Resultats de la cerca

Estudià lletres a París i Madrid, on s’establí i es dedicà a l’ensenyament d’idiomes posteriorment residí a Tolosa Llenguadoc És autor de nombroses obres didàctiques, com Tableau de littérature espagnole depuis le XIIe siècle 1845, El idioma francés puesto al alcance de todos 1846, de filosofia i especialment de genealogia i heràldica Tratado de heráldica y blasón 1853, reeditada moltes vegades, Nobiliario de los reinos y señoríos de España 1855-60, Trofeo heroico 1860, Diccionario de la ciencia heráldica 1861 i Archivo heráldico 1863

Fou professor de castellà a Liverpool 1939-40, al Trinity College de Dublín 1940-45 i a Sheffield 1953-80 Fou especialista en la literatura dels segles XV-XVII a la península Ibèrica A més de breus estudis sobre Tirant lo Blanc , és autor de The Heroic Poem of the Spanish Golden Age 1947, d’una edició crítica de Luis de Camões Os Lusíadas 1973 i d’estudis crítics sobre Amadís de Gaula 1976, entre altres publicacions Participà en la fundació de l’ Anglo-Catalan Society , de la qual fou el primer president 1955-57 Fou també president de la comissió fundacional de l’Asociación Internacional de…

Intervingué en política durant la Primera República Exercí com a crític d’art Apuntes para la historia de la caricatura, 1878 Del desnudo en el arte , 1902 i també com a periodista, a París 1878 Ostentà diversos càrrecs en institucions artístiques i literàries de Madrid Literàriament s’inscriu dins el naturalisme, amb respecte per la tradició castellana del segle d’or Del teatro, 1844 Autor de nombrosos treballs Ayala, estudio biográfico , 1884 Castelar, 1900, és més conegut per les seves novelles i colleccions de contes, on segueix de prop Balzac, Dumas i sobretot Zola Hi sobresurt l’…

Professor en diversos centres universitaris de Veneçuela, de Xile i dels EUA, fou ambaixador a Colòmbia 1947-48, al Brasil 1958-59 i a Mèxic 1963, rector de la Universitat de Caracas 1951-58 i delegat davant la UNESCO 1959 Collaborador de La Nación Buenos Aires, Cuadernos Americanos Mèxic, Revista Nacional de Cultura Caracas, entre les seves publicacions es destaquen De la conquista a la independencia 1944, Pedro Claver, el santo de los esclavos 1950, Los tratos de la noche 1955

Donà a conèixer els seus poemes i articles de crítica a les revistes Oc i Reclams Bé que visqué sempre en un gran aïllament, la seva poesia, escrita en una llengua molt pura, és una confrontació de l’experiència de l’autor amb els mites angulars de la humanitat i el consagra com a autèntic creador literari, el més important de la literatura gascona entre les dues guerres El 1961 hom aplegà una selecció dels seus escrits a Omatge a Andrèu Pic

Voluntari a la guerra russopolonesa, durant els anys vint el feren famós les seves activitats de contraban i de bandidatge Arrestat el 1930, fou condemnat a mort, pena que hom li commutà per la de cadena perpètua En aquest període començà a escriure, i obtingué un gran èxit amb la seva primera novella Kochanek Wielkiej Niedźwiedzicy ‘L’enamorat de l’Óssa Major’, 1937, en gran part autobiogràfica Durant la Segona Guerra Mundial s’evadí i es traslladà a Anglaterra el 1946, on prosseguí la seva activitat literària amb altres novelles, que no obtingueren l’èxit de la primera

Era fill d’Andreu Avellí Pi i Arimon El 1846 presentà a la Societat Barcelonesa d’Amics del País un projecte de manicomi que li valgué el títol de soci de mèrit El 1850 ingressà a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Fou un dels promotors de la construcció d’un manicomi dependent de l’Hospital de la Santa Creu, i el dirigí Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i d’un gran nombre de societats científiques catalanes i estrangeres Fou cervantista i botànic i publicà obres sobre temes diversos, com Noticia histórica del estado actual de la botánica en las islas Baleares 1843,…

Fundador de diverses revistes, la més important de les quals, Marsyas , durà del 1921 al 1961, escriví una obra marcada pel simbolisme i el Modernisme que el consagrà com a corifeu del ‘mistralisme’ La branco dis aucèu , 1948 Autor d’una poesia de to sempre acurat, palesà també un gran refinament, fruit de la seva vasta cultura, i uns ferms desigs innovadors Malgrat això, es mostrà contrari al moviment occitanista, el qual combaté en violentes polèmiques

Escriví conjuntament amb Il’ja Arnol’dovič Fajnzil’berg, jueu ucraïnès conegut amb el pseudònim d' Il’ja Il’f Odessa 1897 — 1937 Després de dedicar-se cadascú pel seu cantó a activitats molt diverses, es conegueren a Moscou quan tots dos ja eren escriptors dedicats preferentment a la sàtira en revistes i diaris Llur obra individual pràcticament desaparegué enfront de la popularitat de l’obra en comú Recrearen un gènere ja popular a Rússia i produïren una obra encara molt estimada Dvenadcat’ stul’jev ‘Les dotze cadires’, 1928 és una novella satírica en què, utilitzant el gènere policíac, es…

Suposat autor de la monumental sàtira menipea anomenada Satiricó , sol ésser generalment identificat amb un aristòcrata romà —citat per Tàcit— que fou procònsol a Bitínia i se suïcidà després d’haver participat en la conspiració de Pisó 66 dC Hom li atribueix el sobrenom d' Àrbitre potser per la fama d’àrbitre de l’elegància, arbiter elegantiae , que tingué a la cort de Neró, bé que hi ha autors que dubten que aquest i l’autor del Satiricó siguin la mateixa persona Per tant, la seva obra i la seva mateixa personalitat, per manca de dades precises, constitueixen un misteri, objecte constant de…