Resultats de la cerca

Ensenyà grec a Perusa, Pàdua, Florència i Milà És autor d’una gramàtica, Erotemata Milà, 1493, i tingué cura de les primeres edicions d’Homer Florència, 1488 i d’Isòcrates Milà, 1493

A més del reportatge periodístic, ha conreat la novella Iarba rea , ‘Mala herba’, 1950 i sobretot el teatre Sfîntul Mitica Blajinul ‘Sant Demetri el mansuet’, Fii cuminte, Cristofor ‘Fes bondat, Cristòfol’, Opinia publica ‘L’opinió pública’, Mielul Turbat ‘El xai rabiós’ i Interesul general ‘L’interès general’

Residí a Samos com a esclau Popular a l’Atenes del segle V, esdevingué un personatge llegendari, com ho testimonia la Vida d’Isop del segle IV aC Li han estat atribuïdes moltes faules el primer recull, fet, sembla, per Demetri Faleri al segle IV, en conté unes quatre-centes, escrites en koiné —llengua comuna, general i de caràcter uniforme que es presenta en tot un territori—, allegories, usant figures d’animals, del gènere humà, amb una clara intenció moralitzant influïren l’antiguitat tardana a Roma foren refetes i vulgaritzades per Fedre i els períodes medieval i…

D’aquí que el mot alexandrí, evocador d’un estil particular, sigui aplicat no sols a l’activitat literària sorgida en aquella ciutat sinó a la d’altres focus secundaris com Pèrgam, Siracusa, Antioquia, Tars, etc En aquests centres urbans, exponents d’una nova societat i de població bigarrada i cosmopolita, entraren en crisi la concepció del món i la sensibilitat clàssiques, les quals, en ésser substituïdes per valors nous, donaren lloc a una literatura d’orientació i resultats radicalment diferents que, segles després, repercutiren en el món occidental, ja que permeteren la transmissió del…

Fill de García Fernández de Heredia, que el 1316 era lloctinent de majordom de la infanta Elionor, el 1328 era cavaller de l’orde de l’Hospital, el 1333, lloctinent de comanador d’Alfambra, i poc després, comanador de Villel i de Saragossa Pere el Cerimoniós el féu conseller seu el 1338 El 1341 fou empresonat per ordre del castellà d’Amposta, i fou alliberat poc després per intervenció del rei Pel fet d’haver intentat apoderar-se de la castellania d’Amposta fou destituït de les comanadories d’Alfambra i Villel 1341-42 El 25 de juny de 1346 aconseguí d’ésser lloctinent del mestre a la…

Especialitzada en història de l’arquitectura valenciana, camp en què feu aportacions substancials, fou professora d’història de l’arquitectura a l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de València La seva tesi de doctorat 1969 se centrà en l’arquitectura modernista a València, i donà lloc a  La arquitectura modernista en Valencia 1971, i un llibre cabdal, La arquitectura de la renovación urbana en Valencia 1973, amb un significatiu pròleg de Joan Fuster En aquest treball, que analitza les transformacions urbanes de València al segle XIX, plantejà el problema de l’impacte del…

A l’antiguitat clàssica, a Grècia es desenvolupà aviat, relacionada amb l’estructura de la polis, amb les assemblees lliures i els tribunals populars Els primers testimonis indirectes es troben en les obres dels historiadors del segle V aC Heròdot i, sobretot, Tucídides, que intercalen discursos en les seves descripcions Posteriorment, mentre Lísies, amb la seva sobrietat, fixa l’oratòria judicial, Isòcrates, Demòstenes i Èsquines abracen amb llur activitat tots els gèneres oratoris, en creen els models definitius i posen les bases de la futura gran eloqüència romana Encara apareix, però, la…

En l’aspecte de l’art —tot i que quan s’aplica al català el mot té un sentit més ampli— sol designar només els corrents de l’art occidental —especialment arquitectònics i decoratius— coneguts en altres països com a Art Nouveau, Modern Style, Jugendstil, Stile Liberty, Sezessionstil, Style 1900, Style Nouille, etc És un estil derivat bàsicament del prerafaelitisme i el simbolisme, caracteritzat pel predomini de la corba sobre la recta, la riquesa i el detallisme de la decoració, l’ús freqüent de motius vegetals, el gust per l’asimetria, l’esteticisme refinat i el dinamisme de les formes Hom en…