Resultats de la cerca

Els seus primers contes daten del 1944 i foren seguits d’un relat extens molt important, Los aborígenes 1960, on configurà hàbilment els aspectes contradictoris de certes classes polítiques i socials del seu país Publicà després els reculls de contes Los días por vivir 1960, Cordelia 1961 i La máscara 1977 La seva primera novella fou El paredón 1962, a la qual seguiren La otra mitad 1966, Con las primeras luces 1966 i El color que el infierno me escondió 1980 Retornà al conte amb Los prados de la conciencia 1968 i Vida o muerte 1971 Conreà també la crítica teatral

Enginyer titulat, es dedicà al periodisme S’inicià amb un llibre de relats, La polvareda y otros cuentos 1959, al qual seguiren les novelles La voz dolorida 1961 i Los albañiles 1963, l’obra més aconseguida que obtingué el premi Biblioteca Breve en què l’autor revela la intimitat cruel d’un món proletari portat a l’extrem Altres novelles seves són Pueblo rechazado 1969, El juicio 1972, Redil de ovejas 1973, A fuerza de palabras 1977, Los periodistas 1978,  El evangelio de Lucas Gavilán 1979, Asesinato 1985 i La vida que se va 1999 Són també destacables les seves cròniques i reportatges…

Cursà estudis superiors a Nova York, tot i que no es graduà Des de la publicació del seu primer llibre The Mercenaries el 1960, es convertí en un dels escriptors de novella negra més prolífics i de més èxit dels EUA Escriví un centenar de novelles en aquest gènere, a més de relats eròtics, de ciència-ficció, westerns i guions cinematogràfics Al principi de la seva carrera literària emprà nombrosos pseudònims que posteriorment reduí al de Richard Stark, que emprà per a les novelles protagonitzades pel criminal Parker, i el seu propi nom per a les de l’antiheroi John Dortmunder Guanyà tres…

Fill de catalans Exiliat a Mèxic, residí després a Itàlia, amb sojorns freqüents a Barcelona Restà fidel a uns principis estètics, expressats amb una exquisida sensibilitat en els quadres i una gran claredat en els llibres

Estudià dret i el 1955 ingressà al partit comunista S'exilià a Mèxic, Cuba i Txecoslovàquia, entre d’altres països Ha publicat La ventana en el rostro 1961, El turno del ofendido 1963, Los testimonios 1964 i La taberna y otros lugares 1963 Conreà també l’assaig Morí assassinat

La seva gran cultura es manifestà en la seva obra poètica, que, sense deixar d’ésser neoclàssica, ofereix més d’un element romàntic Membre de la Junta Suprema a l’entrada a Mèxic de l’exèrcit Trigarante 1821, redactà l’acta d’Independència i fou publicada pòstumament Obras poéticas 1852

Es donà a conèixer amb la publicació de la revista Litoral i de la collecció homònima que dirigia a Màlaga Posteriorment es traslladà a Madrid, on es casà, el 1931, amb la poetessa Concha Méndez, amb la qual compartiria la tasca d’impressor i d’editor de revistes i colleccions de poesia “Héroe”, “Caballo verde para la poesía”, etc, que es constituïren en portaveus de la Generació del 27 Membre d’aquesta, excellí per la seva poesia elegant, on fongué elements cultes, de procedència barroca, amb d’altres de populars i vagament avantguardistes Las islas invitadas 1926, Ejemplo 1927, Soledades…

Durant la dictadura de Primo de Rivera participà clandestinament en l’acció política d’oposició, relacionat amb els grups independentistes de Francesc Macià Fou soci del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria de Barcelona CADCI i un dels dirigents de la seva secció de treball en el periòdic Lluita , òrgan d’aquesta secció, combaté els sectors reformistes El 1927 fou un dels fundadors del Cercle d’Estudis Marxistes, constituït clandestinament a l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona L’any 1928 participà en el congrés clandestí constitutiu del Partit Comunista Català…

Fou fundador del front revolucionari Sandino i des del 1948 i fins el 1979 visqué a Mèxic Les seves novelles estan inspirades en la realitat política i social del seus país Hay una selva en mi voz 1950, Arquitectura inútil 1954, Los monos de San Telmo 1963, Premio Casa de las Américas de l'Havana, Trágame tierra 1968 i Trece veces nunca 1977

A setze anys s’inicià collaborant a La Mainada i fou un periodista i assagista prolífic Collaborà especialment a La Publicitat , Mirador , Revista de Catalunya , Serra d’Or , etc Fou secretari general de la joventut d’Acció Catalana i director general dels serveis correccionals de la Generalitat juny del 1937 - 1938, on féu una acció justa i humanitària Com a novellista volgué donar testimoniatge de la vida barcelonina Vint anys 1931, Sol ponent 1953, És hora de plegar 1956, Abans d’ahir 1956 i sobretot Tres Mèxic 1962, mirall autobiogràfic i d’una generació A més, les obres…