Resultats de la cerca

Orfe de pare, als set anys ingressà al seminari de les Escoles Pies de València, on feu els vots l’any 1820 Exercí la docència a Saragossa 1923 i, des del 1827, a València Exclaustrat des de l’any 1835 per malaltia, la secularització definitiva no li arribà fins el 1851 Home de múltiples interessos, fou un dels introductors del Romanticisme al País Valencià, on sembla que donà a conèixer l’obra de Lo Gaiter del Llobregat Publicà les novelles històriques La torre gótica 1831, El hombre invisible 1833, La amnistía cristiana 1833 i El panteón de Scianella 1834, influïdes per Ann Ward Radcliffe i…

Nascut al barri del Raval, freqüentà els cercles contraculturals de Barcelona els anys setanta i vuitanta, durant els quals fou un dels principals exponents de la recuperació de la poesia oral amb la recitació en espais públics A l'entorn de l'any 1982 féu autoedicions dels seus poemes que tingueren una difusió molt reduïda fins el 1999, en què li fou publicat un primer recull Escrits , al qual seguí Llibrot 2001, que agrupava els anteriors Llibre del fred 1987, Abriga't que estic sol 1996 i Atxuuús Amén’ 1997 La poesia de Pope, de gran varietat de registres formals i expressius, és radical…

Vida Llicenciat en Filologia Hispànica Ha estat redactor en cap de la  Gran Enciclopedia de la Región Valenciana 1971-1974, secretari de redacció de la revista  L’Espill en la seva primera època, director del setmanari  El Temps 1984-86, secretari del Grup Parlamentari d’UPV a les Corts Valencianes 1988-91 i director tècnic de Política Lingüística de la Universitat Jaume I 1991-94 Fou editor i secretari de la Universitat de València, dins l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana 1994-2014 El gener de 2017 fou nomenat director de l’Espai Joan Fuster, a Sueca, i l’any 2022…

Advocat Professor de literatura a Puerto Rico en 1967-77, any que s’installà a Barcelona Des del 1989 professà a la Universitat de Seattle i el 1992 fou nomenat professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra La seva poesia és classificada dins el realisme màgic És autor, entre altres, dels reculls En medio del camino 1949-70 1971, El bosque transparente 1983, El ave en su aire 1985, Ocupación del fuego 1990 i Vuelos 1990 Estudiós d’altres literatures, especialment de la brasilera i la portuguesa, publicà els assaigs Las cenizas de la flor 1987 i La vida plural de Fernando Pessoa 1989 Traduí…

Passà la infantesa i part de la joventut a Valladolid, on s’inicià com a redactor al diari El Norte de Castilla i collaborà en programes de ràdio El 1961 s’establí a Madrid, on desenvolupà la seva carrera literària i periodística És autor de nombroses novelles en un estil proper a la crònica costumista, al qual amb el temps, anà incorporant elements de més complexitat Travesía de Madrid 1966, Las ninfas premi Nadal 1975, Diario de un escritor burgués 1979, A la sombra de las muchachas rojas 1981, El día en que violé a Alma Mahler 1988 i Leyenda del César visionario 1992, Premio de la Crítica…

Autora de novelles Tierra adentro 1944, Premio Nacional de Novela i Tierra inerme 1961, Premio Casa de las Américas i d’obres de teatre Sobresortí, però, amb obres adreçades al públic infantil i juvenil L’any 1988 rebé el Premio Nacional de Literatura 1988

En aquest sentit és particularment interesant la novella epistolar , molt difosa durant el s XVIII i que encara avui té adeptes Conrearen aquest gènere Richardson, Rousseau, Goethe i Pérez Galdós

Es dedicà a la diplomàcia i a la política Com a historiador escriví Antonio Pérez 1841 Aplegà les poesies, escrites en la joventut, a Ensayos poéticos 1840, on usà preferentment un tipus d’octava anomenada bermudina

Comte de Fabraquer Fou fiscal del tribunal suprem de guerra i marina, diputat a corts i senador Dirigí El Museo de las Familias Escriví nombrosos llibres d’història, com Historia política y militar de la Guerra de la Independencia de España contra Napoleón 1833, Les catacumbas o los mártires Historia de los tres primeros siglos del cristianismo 1849, Historia del emperador Carlos I 1550 a 1558 1862, Pintores de antaño 1898 i La expulsión de los jesuitas 1903, i també diversos drames històrics Antonio Pérez y Felipe II , 1837, entre altres

Pertany al cercle de la Revolució Mexicana De formació autodidàctica, fou ambaixador al Brasil 1937-39 i a Cuba 1939-43 i rector de la Universitat de Morelia 1944 Com a poeta Versos Viejos , 1930 no és gaire interessant, però com a narrador sap elevarse d’una temàtica regional, molt localitzada, a matisos de caire universal Apuntes de un lugareño 1932, Desbandada 1936, El pueblo inocente 1936 Mi caballo, mi perro y mi rifle 1936, que juntament amb La vida inútil de Pito Pérez 1938 formen les seves obres millors Anticipación a la muerte 1939, on el corrent d’amargor es fa més…