Resultats de la cerca
Es mostren 100 resultats
Juan Montalvo
Literatura
Escriptor equatorià.
La problemàtica política del seu país constitueix la temàtica principal de la seva obra, en la qual combat el cabdillatge militar Fou un dels grans doctrinaris del liberalisme Escriví Capítulos que se le olvidaron a Cervantes 1882, que és una de les millors imitacions del Quixot, Las Catilinarias 1880, El espectador 1886 i Geometría moral 1902
Konstantin Nikolajevič Derzǎvin
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Crític literari i traductor rus.
Especialista en literatura castellana, sobretot la del Segle d’Or Servantes i Don Kikhot 1934, Servantes, žizn’ i tvorčestvo ‘Cervantes, vida i obra’, 1946 Es dedicà també a la literatura francesa del s XVIII Volter ‘Voltaire’, 1946, i a les literatures eslaves Bol’garskij teatr ‘Teatre búlgar’, 1950 Traduí La vida del Lazarillo de Tormes i obres de Quevedo
Andrés Trapiello
Literatura
Escriptor castellà.
Autor polivalent i d’obra abundosa, conrea pràcticament tots els gèneres poesia, assaig, narrativa, estudis literaris i dietarística Com a poeta ha publicat, entre altres llibres, Junto al agua 1980, El mismo libro 1989, Acaso una verdad 1992, premi de la Crítica 1993, Un sueño en otro 2004, El volador de cometas 2006, antologia, Segunda oscuridad 2012 i Y 2018 És autor, també, entre altres novelles, d’ El buque fantasma 1992, Días y noches 2000, Los amigos del crimen perfecto 2003, premi Nadal, Al morir don Quijote 2004, premi Fundación Juan Manuel Lara 2005 i Madeleine Zepter a la millor…
Dulce María Loynaz
Literatura
Poetessa cubana.
La seva poesia se situà dins l’anomenat intimisme postmodernista, i evolucionà de la desesperació amarga Versos 1920-1938 , 1938 cap a la serenitat contemplativa Juegos de agua , 1947 En la seva novella Jardín hom hi pot trobar les claus del seu món creatiu També publicà Bestiarium i La novia de Lázaro 1991, i el 1992 li fou concedit el premi Cervantes
Juan de Jáuregui
Pintura
Literatura
Escriptor i pintor andalús.
De família noble, ingressà a l’orde de Calatrava i residí a la cort Home pledejaire i aventurer, fou enemic de Quevedo i de Góngora, però mantingué amistat amb Cervantes, el retrat del qual hom suposa que pintà En les seves obres literàries atacà el culteranisme Discurso poético i traduí poemes de Lucà Farsàlia i del Tasso Aminta També excellí amb el recull propi Orfeo 1624
dedicatòria
Literatura
Homenatge de l’autor d’una obra a una altra persona per mitjà d’una menció al començament del llibre.
La dedicatòria pot ésser per ella mateixa gènere literari, derivat del costum dels antics escriptors d’homenatjar les persones que els protegien o de sollicitar-los favors En altres ocasions ha estat incorporada al text tot fent la lloança de l’homenatjat i àdhuc de la seva nissaga, com al segon cant de l' Orlando furioso d’Ariosto Són típiques les dedicatòries epistolars, com la de Cervantes al comte de Lemos que encapçala el Quixot
Lluís Gonzaga Manegat i Giménez
Literatura
Periodisme
Periodista i escriptor.
Collaborà a “La Vanguardia”, “Revista Popular”, “La Ilustración Artística” i, especialment, “El Noticiero Universal”, de qual fou redactor des del 1926 i director en 1952-66 Dirigí les revistes “Mundo Católico”, “Alegría” i “Cristo Rey” Publicà teatre i novelles de caire tradicional, com Hoguera de pasión 1944 i Barracas 1955, i en un altre terreny, Las leyendas del Islam 1921, Muy falangista 1940, Hombres y cosas de la vieja Barcelona 1944 i La Barcelona de Cervantes 1964
Antonio Espina
Literatura
Escriptor castellà.
Adscrit a les tendències d’avantguarda, publicà assaigs i crítiques literàries en diversos periòdics i dirigí Nueva España Lo cómico contemporáneo 1928 i El nuevo diantre 1930 apleguen alguns dels seus assaigs Escriví poesia — Umbrales 1918 i Signario 1923— i narracions — Pájaro pinto 1927 i Luna de copas 1929—, que el qualifiquen com a representant genuí de la literatura deshumanitzada i intellectualista del primer terç del s XX Escriví també biografies Luis Candelas 1929, Romea o el comediante 1931 i les de Cánovas del Castillo, Quevedo i Cervantes
Luis Rosales
Literatura
Poeta castellà, de la Generació del 36.
Es caracteritzà pel seu classicisme i per un perfecte domini de la tècnica Publicà Abril 1935, La casa encendida 1949, Rimas 1951, Segundo abril 1972, Canciones 1973, Diario de una resurrección 1979, La carta entera 1980 i Poesía reunida 1983 que inclou gran part de la seva obra, entre d’altres En el camp de la investigació és autor de Cervantes y la libertad 1960, Pasión y muerte del Conde de Villamediana 1964, El sentimiento del desengaño en la poesía barroca 1966, Antonio Machado 1978, etc Fou membre de la Real Academia Española
Vicent Escrivà i Soriano
Cinematografia
Literatura
Escriptor i director de cinema.
Estudià lletres a València El 1939 ingressà en la ràdio Publicà narracions en castellà i algunes biografies, com Jornadas de Miguel de Cervantes 1947, premi José Antonio Entrà a Radio Nacional de Madrid 1947 i escriví guions cinematogràfics de tema religiós o polític, que dirigí Rafael Gil Balarrasa 1950, La Señora de Fátima 1951, Murió hace quince años 1954, etc El 1959 dirigí el seu primer film, El hombre de la isla , obra esteticista, com Dulcinea 1962 Posteriorment dirigí El golfo 1970, amb el cantant Raphael, La curiosa 1972, La lozana andaluza 1976, Esperando a papá 1980,…