Resultats de la cerca

Prengué l’hàbit al convent dominicà de Girona, amb el nom de Tomàs, l’any 1616, i hi cursà arts, filosofia i teologia Ensenyà teologia cinc anys al convent de Perpinyà El 1634 era prior del convent de Girona, i li fou atorgat el grau de mestre en teologia El 1641 fou nomenat vicari general per al Principat de Catalunya L’any 1674 fou elegit provincial en el capítol celebrat a Saragossa, on morí l’any següent Publicà Mystica Theologia Divi Thomae 1622, que serví de llibre de text als seminaris d’Alemanya, i De Rosario beatae Mariae Virginis 1622

De jove es guanyà la vida amb ocupacions diverses fotògraf, periodista, xofer, futbolista, agent de viatges i aviador El 1968 en ocasió d’una trobada amb Salvador Dalí per a un reportatge, esdevingué assistent personal del pintor durant dotze anys, i en fou l’home de confiança per a una gran diversitat de tasques, entre d'altres, l’establiment de la primera botiga d’objectes dalinians Finalment, el 1981 trencà amb el matrimoni Dalí per causes poc conegudes, bé que continuà difonent l’obra i la figura del pintor a través de l’organització d’exposicions, l’edició de catàlegs i altres activitats…

Residí la major part de la seva vida a Mataró President del Collegi Oficial de Veterinaris de Barcelona, al marge de la seva professió s’interessà per la cultura en diverses de les seves manifestacions, especialment per la literatura Autor d’una obra bàsicament inèdita, una part de de la qual ha estat publicada l’assaig Teoria general de l’universalisme 1979, els poemaris El primer quadern de Bel Dezir 1981, premi de Poesia Marià Manent, i Paradigmes esotèrics 1991, i les novelles atípiques Summa kaòtica 1986 i Resta kaòtica 2008 L’any 2024 es publicà  Poesia completa , una recopilació en dos…

Fou un dels fundadors, a Burgos, l’any 1937, de la revista Destino , que traslladà a Barcelona el 1939 i que tanta influència tingué, superats els seus primers principis ideològics, en la societat catalana de postguerra, i de la qual fou gerent fins el 1975 L’any 1942 cofundà, amb Joan Teixidor i Ignasi Agustí , l’editorial Destino , que ajudà a renovar la narrativa castellana de postguerra i on ocupà el càrrec d’editor fins l’any 1989 Amb la collecció “El Dofí” l’editorial inicià, l’any 1946, les edicions en català Fou gran amic i l’editor de l’obra completa de Josep Pla —45 volums 1966-82—…

Autor de manuals de gramàtica Resum d’ortografia catalana i vocabulari ortogràfic , 1931 Els pronoms febles , 1979, etc, destacà també com a poeta Poemes de vida senzilla , 1977

Fill de Leopoldo Panero  i germà de Leopoldo María Residí en diversos països europeus i americans, i l'any 1985 s'establí a Torroella de Montgrí La seva poesia, de trajectòria independent, de veu personal i que ha exercit un mestratge en els poetes joves, vol explicar al lector la seva presència en el món a través de recorreguts per les friccions que aquest oposa als seus desigs i les reflexions que susciten els objectes, les vivències i les circumstàncies Medita sobre l’amor i la mort, amb sovintejades allusions al suïcidi Ell i la seva família foren objecte del documental El desencanto…

Beneficiat a la catedral, doctor en teologia i catedràtic de retòrica i de poètica de l’Estudi General de Girona Pronuncià una Oración fúnebre a Catalina Antonia de Cardona impresa a Girona el 1698 Se’n conserven, copiats per un deixeble, un tractat de retòrica en llatí i un altre de mètrica catalana, Parnàs català , primer exemple conegut de l’ensenyament de literatura catalana a la universitat Publicà també unes Cobles en alabança dels sants quatre màrtirs Germà, Just, Paulí i Cicí Girona 1698 Bibliografia Rossich, A ed 1979 Una poètica del barroc Girona, Collegi Universitari de Girona

Es llicencià en filosofia a la Universitat de Barcelona Posteriorment amplià els estudis a París, on era quan esclataren els  fets de Maig Fou professor ajudant a la Universitat de Barcelona 1970-71 i director de la Fundació Jaume Bofill 1972-2001, i en el període 2000-09 fou nomenat síndic de greuges de la Universitat Autònoma de Barcelona Fou president d’Opinió Catalana, a més de membre del consell consultiu del Patronat Català pro Europa , de la junta de govern del Centre UNESCO de Catalunya UNESCOCAT i del patronat de la Fundació Consell de la Informació de Catalunya Cristià crític amb…

De molt jove anà a l’Argentina, a Buenos Aires, cridat per l’oncle Marull, apotecari en aquesta ciutat Estudià a la Universitat de Chuquisaca, on obtingué el batxillerat en dret canònic i es doctorà en teologia Tornà a Buenos Aires, on probablement exercí com a advocat Partidari dels interessos polítics anglesos a l’Argentina, aprofità l’avinentesa de les invasions britàniques 1806-07 en aquest país Més tard, perseguit, el 1808 fugí al Brasil Sota la protecció de l’almirall de l’esquadra britànica s’introduí en l’ambient de la cort imperial de Rio de Janeiro, i aviat fou nomenat secretari de…

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Girona, exercí a l’ensenyament secundari i és professor a la Universitat Pompeu Fabra S’inicià com a narrador amb el volum de contes Entomologia 1997, premi Documenta 1996, gènere que continuà a  Bones notícies 2001,  Un relat de la nova immigració africana 2004 i Provisionalitat 2012 Com a novellista ha publicat Pere Marín 1998  Gorilla blanc Memòries d’en Floquet de Neu 2003  Rodalies 2004, premi Sant Joan i Nacional de literatura 2005, paràbola de la tensió entre la llibertat i la conformitat  Marina 2010, retorn angoixant a un…