment, a una sèrie de variants plàstiques La seva escultura, relacionada íntimament amb la pintura, transformà els mitjans tradicionals d’expressió Són obra seva diversos relleus per a la Universitat de Harvard 1950,…

Monjo del monestir de la Santíssima Trinitat de Zagorsk Sergiev Posad , on fou deixeble de sant Sergi de Radonež, passà després al de Sant Andrònic, de Moscou, on hi ha la seva tomba Sense abandonar els cànons tradicionals, sabé imprimir a les seves icones un alè de dolcesa i d’humanitat, enfront de l’hieratisme de la iconografia bizantina, que el convertí en l’exponent màxim de l’art iconogràfic rus Realitzà els frescs que decoren l’interior de la catedral de la Dormició Uspenskij sobor a Vladimir i de la catedral de l’Anunciació Blagoveščenskij sobor al Kremlin de Moscou,…