Resultats de la cerca

Es llicencià en dret a la Universitat de Saragossa 1868 i fou notari de Ribes de Freser 1877-83 i de Manlleu Publicà un Formulario de capitulaciones matrimoniales y testamentos, arreglado a la legislación y costumbres de Cataluña 1885, 1888 A Manlleu, presidí el Centre Català, relacionable amb Valentí Almirall, i n’impulsà el Certamen Literari del 1890 Preconitzà la necessitat d’una Acadèmia de la Llengua Catalana, escriví dues obretes, reticents amb el criteri d’Antoni de Bofarull, amb la intenció de facilitar l’aprenentatge de la llengua catalana als alfabetitzats en llengua castellana…

Llicenciat en dret 1965, estudià sociologia a Londres 1966-67 i posteriorment, fins el 1973, treballà en l’assessoria jurídica d’una entitat bancària Des d’aquest any fins al 1982 residí a Nova York, on treballà com a traductor a l’ONU Els anys següents compaginà l’activitat literària amb la de traductor per a organismes internacionals i, a partir de mitjan anys noranta, amb la docència a la Universitat Pompeu Fabra La seva obra, en la qual sobresurt indiscutiblement la novella, s’inscriu en el marc de la literatura d’intriga i d’acció i es destaca per una hàbil construcció del relat a partir…

De jove residí a l’Argentina, i el 1917 tornà a Barcelona Fou un dels fundadors del popular setmanari infantil illustrat TBO , en castellà Collaborà a La Illustració Catalana , i publicà De tots colors 1918 i De la Rambla a l’Argentina 1959

Fou mestra de l’ajuntament de Barcelona i del Patronat Escolar Escriví llibres per a infants i joves i collaborà a la revista Cavall Fort És autora de diversos llibres dedicats a l’ensenyament primari, els primers publicats en català després del 1939 Beceroles 1965 i Estels 1967

Net de Santiago Gubern Llicenciat en dret i doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1980, on del 1983 al 2004 exercí com a catedràtic de comunicació audiovisual a la Facultat de Ciències de la Informació, de la qual fou nomenat degà 1987 i posteriorment també catedràtic emèrit Ha estat també professor invitat al Massachusetts Instituteof Technology 1971-72 i d’història del cinema a la University of Southern California Los Angeles, al California Instituteof Technology Pasadena 1975-77, i a la Venice…

Impulsor de l’exploració submarina, fou un dels fundadors del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines i publicà obres de divulgació sobre submarinisme, com Els homes peixos 1954 i L’exploració submarina a les costes catalanes 1969 Interessat pels ovnis, publicà sobre aquest tema diversos llibres i fou cofundador del Centre d’Estudis Interplanetaris de Barcelona 1958 Dirigí l’expedició catalana a l’illa de Pasqua 1975, amb la collaboració de JMascaró i Passarius Operación Rapa Nui , 1975 Publicà també llibres de poemes, el poema dramàtic El comte Arnau 1951, la novella Coral de…

El 1868 s’incorporà al cos de zuaus pontificis, lluità a Roma contra els garibaldins i, de retorn a Catalunya, propugnà una croada per a restituir els Estats Pontificis a Pius IX A la Tercera Guerra Carlina fou auditor de guerra del general Rafael Tristany Fundà a Madrid la revista “La Civilización” 1874-80 Els darrers anys de la seva vida residí a Granada, on escriví una pintoresca i popular versió de la Bíblia en versos castellans Publicà Roma en el centenario de San Pedro 1867, Homenaje filial a Su Santidad el papa Pío IX 1875, biografies de Pedro de la Hoz 1866 i de l’arquebisbe de…

Installat des de jove a l’Argentina, residí a Mendoza i San Juan Ocupà alts càrrecs en una companyia d’importació Collaborà a la premsa, especialment amb treballs de crítica d’art tingué contacte amb el pintor Ramon Subirats El 1933 s’installà definitivament a Xile Juntament amb el seu germà Salvador Domènech i amb Manuel Garriga i Parès, creà una indústria vitivinícola, la Sociedad Vinícola Domènech y Cía Ltda Estigué vinculat a una penya d’artistes xilens i catalans, entre els quals cal esmentar el compositor i pianista Eduard Estradé Fou president del Centre Català de Valparaíso 1937-38,…

Es doctorà en dret civil, canònic i administratiu l’any 1879 Fundà L’Arc de Sant Martí , setmanari catalanista de Sant Martí de Provençals 1884-91, del qual fou redactor, i collaborà a Diari Català , La Renaixença , La Veu de Catalunya , El Pensament Català  i La España Regional , publicacions des de les quals es convertí en un dels primers teòrics del catalanisme polític, encara des de plantejaments vuitcentistes Alguns d’aquests textos foren recopilats molt més tard a Articles catalanistes 1888-1891 1982 Fou un dels fundadors de l’Orfeó Català, de la Lliga de Catalunya i de la Unió…