Resultats de la cerca
Es mostren 109 resultats
arlequinada
Literatura
Gènere teatral desenvolupat principalment a Anglaterra al s XVIII, inspirat en la Commedia dell’Arte.
Arlequí, enamorat de Colombina, hi representava el paper de protagonista, fins que, als XIX, fou desplaçat per Pantalone
Bhāravi
Literatura
Poeta indi en llengua sànscrita, d’època indeterminada, celebrat ja al s VII.
Escriví el poema èpic Kirātārjunīya ‘Combat del caçador —Śiva— i Arjuna’, inspirat en el Mahābhārata
ensalada
Literatura
Música
Composició poètica i musical d’estil madrigalesc, a quatre veus o més, conreada a la península Ibèrica al s. XVI. La denominació es deu als elements heterogenis que la integren.
És una mena de quòdlibet, obra de miscellània de la fi de l’edat mitjana conreada a Alemanya Segurament té relació també amb el fricassé francès dels s XV i XVI De metre lliure i sense forma estròfica fixa, hi alternen diferents llengües, entre les quals el llatí, el català, el castellà, el portuguès, l’italià i el gascó L’obra és formada per diferents números, i a vegades té una extensió de més de dos-cents versos Segons Juan Díaz Rengifo, en la seva Arte poética española 1592, és una composició de cobles redondillas en les quals es barregen totes les diferències de metre Conté…
literatura urdú
Literatura
Literatura conreada en urdú pels musulmans de l’Índia i del Pakistan.
Malgrat que hom hi escriví alguns tractats religiosos ja als XIV, la literatura —sobretot la poesia— no florí fins als XVI poetes com Deccan Vali 1667-1741, Sauda 1713-81, poeta satíric, Mir 1724-1810 i Mir Hasan 1727-86, conreadors de la poesia amorosa i famosos per llurs gazals, i sobretot Ġālib 1797-1869, pare de la literatura urdú moderna Als XIX florí la prosa literària, sobretot per obra de Sayyid Ahmad Khan 1817-98 i Šibli 1857-1914, i als XX es desenvoluparen el periodisme, l’…
emblema
Literatura
Varietat de l’al·legoria caracteritzada per l’ús de trets susceptibles d’ésser representats gràficament.
Gènere nascut durant el Renaixament amb la finalitat de produir un equivalent modern dels jeroglífics egipcis, es consolidà als XVI i es mantingué fins als XIX, que desaparegué
saló literari
Literatura
Reunió periòdica de personatges destacats del món literari, artístic o polític que se celebrava a casa d’un promotor o protector, generalment una dona cultivada, amb esperit obert i mitjans econòmics.
A França, durant el s XVII, foren cèlebres els de la marquesa de Rambouillet, Madeleine de Scudéry, etc Als XVIII, els de Mmede Lambert i MmeNecker, i, als XIX, els de Mmede Staël, Mmede Récamier i molts d’altres
haiku
Literatura
Forma estròfica japonesa formada per tres versos, de 5, 7 i 5 síl·labes, respectivament.
Reducció de la tanka, forma bàsica del vers japonès, tant el nom com l’estructura provenen de la combinació del haikai , modalitat de vers burlesc també de 17 síllabes, i el hokku , fragment inicial d’un poema més llarg renga Aparegut als XVII, en fou el primer representant important Bashō Mitjançant el haiku , el poeta evoca o suggereix sensacions i emocions de la forma més breu i concentrada possible Als XX ha estat utilitzat per poetes occidentals i, en català, per Carles Riba
literatura irlandesa
Literatura
Literatura conreada a Irlanda en irlandès.
A Irlanda es desenvoluparen tres cicles èpics precristians el mitològic, el dels fenians del s XI al XVIII, ambdós comuns a Escòcia, d’on sembla que procedeixen les composicions relatives a Ossian i a sant Patrici que hi són inserides, i el dels ulats, herois semimítics del s I, centrat en la figura de Cúchulainn i que és genuïnament irlandès Molt aviat aparegueren els filid, poetes doctes, desplaçats als XIII pels bards, poetes, secretaris i consellers de famílies poderoses Amb el cristianisme entrà a Irlanda la cultura…
viadera
Literatura
Genère líric, versemblantment d’origen galaicoportuguès quant al tractament tècnic, resultat d’una elaboració culta de l’arcaic paral·lelisme estròfic popular.
És constituït per un refrany glossat per dues sèries d’estrofes breus i respectivament parallelístiques, originàriament cantades per dos cors o dues veus a cada sèrie les estrofes s’enllacen mitjançant la repetició del darrer vers de cadascuna al començ de la següent cada estrofa de cada sèrie s’alterna amb l’estrofa corresponent de l’altra sèrie, de manera que el conjunt de la peça és fet de l’alternança de les estrofes parallelístiques de les dues sèries Tanmateix, els exemples conservats setze texts manquen sovint d’una de les sèries o bé de l’…
fabliau
Literatura
Tipus de narració en vers conreada a França sobretot als s. XII-XIV.
Destinat a un públic burgès, no solia tenir cap objectiu moralitzador ni crític Alguns fabliaux són discretament satírics, i altres són més grollers, i gairebé sempre llur única finalitat sol ésser la diversió del públic Generalment no tenen una unitat formal ni temàtica Dels cent cinquanta que es conserven són interessants Les trois aveugles de Compiègne , de Cortebarbe, Le lai d’Aristote , d’Henri d’Andeli, Jouglet , de Colin Muset, i Le vilain mire Els fabliaux francesos tingueren des de molt aviat una gran acceptació al Principat de Catalunya eren ja coneguts al…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina