Resultats de la cerca

Essent metge de Benet XIII fou el capdavanter de la disputa de Tortosa , per a la qual redactà 24 tesis sobre la vinguda del Messies Després de la disputa collaborà activament en la política antijueva Se li atribueix un llibre de medicina compost el 1408 L’opuscle en llatí sobre la vinguda del Messies, juntament amb un altre sobre els errors del Talmud, fou imprès, al segle XVI, amb el títol d' Hebraeomastix

Educat a Roma, una llarga malaltia decidí la seva dedicació, i el 374 passà a Palestina, on es lliurà a l’estudi de l’hebreu i a l’exegesi Ordenat prevere a Antioquia, residí uns quants anys a Constantinoble, i del 382 al 385 a Roma, com a secretari del papa Damas, a la mort del qual s’installà a Betlem 386, totalment dedicat a l’estudi i a la direcció d’un monestir d’homes La seva labor es traduí en una obra copiosa i extraordinària, des de la versió llatina de la Bíblia, dita Vulgata , d’incomptables comentaris a diversos llibres bíblics, amb una exhaustiva aportació de dades geogràfiques i…

De jove fou membre de les joventuts hitlerianes i més tard ingressà segons ell involuntàriament al Partit Nazi, però la seva condició d’asmàtic crònic evità que fos mobilitzat Estudià germanística i filologia clàssica a la Universitat de Friburg de Brisgòvia, on es graduà el 1944 Entre el 1944 i el 1949 fou professor ajudant de les universitats d’Hamburg i Eberhard Karls de Tübingen, on fou catedràtic de retòrica del 1963 al 1988 Fou un dels fundadors del Grup 47 A més de nombrosos treballs d’investigació sobre literatura grecollatina, escriví assaigs importants sobre literatura alemanya, de…

Educat a Oxford, durant la Segona Guerra Mundial serví en l’exèrcit Diputat pel Partit Laborista 1948, on ocupà diversos càrrecs, en els governs laboristes fou canceller de l’Exchequer 1967-70 i secretari de l’interior 1965-67 i 1974-76, càrrec des del qual afavorí la despenalització de l’homosexualitat i de l’avortament Europeista convençut, protagonitzà la campanya favorable a la permanència a la CEE en el referèndum del 1975 i fou president de la Comissió Europea 1977-81, des d’on impulsà la creació del Sistema Monetari Europeu El 1980 abandonà el partit laborista, a causa de l’…

Després de cursar art dramàtic a la Central School of Speech and Drama de Londres 1947-51, fundà el Cockpit Theatre Club, inspirant-se en la tradició elisabetiana del segle XVI, on experimentà diversos muntatges en un espai obert Els anys 1953-56 exercí la docència a la Central School, mentre escrivia obres teatrals de marcat caràcter experimental, una de les quals, The Sport of My Mad Mother 1956, guanyà el premi anual de L’Observer tot i que fou retirada poc després de l’estrena pels atacs de la crítica i el públic Feu també versions de Čekhov i d’Ibsen que aconseguiren un notable ressò…

Escriví una sèrie de narracions d’aventures i ciència-ficció, on confronta la intelligència humana amb els secrets de la natura P'at’ rumbov ‘Els cinc rumbs’, 1944 i Belyj rog ‘El corn blanc’, 1954, etc

Els anys noranta, s’uní a les revoltes dels macedonis Proper a la socialdemocràcia, al principi se centrà en temes socials Posteriorment, la seva obra esdevingué molt més introspectiva, i creà un simbolisme molt personal Afectat de trastorns psicològics, se suïcidà Destaquen els reculls Podir sěnkitě na oblacitě ‘Darrere l’ombra dels núvols’, 1911 i Bezsǔnnici ‘Insomnis’, 1907

De família noble, ingressà a l’orde de Calatrava i residí a la cort Home pledejaire i aventurer, fou enemic de Quevedo i de Góngora, però mantingué amistat amb Cervantes, el retrat del qual hom suposa que pintà En les seves obres literàries atacà el culteranisme Discurso poético i traduí poemes de Lucà Farsàlia i del Tasso Aminta També excellí amb el recull propi Orfeo 1624

Doctor en dret per la Universitat de Perpinyà 1754 i alumne d’Antoni Coma, ocupà la plaça de catedràtic de dret a la mateixa universitat durant la primera meitat del s xviii i, posteriorment, la de vicecatedràtic 1757 Fou advocat dels bisbes i els intendents, dels fiscals i la noblesa professor de mèrit amb lligams en tots els collegis d’advocats del regne francès, esdevingué rector l’any 1770 i substitut del fiscal general del Consell Sobirà del Rosselló el 1779 Arran de la Revolució Francesa 1789 i de les lleis de prestació de jurament a la constitució pels funcionaris 1791, dimití la seva…

Estudià a Anglaterra i a Bèlgica, on publicà assaigs a L’Art Public sobre el Modernisme català 1909 En la Revista Jurídica de Catalunya estudià el dret català, especialment el fideïcomís Intervingué en la fundació del diari El Matí , pertangué a la Penya de l’Ateneu i, influït per Xènius , publicà Les doctrines de Georges Sorel 1917 És pare de l’assagista i historiador Enric Jardí i Casany