Resultats de la cerca

Començà el 1930, a l’estudi que tenia amb Grau i Sala El 1932 féu dibuix al natural al Cercle Artístic Es presentà als Salons de Montjuïc i de Primavera i, individualment, a Madrid per primer cop el 1948 —on fou seleccionat per al Salón de los Once—, a Barcelona, a les Galeries Laietanes 1949, 1953 i 1957 i a la Sala Parés 1981, 1983, 1986, a Bilbao i a Santander, i en exposicions collectives del Carnegie Institute de Pittsburgh i de la Primera i la Tercera Bienal Hispanoamericana Evolucionà des d’un estricte realisme cap a una representació simbolista que oscilla entre la vaporositat i una…

En la primera època, fins 1957-58, oferí un món ingenu, poblat d’éssers senzills, innocents, en actituds hieràtiques, a través d’una pintura plana, frontal i barroca, amb regust medievalitzant i un tast naïf Evolucionà vers una visió turmentada i tenebrista i, més tard, vers una gamma suau, d’una certa serenitat, en la qual subsisteix, però, el drama El 1961 rebé el gran premi de pintura de la Biennal d’Alexandria

Deixeble de Josep Sugrañes i Florit, es formà a l’escola paisatgística catalana i fou influït essencialment per Joaquim Sorolla Freqüentà el cercle modernista Els Quatre Gats, a Barcelona Residí a París i a Munic Reiterà com a temàtica les platges i els boscs propers a Vilanova i la Geltrú, interpretats amb un estil lluminós, elegant, evanescent i reposat Exposà sovint a Barcelona

Començà dedicant-se a la pintura i fou fundador de l’Agrupació Courbet Com a gravador al boix assolí una categoria de primer ordre Fd’AGalí l’impulsà a aprendre aquesta tècnica, que tan bé encaixa amb els plantejaments teòrics del Noucentisme —moviment del qual fou un dels artistes més característics—, per tal d’incorporar-lo al professorat de l’Escola de Bells Oficis Unes Aleluyas de Santiago Vinardell 1919 fou el seu primer llibre illustrat, emprant la tècnica de la fusta de fil Després descobrí i conreà exclusivament el gravat de testa Inventà uns mitjans expressius absolutament originals…

S’especialitzà en aquarelles i litografies, en les quals representà monuments arqueològics Prengué part en les excavacions de la ciutat romana d’Itàlica, a Andalusia Inicià la publicació d’una Topografía monumental íbera

Concorregué a diverses exposicions barcelonines, i a la del 1857 presentà El beat Oriol retornant la vista a un cec Pintà un Sant Benet per a Montserrat i feu també retrats realistes

La seva pintura presenta essencialment una temàtica de paisatges i marines, que evoluciona lentament a través d’un estil d’arrel neoclàssica, fins que rebé l’impacte de l’escola de Barbizon en els darrers anys Fou coronel d’artilleria i membre de l’Acadèmdia de Belles Arts de Sant Jordi A la casa pairal de Vilanova i la Geltrú hom guarda una estimable collecció de les seves obres

Viatjà a Munic 1911-13 i a Florència 1914 Feu la primera exposició a les Galeries Dalmau de Barcelona 1917 La coincidència amb les primeres exposicions de Joan Miró i EC Ricart fa que alguns crítics —Joan Sacs, Junoy— parlin d’una Escola de Vilanova El seu estil és d’un accentuat decorativisme destaca en el paisatge i la natura morta El 1918 formà part dels fundadors de l’Agrupació Courbet i exposà a les Galeries Laietanes El 1919 s’installà a Nova York, on el 1923 feu una exposició Allà fou director artístic de la revista Catalònia El 1923 passà a residir a Mèxic, on, a més de…

Vida Estudià arquitectura a l’Escola Tècnica Superior ETS de Barcelona, i n’obtingué el títol l’any 1916 presentà el projecte de la nova façana per a l’església del Sant Esperit de Terrassa Aviat deixà els projectes per exercir de professor d’ensenyament artístic 1928 i història de l’art 1930, activitats vinculades a la seva vocació de dibuixant i pintor Amb Enric C Ricart i Rafael Sala formà un grup artístic, i a Barcelona fou soci del Cercle Artístic de Sant Lluc, a redós del qual fundà amb Josep Llorens i Artigas l’ Agrupació Courbet La primera exposició on participà l’Agrupació Courbet…

Treballà a la litografia Hurtado i assistí a l’acadèmia de Joan Ferrer i Miró Passà a Barcelona, on estudià a Llotja i fou deixeble de Ramon Amado Començà a pintar les seves característiques flors sobre fons negre Residí a París 1884-86, on assistí a acadèmies lliures, i tornà convertit en un bon pintor de natures mortes Installat a Vilanova, fou professor de l’Escola d’Arts i Oficis, càrrec que dimití per dedicar-se de ple a pintar Exposà a la Sala Parés de Barcelona 1899 i 1903, i el 1902 tornà a París, on es dedicà a pintar vistes urbanes i dels Jardins du Luxembourg, que li…