Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
himne nacional
Literatura
Música
Cristianisme
Himne que simbolitza una nació o un estat.
Als segles XVIII i XIX, en crear-se les diverses nacionalitats, molts cants patriòtics adquiriren aquesta categoria, com la Marsellesa 1792, La Brabançonne 1830, etc A Catalunya, l’any 1870 l’associació Jove Catalunya proposà l’adopció, a la manera d’himne nacional, de la cançó popular Els segadors , que fou efectivament emprada com a tal per la República Catalana 1931 i per la Generalitat de Catalunya fins el 1939 Prohibit durant el franquisme, hom tendí a emprar d’altres cançons en substitució, com la Balanguera , La Santa Espina , El cant dels ocells , El cant de la senyera , de l’Orfeó…
maqāma
Literatura
Gènere literari àrab en prosa rimada.
Consisteix en un conjunt d’anècdotes independents però amb un mateix protagonista Fou adoptat a les literatures persa, siríaca i hebraica al-Ḥarirī, a través de la qual passà a la picaresca castellana Aventuras de Gil Blas de Santillana i Vida de Marcos de Obregón , sobretot
Blantyre
Ciutat
Capital del districte de Blantyre i de la regió Meridional, Malawi, sobre la vall del riu Shire.
És un nucli industrial tabac, ciment, serradores, tèxtils i comercial i un nus de comunicacions ferrocarril, carreteres, i aeroport internacional Centre d’ensenyament superior University of Malawi, fundada el 1964 El 1956 s’uniren les ciutats de Blantyre i Limbe Blantyre-Limbe i l’any 1966 fou adoptat definitivament el nom de Blantyre
poema
Literatura
En època moderna, nom emprat per a designar composicions breus, sobretot de to líric, i que sol figurar en el títol dels diversos reculls.
Aquest ús, que reprèn el sentit genèric que la paraula poema tenia en llatí i en grec, s’inspira en l’ús genèric que el mot poem té també en anglès i ha estat adoptat en les diverses literatures i, d’una manera particular, en la francesa Poèmes antiques, Poèmes barbares, Poèmes tragiques de Leconte de Lisle, etc
Salé
Ciutat
Ciutat de la prefectura urbana de Rabatsalé, Marroc, a la costa atlàntica i a la riba nord del Bou Rageg, que constitueix un suburbi de Rabat.
Manufactures de catifes, marroquineria, ceràmica, etc Coneguda ja al segle IX amb el nom de Xella , havia adoptat el nom de la Sala púnica i romana, al sud de l’actual Rabat Capital d’un petit regne segle XI, fou presa pels almohades 1132, bé que aviat 1150 perdé importància, arran de la construcció de Rabat Amb l’arribada dels moriscs expulsats d’Andalusia segle XVII, esdevingué base de corsaris, i del 1627 al 1641, juntament amb Rabat, constituí un república independent
Shimei Futabatei
Literatura
Pseudònim de l’escriptor japonès Hasegawa Tatsunosuke.
Es dedicà professionalment a l’ensenyament del rus i a traduir-ne els autors més importants Exercí també com a corresponsal de premsa a l’estranger i dugué a terme nombrosos viatges a l’Occident, en un dels quals morí En les seves novelles, molt influïdes pels clàssics russos del s XIX, intentà una renovació del llenguatge literari tradicional amb la incorporació de la llengua parlada, motiu pel qual és considerat un dels fundadors del realisme japonès en literatura D’entre les seves novelles cal esmentar Ukigomo 1889, Sono Omokage ‘Un marit adoptat’, 1906 i Heibon ‘Mediocritat…
Ferran Toutain i Gibert
Literatura
Escriptor, corrector i traductor.
Llicenciat en filologia catalana, fou corrector d’estil i assessor lingüístic en publicacions diverses i a Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio Professor a la facultat de traducció i interpretació de la Universitat Pompeu Fabra i, posteriorment, a la facultat de comunicació Blanquerna Universitat Ramon Llull, és autor de traduccions del francès i l’anglès al català El 1988 publicà amb Xavier Pericay Verinosa llengua , assaig de considerable ressò, crític amb el model de català estàndard adoptat des de les institucions catalanes També és autor d’ El barco fantasma 1992, amb…
Xavier Pericay i Hosta
Literatura
Escriptor i corrector.
Llicenciat en filologia catalana, fou editor i corrector del Diari de Barcelona , i posteriorment professor a les facultats de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat Ramon Llull Ha publicat L’altra cara de la llengua 1986 i, amb Ferran Toutain, Verinosa llengua 1988, assaig de considerable ressò, crític amb el model de català estàndard adoptat per les institucions catalanes També amb Toutain publicà El malentès del Noucentisme 1996 També és autor de les obres Filologia catalana Memòries d’un dissident 2007 i Progresa adecuadamente educación y…
Amado Alonso
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Lingüista i crític literari.
Deixeble de Menéndez Pidal al Centro de Estudios Históricos de Madrid Havent adoptat la nacionalitat argentina, ocupà el càrrec de director de l’Instituto de Filología de la Universitat de Buenos Aires, on publicà la Revista de Filología Hispánica 1939-46, que amb el nom de Nueva Revista de Filología Hispánica fou represa pel Colegio de México des del 1947, any que fou nomenat professor a la Universitat de Harvard Com a lingüista cultivà especialment el camp de la fonètica De la pronunciación medieval a la moderna en español , 1955 i la dialectologia Problemas de dialectología hispano-…