Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Benito Pérez Galdós
© (IMHB) Arxiu Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Novel·lista, dramaturg i articulista castellà.
Fill del militar Sebastián Pérez Macías 1784-1871, que havia participat en la guerra contra Napoleó, el 1862 es traslladà a Madrid a estudiar la carrera de dret, que no acabà Allà publicà la seva primera novella de consideració, La Fontana de Oro 1867, que sembla anunciar els Episodios Nacionales Abans d’aquests publicà dues novelles de tipus romàntic, La sombra 1870 i El audaz 1871 Els Episodios començaren a sortir el 1873 Des del gener d’aquest any fins al desembre del 1879 n’aparegueren les dues primeres sèries vint novelles lligades per l’aventura fulletonesca del seu protagonista Tres…
Carles Capdevila i Recasens
© Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Escriptor i actor.
Casat amb l’actriu Emília Baró Actuà a Barcelona al Teatre Romea i féu de director al Teatre Novetats Periodista, fou redactor en cap 1922 i director 1929 de La Publicitat Autor de narracions de teatre La veritat sense contemplacions, 1922 i d’assaig Santiago Rusiñol, 1925 Joaquim Mir, 1931 Àngel Guimerà, 1938 Traduí al català una gran quantitat d’obres teatrals Sòfocles, Shakespeare, Shaw, etc i la novella Guerra i pau, de Tolstoj 1928 El 1936 fou nomenat director del Teatre Català de la Comèdia
Roc Boronat i Font
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Durant la dictadura de Primo de Rivera fugí a França i dirigí, amb Josep Rovira, l’oficina de Francesc Macià a Tolosa de Llenguadoc Participà en els fets de Prats de Molló 1926 Retornà de Bèlgica a Barcelona 1930 i ingressà a l’Esquerra Republicana 1931, per la qual fou regidor a l’ajuntament de Barcelona Designat comissari del departament de beneficència municipal 1931, fou el fundador i president de l’Associació de Cecs de Catalunya, organització que creà, al juny de l’any 1934, el cupó del cec Exiliat a Mèxic després del 1939, escriví obres de teatre La vera llum, Nit d’Otello i L’obstacle…
Artur Vinardell i Roig
Literatura
Periodisme
Periodista i escriptor.
Republicà, participà des de molt jove en nombroses activitats periodístiques El Faro Bisbalense , El Independiente de Girona —del qual fou director i fundador—, Revista de Gerona i El Demócrata , on publicà un article que l’obligà a exiliar-se a París 1887-1925 S'especialitzà en la traducció d’obres mèdiques franceses al castellà traduí també dues obres de Guimerà al francès Dirigí la revista Catalunya-París 1903-04, portaveu del Centre Català de París, i París Quichotte 1905 En 1888-90 redactà el full autògraf El Corresponsal de París De nou a Girona, hom creà la Biblioteca…
epistolari
Literatura
Col·lecció de cartes que, bé que privades, són notables a causa de l’interès general —conceptual o formal— de llur contingut.
Són interessants els epistolaris de Pietro Giordani, Giacomo Leopardi, Friedrich von Schiller amb Johann Wolfgang von Goethe, Wilhelm von Humboldt i Theodor Körner, Madame de Sévigné i Miguel de Unamuno Als Països Catalans, a l’edat mitjana, es destaquen els reculls de cartes reials, especialment a partir de Pere III a l’època del Renaixement, els epistolaris de la família Borja en català, de Lluís Vives en llatí, d’Estefania de Requesens en català i d’Antoni Agustí en llatí, català i castellà Del s XVIII, han estat publicats els epistolaris de fra Ginebró Serra, de Josep Finestres, de…
decasíl·lab
Literatura
Vers compost de deu síl·labes (comptades fins la darrera de les accentuades).
Era ja emprat pels trobadors provençals i pels antics poetes italians, que en feren el vers preferit Apareix en Ramon Llull i és habitual en els poetes catalans del s XV, Ausiàs Marc i en tots els successius A causa de la seva extensió, s’ajusta a les frases i als ritmes de la prosòdia habitual Modernament l’han conreat tots els poetes, en composicions rimades o en versos blancs, o estramps, sense rima El vers decasíllab comporta dos accents principals, un a la síllaba desena i un altre a la quarta, seguida o no de cesura si no hi ha cesura, demana un altre accent secundari a la vuitena La…
Lluís Via i Pagès
© Fototeca.cat
Literatura
Poeta, narrador, periodista, autor teatral i traductor.
Atret per gèneres diversos, fou una figura representativa del Modernisme conservador S’inicià a La Renaixença i de seguida quedà vinculat al modernisme, i publicà a Gent Nova , El Poble Català i La Novella d’Ara Així mateix fundà i dirigí la revista Joventut 1900-06, que exercí una gran influència i des d’on donà a conèixer Víctor Català També s’ocupà de la crítica teatral a El Teatre Català Participà als Jocs Florals de Barcelona, d’on fou secretari del Consell Directiu i mantenidor Marginat pels noucentistes, acabà arrenglerat amb l’antinoucentisme de Francesc Matheu, tal com…
,
Xavier Fàbregas i Surroca
© Fototeca.cat
Historiografia
Literatura
Teatre
Crític de teatre, historiador i assagista.
Es donà a conèixer com a autor d’obres teatrals Partits pel mig , 1957 Aquesta terra , 1965 Atret ben aviat per la investigació, confegí a partir de les seves recerques alguns muntatges Balades del clam i de la fam 1967, A l’Àfrica, minyons 1972 i Francesos, liberals i trabucaires 1972, obres elaborades a base de texts vuitcentistes Entre els seus nombrosos llibres d’estudis de tema teatral cal destacar Història del teatre universal 1966, Teatre català d’agitació política 1969, Àngel Guimerà, les dimensions d’un mite 1971, Aproximació a la història del teatre català modern 1972…
Eduard Girbal i Jaume
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor i periodista.
Fill d’ Enric Claudi Girbal i germà del també escriptor Ferran Girbal , restà orfe a quinze anys, i per aquest motiu hagué de viure els primers anys de la seva joventut fora de Catalunya, on començà escrivint a la premsa valenciana i castellana El Ateneo i La Revista d’Alacant, Las Provincias de València i El Adelanto de Salamanca Retornat a Catalunya, collaborà especialment a La Renaixença , La Ilustració Catalana i el Cu-cut , del qual fou director El 1901 s’incorporà a la redacció de La Veu de Catalunya Oposat a la normativa fabriana, escriví a partir d’un criteri…
,
Josep Yxart i de Moragas
© Fototeca.cat
Literatura
Crític literari.
De família benestant, es llicencià en dret a Barcelona el 1873 Un any abans havia iniciat les seves collaboracions literàries, i després d’una breu estada a Madrid, complint el servei militar, abandonà l’exercici de l’advocacia per lliurar-se plenament a la literatura Collaborà en La Ilustración Universal , El Siglo Literario , Miscelánea Artística y Literaria , La Renaixença , L’Avenç , La Ilustración Artística i La Vanguardia , i també, entre d’altres, en revistes de Madrid, com La España Moderna Dirigí la revista Arte y Letras 1882-83 i les colleccions Biblioteca de Arte y Letras , on…