Resultats de la cerca

S'entusiasmà per l’obra romàntica d’ABöcklin Residí a Roma 1905, on pintà Dues dones 1907, i a París 1908, interessat per l’obra de Cézanne pintà una adaptació dels Jugadors de cartes , 1924, Ulmer Museum, Ulm, de vigorosa estructura de línies

Fill de valencians, es formà a l’acadèmia de Sant Carles de València fins a vint-i-un anys Decorador i illustrador publicitari, treballà més de trenta anys per a la firma Myrurgia Com a pintor, d’un colorisme exuberant i pinzellada vigorosa, se centrà en paisatges mallorquins Exposà a Barcelona, Holanda i l’Amèrica Llatina

Deixeble de Federico de Madrazo Reprengué l’esquema de composició de la “Rendició de Breda” de Velázquez a La Rendición de Bailén 1864 Museo de Arte Moderno, Madrid Compensà els defectes de la retòrica pròpia del gènere amb una vigorosa caracterització dels personatges La Campana de Huesca , 1881, ajuntament d’Osca Fou també un extraordinari retratista, especialment dels polítics del seu temps

Després d’una primera etapa de pintor es consagrà a l’escultura i investigà les formes elementals tot remarcant-ne l’estructura i expressant un sentiment tràgic, del qual s’alliberà 1916 fent una obra vigorosa, relacionable amb la de C Brancusi i d’A Modigliani, a base d’elements formals que tendiren vers una expressió simbòlica La Partida 1929, coll Atélier Freundlich, París, Composició 1933, Rijksmuseum Kröller-Müller, Otterlo Fou deportat per la Gestapo i morí en un camp de concentració

Rebé les influències de l’expressionisme i del cubisme 1953-55 A París estudià les obres de JFautrier, JDubuffet i Wols i creà una sèrie de collages Treballà el suport de la pintura en fusta, buidat i cremat, les fissures del qual omplia de pintura, procediment pel qual obtenia una obra vigorosa i barroca A partir del 1960, la seva obra de talla i pintura tendí cap a una harmonia de formes dinàmiques i informalistes Medalla de Oro al Mérito de las Bellas Artes 1993 i Premio AECA/ARCO 1998

El seu ideal fou la universalització dels problemes humans del continent americà, amb exemples presos de la història pàtria, però sense caure en nacionalismes superficials, car els elevats conceptes historicofilosòfics que expressa en forma patètica i vigorosa transcendeixen tota possible anècdota Plàsticament pot ésser equiparat als grans muralistes barrocs, i la seva pintura de cavallet és conseqüència de la mural, la qual prodigà àmpliament als EUA i, molt especialment, a Mèxic, on féu per a la Ciutat de Mèxic concretament els murals del Palacio de Bellas Artes 1934 i del…

En una primera etapa es dedicà preferentment a la pintura religiosa pintures al fresc de l’església de San Antonio de los Portugueses, del Palacio Real de Madrid i de la catedral de Toledo, diverses versions de La Inmaculada Museo del Prado, catedral de Vitòria, Hispanic Society, etc El 1671 fou nomenat pintor de cambra i s’especialitzà en el retrat influït per Velázquez i Van Dyck, la seva obra es caracteritzà per la serenitat, l’elegància i la pinzellada vigorosa retrats de Carles II Museo del Prado, Berlín, El Escorial i de la reina Marianna Museo del Prado, pinacoteca de…

Hom el creu deixeble de F Pacheco, bé que la seva obra — d’un manierisme de contingut tràgic — és més propera a P de Campaña o P de Céspedes Es destaca de la seva primera etapa L’apoteosi de sant Ermengol 1624, Museo de Santa Cruz, Sevilla, a la manera dels manieristes italians A partir del 1610 evolucionà vers un naturalisme caravaggesc La seva pinzellada, vigorosa, esdevingué menys forta en la seva darrera etapa, de temàtica de gènere o natures mortes El seu fill , Francisco de Herrera , dit el Mozo Sevilla, 1622 — Madrid, 1685, fou pintor i arquitecte Es formà a Itàlia i…

Deixeble del seu pare, Josep Espinós Pertanyia a la Fábrica de los Cinco Gremios de Madrid Director de l’Escola de Flors i Ornats, de València, que depenia de l’Acadèmia de Sant Carles, des del 1784, durant l’ocupació francesa fou confirmat en el càrrec per Suchet Impossibilitat i mig cec el 1814, fou substituït pel seu deixeble predilecte, Josep Zapata El seu art obeeix a un propòsit ornamental i utilitari, puix que les seves pintures, com les de l’Escola en general, tenien per objecte de servir de model a dissenys de sedes i taulellets Cal distingir dues èpoques en la seva evolució…

Pertangué a la gran generació d’Orozco, Ribera i Siqueiros, bé que sempre eludí un compromís ideologicopolític Alumne de l’Academia de Bellas Artes de Mèxic, de la qual fou professor més tard, realitzà grans murals per encàrrec del seu govern Del 1936 al 1948 visqué a Nova York, on executà els frescs del Smith College de Northampton i d’altres a la ciutat de Mèxic, Puerto Rico i París El 1953 aconseguí el primer premi de la biennal de São Paulo, i el 1968 el de la Biennale de Venècia Formà part de l’escola de París hi sojornà des del 1950, tot assajant una simbiosi entre el decorativisme…