Resultats de la cerca
Es mostren 4873 resultats
fantàstic | fantàstica
Unicorn, animal fabulós representat al costat d’una dama en un tapís conservat al Museu de Cluny
© Corel Professional Photos
Art
Cinematografia
Literatura
Dit de l’art i dels gèneres literari o cinematogràfic caracteritzats per llur temàtica irreal, nascuda de la fantasia, per l’aparició d’elements i de personatges imaginaris i extranaturals o per la incorporació de tècniques que creen una atmosfera d’irrealitat.
Llurs recursos són el desafiament de les lleis de la física, la desaparició de límits entre la vida animal i la humana, l’aparició d’animals fantàstics, d’éssers desproporcionats, de vampirs, de fantasmes, de bruixes o de diables, i el tractament de temes com la mort, les metamorfosis, els mites, etc L’ art fantàstic s’ha manifestat en l’escultura, l’arquitectura, la decoració i, sobretot, la pintura A l’edat mitjana, l’escultura i la pintura representen escenes fantàstiques on el diable és l’element més important al Renaixement, la pintura alemanya i la flamenca conrearen especialment els…
Nicholas Patrick Wiseman

Cardenal Nicholas Patrick Wiseman
© Fototeca.cat
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic, orientalista i escriptor d’origen irlandès.
Es formà al Collegi Anglès de Roma 1818 i fou ordenat de sacerdot el 1825 Es dedicà als estudis orientals, i publicà Horae Syriacae 1827, que li valgueren la càtedra d’hebreu i de siríac a la Sapienza Rector del Collegi Anglès 1828, es consagrà a la represa del catolicisme a Anglaterra amb articles, estades, conferències i cartes Primer arquebisbe de Westminster i cardenal 1850, defensà la introducció de la jerarquia catòlica en el polèmic Appeal to the Reason and Good Feeling of the English People Acollí els homes del moviment d’ Oxford , i també mantingué correspondència amb els…
Orígenes
Fragment del comentari d’Orígenes a l’Èxode, provinent d’Urgell (segle IX)
© Fototeca.cat
Filosofia
Literatura
Cristianisme
Exegeta, pensador i escriptor cristià.
És considerat per molts com el de major significació de l’època prenicena o de la patrística en general Deixeble i successor de Climent d’Alexandria en la direcció de l’ escola cristiana d’Alexandria , a causa de dificultats amb el seu bisbe originades per la predicació només era llec quan Orígenes començà a predicar i per l’ordenació presbiteral conferida per altres prelats, s’establí a Cesarea de Palestina, on fundà una nova didascàlia D’ideologia bàsicament neoplatònica era deixeble d’Ammoni Saccas, l’eruditíssim i crític Orígenes aprofità per a la teologia cristiana n’és el primer…
Aneirin
Literatura
Poeta gal·lès.
Documentat històricament a la Historia Brittonum , de Nennius, vers l’any 800, és autor del poema Gododdin , el qual hauria estat transmès per tradició oral abans d’aparèixer en manuscrits, uns tres segles més tard El nom del poema respon a una tribu celtobritònica L’autor hi exalta els valors dels tres-cents joves guerrers morts, a la fi del segle VI, davant els invasors saxons de Catraeh Catterick El poema conté la primera referència literària a l’ Artús històric Característica d’aquest poema —i, en general, de la poesia gallesa antiga— és el seu lirisme lacònic, sorprenent en una poesia…
Antoni Ribot i Fontserè
Literatura
Escriptor i polític.
Vida i obra Feu estudis d’humanitats, matemàtiques, física, botànica i es llicencià en medicina, a Barcelona Fou director del Collegi de Medicina i Cirurgia de Barcelona Milità en el partit progressista i, arran de les seves idees, fou objecte de persecucions Influït per Lamennais i pel saint-simonisme divulgat per Josep Andreu i Fontcuberta, difongué un ideari humanitari i cosmopolita en poemes i en articles com “Palabras de fraternidad” 1837, publicats a El Vapor i El Propagador de la Libertad Publicà el poema en prosa Los descendientes de Laomedonte y la ruina de Tarquino 1834 i diversos…
,
Marià Rubió i Tudurí
Història
Literatura
Polític i escriptor.
Fill de Marià Rubió i Bellver i germà de l’enginyer industrial Santiago Rubió i Tudurí Fou amic de Cambó, passant d’Amadeu Hurtado, membre d’Acció Catalana i de l’Esquerra Republicana S’exilià el 1938 a França Tornà a Catalunya el 1948 Publicà Estat Espanyol Societat Anònima 1930, en collaboració amb N Mart —pseudònim, segons J Massot i Muntaner, del seu germà Nicolau Maria Rubió i Tudurí — Catalunya amb Europa 1932, La Justícia a Catalunya 19 Juliol 1936-febrer 1937 1937 i llibres jurídics o de política internacional com La lucha por la paz Guerra fría o guerra total 1955
Pèire Vidal
Literatura
Trobador provençal.
Protegit del comte Ramon V de Tolosa, ho fou més tard de Barral dels Baus, vescomte de Marsella, i també d’Alfons I de Catalunya-Aragó Mort aquest, s’adreçà a la cort dels Montferrat o Monferrato i viatjà per Palestina, Itàlia, l’Europa central i Malta Conseller dels grans personatges del seu temps Bonifaci I de Monferrato, Alfons VIII de Castella, formà part del seguici de Constança d’Aragó a Hongria i és possible que acompanyés Ricard Cor de Lleó fins a Xipre en ocasió de la tercera croada, posseeix una personalitat poètica inconfusible i original, plena d’enginy i d’agudesa Hàbil en la…
,
Simon Lemnius
Filosofia
Literatura
Nom amb què és conegut el poeta i humanista retoromànic Simon Lemm-Margadan.
Deixeble de Melanchthon, suscità, amb dos llibres d’epigrames, les ires de Luter 1538 Publicà el drama Monachopornomachia , diverses obres líriques Amorum libri IV , 1542 i el poema èpic Raeteis , celebrant la guerra contra Maximilià I
Frycz Andrzej Modrzewski
Literatura
Escriptor polonès, conegut amb el nom llatinitzat d’Andreas Fricius Modrevius.
Estudià a Cracòvia, a Wittenberg on conegué Luter i Melanchthon i a Nuremberg Tornà al seu país 1540 i ostentà diversos càrrecs diplomàtics amb la seva obra De poena homicidii 1543 propugnà la igualtat de pena per a tots els homes Paladí de la burgesia i adversari de la noblesa, en el tractat De republica emendanda 1551 tractà, sobre una base cristiana i liberal, d’un projecte de reforma general dels costums, de l’ensenyament, de l’ordenació jurídica i de l’Església També escriví altres treballs, de caràcter teològic
Joan Andrés i Morell
Història
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
Vida i obra Conegut també com abat Andrés De família aragonesa per part del pare i catalana per part de la mare Cursà els primers estudis a Benissa i d’allà passà al Collegi de Nobles dels jesuïtes de València, on estudià gramàtica, retòrica, poesia, història i filosofia, a més d’iniciar-se en el domini del llatí, l’hebreu, l’italià i el francès Ingressà a la Companyia de Jesús el 1754 Passà al Principat cinc anys seguits com a novici a Tarragona 1754-56, estudiant de lletres humanes a Manresa 1756-57 i de filosofia i ciències a Girona 1757-59 Fou ordenat sacerdot a València l’any 1763, on…
, , ,