Resultats de la cerca

A l’inici s XI era oberta a tot home lliure, mentre fos cristià De fet, però, era requerit de posseir els suficients recursos econòmics per a mantenir l’armament i el cavall Cap a mitjan s XII començaren les disposicions que exigien ascendència cavalleresca, les quals, vers la meitat del s XIII, ja s’havien imposat, i impedien l’ingrés dins l’orde principalment al poderós i ric patriciat urbà, llevat de si hi havia concessió expresa del sobirà No existia un codi escrit, sinó un conjunt de regles i deures als quals s’adheria per jurament ni una jerarquia de títol, grau o edat L’ideal…

Fou membre de la branca de la família de la Cavalleria que no es convertí al cristianisme Poeta, és autor d’una obra en prosa rimada Melisà le-Maskil o 'Ofer wé-Dinà i de la refutació Qódeš qodašim als capítols lliurats per Jeroni de Santa Fe abans de la disputa de Tortosa com a base de les discussions Hom li ha atribuït, erròniament, la presència i també la intervenció destacada en els debats de la disputa

Fill de Benvenist de la Cavalleria, fou educat per Šelomó ben Mešullam de Piera Sembla que és ell qui es convertí al cristianisme arran de la disputa de Tortosa i adoptà el nom de Gonçal de la Cavalleria al maig del 1414 ja apareix documentat amb el nom cristià Fou racional de Saragossa 1415 i tresorer 1430 de l’impost del fogatge dels municipis aragonesos Poeta, és autor, a més a més, de la traducció a l’hebreu d’una obra mèdica Gérem ha-ma'alot , ‘Substància dels mèrits’ atribuïda a Jeroni de Santa Fe, i, al castellà, dels De Officiis i el De amicitia de Ciceró,…

Defensor dels ideals revolucionaris i de l’adopció de la Constitució, escriví Modern Chivalry ‘Cavalleria moderna’, 1815

Fill d’un noble i d’una esclava negra Valent guerrer, figura com a heroi central de la novella de cavalleria Sīrat ‘Antar , que parla dels seus amors amb la seva cosina ‘Abla És autor d’una mu'allaqa

Fou cronista de l’orde del Cister i cronista major de Portugal Les seves obres, Monarquia lusitana 1597-1609, Primeira parte da crónica de Císter 1602, etc, basades en documents apòcrifs i en la Bíblia, s’acosten sovint a la novella de cavalleria

Durant els avalots de l’any 1391 perdé béns i família Viatjà per terres de Castella, on féu amistats, i s’establí a Saragossa com a preceptor de la família de la Cavalleria i com a redactor de les cartes comunals de l’aljama El 1414, durant la disputa de Tortosa, es convertí al cristianisme, però continuà escrivint versos en hebreu Bescanvià poemes i cartes ritmades amb tots els poetes de l’època Es conserva d’ell una part d’un diccionari de rims i unes 400 obres poètiques, una petita part de les quals és de contingut religiós

Després d’haver-se ocupat en oficis diversos, es dedicà a la literatura Descriví la vida de la petita burgesia jueva i episodis de la revolució i la guerra civil Sol ‘La sal’, 1923, Konarmija ‘La cavalleria roja’, 1926, novella en la qual descriu els dos bàndols de la revolució, que fou durament criticada, Evreyskie rasskazy ‘Contes jueus’, 1927, Odesskije rasskazy ‘Contes d’Odessa’, 1931, etc Mestre de la narració curta, passà d’un estil preciosista i romàntic a un altre de més precís i ajustat També escriví per al teatre les peces Zakat ‘L’ocàs’, 1928 i Maria 1935 Morí executat…

Membre de la classe dels equites i educat probablement a Roma, passà dotze anys des dels 23 a l’exèrcit, al Rin allí escriví alguns tractats de tàctica de cavalleria i cròniques de la Germània perdudes avui però emprades per Tàcit Tornà a Roma vers l’any 57 Hi féu una vida retirada, potser per desacord amb el govern de Neró Quan pujà al poder Vespasià, Plini rebé càrrecs de confiança, un dels quals el portà a la Hispània Tarraconense 73 dC Aleshores redactà una història de Roma avui perduda i la Naturalis Historia , dedicada a Tit i publicada l’any 77 dC, l’única obra conservada…

Hom podia conservar-hi els elements externs de l’original, però era més freqüent de retenir-hi únicament un vers, i, amb aquell, la melodia o to de la peça Hom podia fer-ho amb els texts o bé amb els temes Ramon Llull emprà la refosa sagrada amb extensió i profunditat al Llibre de l’orde de cavalleria, al Llibre d’Evast e Blanquerna, a Lo Concili i a la melodia de Lo desconhort Hom contrafeia a l’espiritual balls, danses i cançons de melodia coneguda Així en dues poesies valencianes en honor del Corpus, del 1387-92, en el misteri dramàtic de l’Assumpció, de Tarragona vers el 1380…