Resultats de la cerca

Entre el 1907 i el 1930 escriví, per al gran públic, nombroses obres de caire eroticosentimental que tingueren molt d’èxit, entre les quals El negro que tenía el alma blanca 1922, portada al teatre i al cinema

Durant el seu període universitari escriví l’obra teatral Meiji no tsuki ‘La lluna de Meiji’, 1935 i Ruten ‘Metempsicosi’, 1936 Després d’un llarg silenci tornà a l’activitat literària amb Togyu ‘Cursa de braus’, 1949 i Ryoju ‘La cacera’, 1949 Seguiren Kuroi schio ‘Marea negra’, 1950, Kuroi cho ‘La papallona negra’, 1955, Hyoheki ‘La muralla de glaç’, 1956-57 i d’altres Conreà també la novella històrica —amb el precedent de Furinkazan ‘Vent i bosc, foc i muntanya’, 1953-54 Tempio no iraka ‘La teulada del temple’, 1957, Roran 1958, Aoki okami ‘El llop pàllid’, 1963 i Futo 1963

Defensor de l’especificitat de la civilització eslava, preconitzà la unitat dels pobles eslaus sota la direcció del rus Les seves teories facilitaren el desenvolupament del paneslavisme És autor de Rossiya i Evropa 1869

Segons la tradició, Mahoma i ‘Alī lloaren els seus poemes, el més famós dels quals és una mu'allaqa

Coneixedor de la literatura italiana i sobretot de Dant, introduí l’hendecasíllab en la poesia castellana Es destacà en la composició de poesia didàctica Decir a las siete virtudes i Visión de los siete planetas

És autor de diverses obres d’història dels seljúcides i d’una antologia de poetes àrabs, mena d’apèndix de la Yatīmat al-dahr d’al-Ta'ālibī

Els primers anys trenta fou un dels iniciadors del moviment dels escriptors populistes S'inscriu en aquesta tendència la seva prosa sociogràfica Puszták népe ‘La gent de les granges’, 1936 i la seva poesia primerenca, centrada en la terra natal i la gent que hi viu El 1936 publicà Petofi , monografia, de bellesa lírica, sobre S Petofi Les seves primeres novelles es nodreixen dels records de la jovenesa Koratavasz , ‘Inicis de primavera’, 1941, i Hunok Párizsban , ‘Huns a París’, 1946 Escriví drames inspirats en els tombants decisius de la història nacional, dels quals cal esmentar Fáklyaláng…

Realitzà estudis eclesiàstics de filosofia i teologia a Roma i es doctorà en història a la Universitat de Salzburg El 1951 anà als EUA, on exercí de sacerdot catòlic durant cinc anys en un barri porto-riqueny de Nova York Del 1956 al 1960 fou vicerector de la Universidad Católica de Puerto Rico, a Ponce, d’on anà a Mèxic 1961 i fundà a Cuernavaca el Centro Intercultural de Documentación CIDOC El 1969 se secularitzà Fou autor d’una obra rigorosa i provocadora amb la qual intentà de subvertir els valors que constitueixen el fonament mateix de la modernitat humana i que hom té associat a signes…

Vida i obra Fins al 1918 visqué a Reus on s’introduí dins els ambients culturals pel seu pare, amb qui freqüentà la Secció Excursionista del Centre de Lectura i recorregué les muntanyes del sud de Catalunya, formant-se com a excursionista científic De ben jove escrivia a la Revista del Centre de Lectura i militava en el moviment catalanista Estudià dret i direcció d’indústries tèxtils, per dedicar-se a la fàbrica familiar de la Riba El 1918 es traslladà a Barcelona, i a l’època de la Generalitat fou el secretari de la comissió que establí la divisió comarcal del Principat La seva vasta…

Rebé les influències de Noriega Varela i Teixeira de Pascoães El seu primer llibre, Señardá 1930, denota ja una fina sensibilitat, però és a Corazón ao vento 1933 on es manifesta vigorosament la seva personalitat A Cómaros 1947, De día a día 1960 i Lanza de soledá i Nénias 1961 domina la preocupació de la mort Són notables les seves versions gallegues dels clàssics Horaci, Tibul, Teòcrit i Plató Deixà inèdit un diccionari de la llengua gallega