Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Abū Nuwās
Literatura
Poeta persa en llengua àrab.
S'educà a al-Baṣra i visqué a la cort de Hārūn ar-Rašid Criticà la cassida tradicional i renovà la poesia àrab introduint-hi el tema bàquic en famosos poemes on exaltà la seva inclinació a la beguda És autor també de poesia amorosa que reflecteix la seva homosexualitat, així com de poesia cinegètica i elegíaca Bon coneixedor de la cultura persa, n'utilitzà sovint temes llegendaris o folklòrics, i inserí en els seus poemes mots i hemistiquis sencers, en llengua pahlavi Esdevingué ben aviat popular i el seu record perdurà
‘Abd al-Qādir al-Ǧīlānī
Literatura
Islamisme
Escriptor àrab, fundador de la secta qādiriyya.
És autor d’una collecció de sermonaris i llibres piadosos que assoliren una gran fama a tot el món de l’islam Els musulmans el veneren com a sant awliyā'
Abū Bakr al-Hwārizmī
Literatura
Escriptor persa en llengua àrab.
Inspirant-se en els models pahlavis, fou l’introductor en la literatura aràbiga del gènere epistolar Són remarcables les seves maqāma
Gregori Bar Hebreu
Literatura
Nom amb què és conegut a Occident Abū-l-Faraǧ ibn al-‘Ibrī, escriptor i bisbe de l’església sirojacobita.
Polígraf, bon coneixedor de la cultura islàmica i de l’occidental, escriví diverses obres de teologia Nomocanon, Ethicon , d’història una Crònica , que completa l’obra del patriarca Miquel I , etc
Ṣā’ib Tabrīzī
Literatura
Escriptor persa.
Membre d’una família de comerciants originària de Tabrīz, fou poeta de cort dels safàvides i dels grans mogols de l’Índia S'establí de nou a Pèrsia, on rebé d’Abbās II el títol de Príncep dels poetes Deixeble de Ḥāfīz, els seus gazals esotericomístics són considerats el millor de la poesia persa postclàssica
Sinibald de Mas i Sans
Pintura
Història
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Política
Viatger, diplomàtic, escriptor poliglot, lingüista i pintor.
Estudià idiomes, física i pintura Com a pintor, d’un Romanticisme idealitzant, retratà vers el 1830 Manuel de Cabanyes i Joaquim Roca i Cornet Publicà poesies 1831 i la tragèdia en prosa Aristodemo 1831 El 1831 féu una comunicació a l’Academia de la Lengua assenyalant la facilitat d’apropiar al castellà la versificació clàssica amplià la memòria en el treball El sistema musical de la lengua castellana 1832 La lectura dels viatges d’Alí Bei l’incità a anar a l’Orient recomanat per Fèlix Torres i Amat, obtingué a Madrid el suport dels ministres Zea Bermúdez, Martínez de la Rosa i Javier de…