Resultats de la cerca

Conreador del realisme social, prengué actituds polítiques de crítica i de contestació És autor, entre d’altres, dels reculls El retorno 1955, Salmos al viento 1958, Claridad 1960, Algo sucede 1968, Bajo tolerancia 1973, Taller de Arquitectura 1977, Del tiempo y del olvido 1977, Palabras para Julia y otras canciones 1979, Los pasos del cazador 1980, Final de un adiós 1984, La noche le es propicia 1992 premi de la Crítica 1993 i Novíssima oda a Barcelona 1993, en doble versió catalana i castellana, i que segueix la tradició d’odes a la ciutat —J Verdaguer, J Maragall, P Quart—  Cofundà i…

Germà dels també escriptors José Agustín  i Luis Goytisolo , inicià estudis de dret a la Universitat de Barcelona 1948, que abandonà per la literatura El 1956 anà a París, on treballà d’assessor literari editorial, i inicià una existència itinerant que el portà a residir molt sovint fora de l’Estat espanyol, i a mitjan anys noranta fixà la residència a Marràqueix Els anys seixanta descobrí el món arabomusulmà, que freqüentà i arribà a conèixer amb profunditat, i que el portà a ser un defensor del multiculturalisme, especialment a través de les seves nombroses collaboracions a El País i altres…

Professor de llengua castellana a Pau, era psicoanalista de formació, i impartí cursos de psicologia i comportament de grups a la Universitat de Pau Fou membre de la Société Française de Psychothérapie Psychanalytique i de la International Association of Group Psychotherapy A la Universitat Catalana d’Estiu de Prada dirigí la secció de psicoanàlisi de grups En el vessant literari, desenvolupà una àmplia activitat Treballà al Centre Dramàtic de la Universitat de Montpeller i dirigí durant quatre anys el Théâtre d’Essai de Pau El seu recull Espers de primavera fou distingit el 1961 al Concurs…

Es distingí de la seva generació la del 80, esteticista, pel seu compromís polític Conreà una poesia sensitivista que arribà fins a les possibilitats límits de la llengua i intentà de crear una poesia èpica socialista Les seves obres principals són Mei ‘Maig’, 1889 i el recull Pan 1912 Fou un teòric marxista de tendència esquemàtica i doctrinària Traduí Spinoza

Orfe a set anys, treballà en diversos oficis en la seva peregrinació per Rússia, mentre es procurava una formació autodidàctica En una primera època combinà el realisme rus amb el Romanticisme revolucionari A Čelkhaš 1895 i a l’obra dramàtica Na dne ‘Baixos fons’, 1901 tracta de la condició humana dels marginats A les novelles Forma Gordejev 1899 i Troje ‘Tres’, 1900 mostra l’evolució de la burgesia i el naixement del proletariat, mentre presenta l’obrer com a lluitador en aquest aspecte es destaca Nil, personatge de l’obra dramàtica Meščane ‘Petits burgesos’, 1902 De tota la seva obra…

Filla d'un matrimoni jueu secularitzat, a onze anys la seva mare la retirà de l'escola i l'educà a casa seva, adduint una malaltia del cor Cursa estudis, sense graduar-se, a la Universitat de Witwatersrand, i de ben jove començà a escriure per a publicacions locals La seva obra tingué com a tema central la crítica del règim de l' apartheid  sud-africà, crítica que sostingué en nombroses preses de posició pública en contra del sistema de govern de la minoria blanca i en favor d'una societat multiracial i igualitària Afiliada a l'African National Congress, algunes de les seves obres foren…

Les seves obres reflecteixen el seu pensament anarquista i revolucionari en política, sociologia i psicologia Communitas 1947, Growing up Absurd 1960, Utopian Essays and Proposals 1962, Compulsory Mis-education 1964 i People or Personnel 1965 Conreà també la poesia, el drama, i la novella The Empire City 1959 i Making Do 1963

Marquès de La Pezuela 1852 i comte de Xest 1864 Es distingí a la primera guerra Carlina, fou diputat pel partit moderat 1843, ministre de marina 1846 i capità general de Madrid 1848, Puerto Rico 1849 i Cuba 1853 Home de confiança d’Isabel II, fou capità general de Catalunya 1867-69 En iniciar-se la Revolució de Setembre 1868, publicà un ban en castellà i català traduït per Frederic Soler per convèncer els catalans que la revolució no triomfaria Després de la restauració borbònica fou president de l’Academia Española 1875-1907 Deixà diverses obres literàries i traduccions

Manifestà un gran Romanticisme humanitari i social en els seus reculls poètics Minúsculas , 1901 Presbiterianas , 1909 Baladas peruanas , 1935 Aconseguí de renovar l’estructura formal de la prosa hispanoamericana a partir del Discurso de Politeama 1888, tasca que continuà en Páginas libres 1894 i Horas de lucha 1908, obres en què reflectí la seva hostilitat a qualsevol forma de conservadorisme polític i social

Llicenciat en dret, fou un actiu opositor a la dictadura de Marcos Pérez Jiménez 1953-58, a través sobretot del grup constituït entorn de la revista Sardio Posteriorment, fou secretari d’ambaixada a l’Argentina, professor de literatura a la Universitat de Caracas i, els anys noranta, agregat cultural de Veneçuela a l’Estat espanyol Durant més d’una dècada dirigí i presentà a la televisió pública veneçolana el programa Contratemas , sobre literatura Collaborà també a la premsa De les seves obres, d’un realisme ombrívol, es poden esmentar les narracions Las hogueras más altas 1959, Asfalto-…