Resultats de la cerca

Començà pel gènere teatral amb El canto de los grillos , que rebé el premi Ciutat de Mèxic el 1954 Es revelà com a contista amb Imagen primera 1963 i La noche 1963 Seguiren després novelles, com ara Figura de paja 1964, La casa en la playa 1966, La presencia lejana 1969, La vida perdurable 1970, Crónica de la intervención 1981 i De anima 1984 La seva habilitat com a assagista es reflecteix en llibres com Cruce de caminos 1965, La aparición de lo visible 1966, Desconsideraciones 1968 i La errancia sin fin 1981, un recull d’assaigs sobre Robert Musil, Jorge Luis Borges i altres autors que…

Fou director de la revista Garcilaso 1943-46, que aglutinà el grup de poetes de la “Juventud creadora” Partidari del classicisme i d’una mètrica rigorosa del poema, sabé mantenir el seu lirisme formalista enfront de la retòrica imperial vigent a la postguerra És autor de Tregua 1951, La hora undécima 1963, Memorias y compromisos 1966, Taller de arte menor y cincuenta sonetos 1973, Sonetos españoles a Bolívar 1983, Nuevo elogio de la lengua española Piedra y cielo de Roma 1984, Galiana 1986, Carta a la madre 1988 i Mar viviente 1989 Fou nomenat 1982 membre de l’Academia Española de la Lengua…

Llicenciada en filosofia i lletres 1970 Fou professora d'ensenyament secundari, model i actriu de teatre El seu primer relat,  El Sur  , d'inspiració autobiogràfica, fou la base de la pellícula homònima dirigida per l'aleshores company seu Victor Erice, estrenada el 1982 i que esdevingué un dels títols clàssics del cinema espanyol, però no fou publicada fins el 1985, juntament amb una altra narració, Bene 1985 Posteriorment publicà, en un registre entre enigmàtic i tràgic,  El silencio de las sirenas 1985, premis Herralde i Diario 16, La lógica del vampiro 1990, Las mujeres de Héctor 1994,…

Educat sobretot pels seus avis, començà estudis de dret i, al mateix temps, s’inicià com a periodista en diaris colombians Aquests anys freqüentà el collectiu d’intellectuals conegut com Grupo de Barranquilla, on conegué Ricard Vinyes , personatge que traslladà amb el sobrenom d’ El sabio catalán a la seva novella més famosa, Cien años de soledad Aquest grup el posà en contacte amb l’obra de William Faulkner , el qual l’influí especialment Periodista d’ El Espectador de Bogotà del 1954 al 1957, hi exercí com a cronista i crític cinematogràfic El 1955 començà a publicar la seva obra de ficció…

Estudià dret i filosofia i lletres a Granada i a Madrid, on residí des del 1919 A la Residencia de Estudiantes conegué Juan Ramón Jiménez i Antonio Machado i es féu amic de Salvador Dalí i dels seus condeixebles Rafael Alberti, Jorge Guillén i Pedro Salinas, a la generació dels quals —dita del 1927 — cal adscriure la seva obra A través de la seva amistat amb Salvador Dalí, a qui dedicà una oda 1926, conegué Catalunya, des del 1925 Sebastià Gasch i el grup de “L’Amic de les Arts” li feren conèixer la vida popular i cultural de Barcelona, on féu la seva primera exposició de dibuixos, a les…

Es féu popular per les seves charlas , que, en sentit oratori, el diccionari de l’Academia Española —de la qual fou membre des del 1941— incorporà com a gènere literari Fou un gran propagandista, a Espanya i a Amèrica, de la causa del Movimiento Nacional, i a Manila fundà una càtedra de la Hispanidad A part les seves memòries, Tierras, tiempos y vida 1958 i América, españolear 1963, publicà novelles, teatre, viatges i reculls d’articles, seguint l’estil del Romanticisme preciosista

Era sastre d’ofici, resident a Oliva Publicà La Murgetana del oriolano Guerras y conquista del reino de Murcia 1608 i deixà inèdits uns Anales de las crónicas del reino de Murcia

Catedràtic de llengua i literatura castellanes a l’institut de Girona i als instituts Milà i Fontanals i Joanot Martorell que dirigí, de Barcelona, i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona Publicà, a més de nombrosos llibres didàctics, Historia de la literatura española 1948 nombroses edicions i Introducción a la metodología del análisis estructural 1969

Resideix a Barcelona des del 1965 La seva obra lírica és recollida en els volums Borralleira pra sementar unha verba 1974, Non teño outra cantiga 1975, Do Faro ao Miño 1978 i Aquarium 1982 Ha estudiat la premsa gallega en l’exili Nova Galiza Revista dos escritores galegos antifeixistas, Barcelona, 1937-38 i ha recopilat en un volum els discursos dels parlamentaris galleguistes durant la República Ha publicat els assaigs polítics Castelao e Catalunya 1979 bilingüe, en gallec i català, i Nacionalidades colonizadas de Europa Occidental 1980, a més de Simboloxía do Románico de Pantón 1999

Llicenciat i doctorat en filologia clàssica per la Universitat de Salamanca, de 1951 a 1953 fou catedràtic d’institut, i des d’aquest any exercí la docència a la Universitat Complutense de Madrid, on fou nomenat catedràtic de filologia el 1964, bé que fou destituït el 1965 pel suport que donà a les protestes estudiantils, juntament amb altres professors universitaris i s’hagué d’exiliar fins el 1976, que recuperà la plaça, on fou professor fins a la jubilació 1992 Feu estudis de lingüística general, amb títols com ara Lalia, Ensayos de estudio lingüístico de la sociedad 1973, Del ritmo del…