Resultats de la cerca

Fill i net d’indians, cosí germà de Ramon Casas i Carbó Collaborà en la revista L’Avenç a partir de la sèrie d’articles que n’iniciaren la campanya lingüística 1890 hi feu també articles de tema polític i traduccions Ibsen, 1898 S’associà amb Jaume Massó i Torrents en l’empresa editorial L’Avenç 1891 finançà i dirigí la “ Biblioteca Popular de l’Avenç ”, per a la qual traduí Ibsen, Tolstoj, Sacher Masoch, Goldoni i Silvio Pellico Collaborà sovint en la revista Catalònia 1898-1900 Militant de la Lliga Regionalista, se’n separà el 1906 i ingressà al Centre Nacionalista Republicà El 1908…

De molt jove es traslladà a Barcelona, on obrí una llibreria i hi fundà els periòdics El Examen 1868 i El Siglo XX El 1871 es traslladà a Madrid, on fundà i dirigí El Eco de la Patria Conservador primer i liberal de Sagasta després, el 1872 anà com a voluntari a la guerra de Cuba Publicà, entre altres moltes obres, La farsa social Cartas a Emilio segona edició del 1865, Retrato histórico de Francisco II 1867, Colección de tratados celebrados entre España y las demás naciones desde 1801 hasta Amadeo I 1871, la novella de costums A bordo del vapor Guipúzcoa 1872, Historia de los voluntarios…

La seva obra A moreninha 1844 és la primera manifestació important de la novellística brasilera

Monjo cistercenc, fundà un monestir a San Giovanni in Fiore El seu pensament exercí una influència enorme i suscità, al s XIII, una polèmica vivíssima En Liber concordiae Novi et Veteris Testamenti, Expositio in Apocalypsim i Psalterium decem chordarum féu una interpretació apocalíptica de la història de la humanitat

Vida i obra Estudià al Seminari de Vic, es llicencià en medicina a Barcelona 1845 i, després d’exercir breument al poble de Sant Boi de Lluçanès, s’establí i exercí a Vic 1848-80, d’on fou cronista Els últims anys de la seva vida visqué a Caldes d’Estrac Lligat amb empenta a institucions culturals de Vic, formà part de l’Esbart de Vic i tingué una actuació destacada en les organitzacions excursionistes de l’època Manifestà una molt variada actuació amb publicacions esparses però molt notables Figurà entre els membres fundadors del Cercle Literari de Vic juntament amb altres patricis i erudits…

Enginyer industrial, creà i dirigí diversos cineclubs Condal, Laietà, Escola d’Enginyers, etc, associacions i institucions cinèfiles Federación Española de Cineclubs 1970-73, Institut del Cinema Català 1977-79, Setmana Internacional de Cinema de Barcelona 1969-81, Federació Catalana de Cineclubs 1982-87, Asociación Española de Historiadores del Cine 1988-90, Mediateca de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya 1994 i Grup de Recerca Cinematogràfica 1996, adscrit al Museu de la Ciència i de la Tècnica de CatalunyaExercí la crítica cinematogràfica en diaris i revistes ‘Avui’, ‘…

Membre del partit federal, fou alcalde de Girona i diputat a Corts Presidí la Unió Catalanista i l’Associació Catalana d’Excursions Científiques Collaborà en la premsa de la Renaixença, especialment en Lo Gai Saber , La Ilustració Catalana i La Tomasa Fou proclamat mestre en gai saber 1904 Escriptor prolífic, es decantà sobretot vers el teatre, de caire romàntic o festiu Caritat 1871, Robinson petit 1872, Bernat Pescaire 1875, De mort a vida 1879, Gent de mar 1888, Lo testament de l’oncle 1896, etc Poeta sentimental o didàctic, publicà, entre altres, Cançons del temps 1874, Mel i fel 1877,…

Treballà durant més de vint anys a l’empresa privada i residí dos anys a Suïssa, com a executiu d’una multinacional d’assegurances Posteriorment retornà a Catalunya i es dedicà a l’articulisme i a l’assaig polític Ha publicat els llibres Ganivetades suïsses 2007,  Periodisme Permetin La vida i els articles d’Eugeni Xammar 2008, Viatge involuntari a la Catalunya impossible  2009, premi Carles Rahola d’assaig i Un bohemi al cabaret del món Vida de Manuel Fontdevila, un senyor de Granollers  2013  El juny del 2008 fundà l’editorial A Contra Vent, que publica bàsicament assaig i que ha destacat…

El seu pare era impressor i llibreter de vell Anà al seminari, on estudià filosofia, alhora que física i francès a les escoles de la Junta de Comerç Mentre el germà gran s’afiliava a la professió paterna, començà, l’any 1833, els estudis de teologia, però els deixà aviat, convençut que no tenia vocació eclesiàstica Com que la situació econòmica de la família no consentia d’anar a la Universitat de Cervera, es decidí a seguir l’ofici del seu germà Josep, quan sabé la possibilitat que l’ajuntament de Barcelona organitzés unes càtedres de dret incorporables a la universitat Pel desembre del 1835…

Net de Joaquim Horta i Boadella Professional de les arts gràfiques, edità els  Quaderns de Teatre de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, on publicà obres traduïdes per primer cop al català d’autors com Bertolt Brecht, Friedrich Dürrenmatt, Jean-Paul Sartre, Anton Txékhov, Tennessee Williams i altres, i entre els catalans, Manuel de Pedrolo, Joan Oliver i Joan Brossa, i també Fe de Vida 1950-65, de poesia Fundà la collecció “Signe” d’assaig i poesia Fou cap de publicacions del Collegi d’Arquitectes 1971-83 i del departament de publicacions de l’Ajuntament de Barcelona 1983-95…