Resultats de la cerca

Participà en la Primera Guerra Mundial Posteriorment, viatjà per Europa i s’establí a Londres fins el 1965, any en què retornà al seu país Fou un dels iniciadors de l’expressionisme en la literatura sèrbia D’entre les seves obres destaca Seobe 1929, novella històrica, Dnevnik o Čarnojevicu ‘Diari de Čarnojevicu’, 1921 i l’obra teatral Maska ‘La màscara’, 1918

Graduat en medicina a Belgrad, durant un temps exercí aquesta professió, que abandonà al principi de la dècada de 1950 per la literatura, com a autor i editor De la seva poesia cal destacar el primer recull, 87 pesama ‘87 poesies’, 1952, que el situà com un dels capdavanters de la lírica de la seva generació  Oktave 1957 i Velika Skitija ‘La gran Escítia’, 1969, obra que exemplifica la seva preocupació per establir una continuïtat entre les antigues cultures dels Balcans i els seus pobles actuals, són també títols destacables Conreà també la narrativa i l’assaig Membre de l’Acadèmia …

Combaté els nazis a les ordres de Tito  durant la Segona Guerra Mundial Posteriorment, prengué part activa com a propagandista en l’establiment de la República Socialista Federativa de Iugoslàvia , però el 1963 fou amonestat per unes declaracions en les quals considerava els serbis amenaçats per la resta de nacionalitats de l’estat Exclòs del Partit Comunista 1968 i apartat dels sectors més oficials, des de la mort de Tito 1980 tingué un protagonisme creixent com a impulsor del nacionalisme serbi, molt especialment amb relació a Kosovo El 1992 assumí la presidència de la República Federativa…

Els seus primers reculls poètics, Anatomija 1930 i Pesme ‘Cants’, 1938, reflecteixen influències surrealistes, que abandonà després de la guerra per un major realisme D’aquesta etapa són els reculls poètics Čovekov čovek ‘L’home de l’home’, 1953, Flora 1955 i Snimci ‘Foto’, 1963, i les novelles Čutnje ‘Silencis’, 1963, Tajne ‘Misteris’, 1964 i Begstva ‘Fugues’, 1966

La seva adhesió al grup de Viena denominat Vukkaradžić el mogué a participar com un dels capdavanters en el moviment nacionalista Després de la revolució del 1848 viatjà desterrat per Europa i, de retorn, publicà algunes de les seves millors obres, la narració llarga Bunjevka 1851 i la novella Dva Idola ‘Dos ídols’, 1852

Fou el primer a adoptar la llengua popular com a mitjà d’expressió poètica Inspirat en la poesia popular dita “femenina”, escriví, en audaços versos byronians, els dos volums de Pesme ‘Poemes’, 1847-51 Esdevingueren clàssics els seus coneguts poemes d’inspiració patriòtica L’adéu als estudis i El camí de Kolo alguns poemes seus foren musicats

La literatura popular constitueix, en general, un patrimoni cultural comú als pobles serbi i croat i, alhora, una font important d’inspiració per a la literatura culta Particularment valuosa és la poesia èpica, inspirada en la història dels països balcànics, en les lluites entre cristians i turcs Quant a la literatura culta, i a excepció d’algunes manifestacions esporàdiques que es podrien interpretar com a serbocroates, cal parlar d’una literatura sèrbia i una literatura croata, desenvolupades en condicions històriques distintes A l’edat mitjana i més tard, fins a la darreria…

El 1760 renuncià a la vida monàstica i viatjà i estudià per diversos països europeus És considerat com el creador de la prosa sèrbia Escriví Život i priključenija ‘Vida i aventures’, 1783-89, biografia de finalitat didàctica, Sovjeti zdravago razuma ‘Consells d’un esperit sa’, 1784 i la traducció de les faules d’Isop — Basne 1788—, la més popular del seu temps, entre d’altres

Fill de pare austríac i mare de la minoria eslovena de Caríntia, passà part de la infantesa al Berlín ocupat i el 1948 retornà a la seva localitat natal Començà estudis de dret a la Universitat de Graz, que abandonà el 1965 per a dedicar-se professionalment a la literatura, després de la publicació del seu primer recull de narracions, Die Hornissen ‘Les vespes’, 1965 La seva producció, situada entre l’hermetisme i la provocació, aviat el convertí en un destacat exponent de l’avantguarda, que, amb el temps, ha assolit un accent inconfusible i sovint discutit De la seva narrativa, sovint d’…

A causa de la inestabilitat del país, la literatura no assolí unes condicions favorables fins que Albània esdevingué un estat independent el 1912 Ultra la manca d’autonomia nacional, els obstacles principals, que dificultaren una continuïtat efectiva entre els primers documents conservats dels segles XV i XVI i els congressos de Monastir, l’actual Bitola 1908, i d’Elbasan 1910, en què hom adoptà l’alfabet llatí per a la llengua oficial, foren la situació precària de la llengua, sense unificar i comprimida per les llengües veïnes l’hostilitat dels dominadors turcs a permetre l’ensenyament de l…