Resultats de la cerca

Graduat a l'acadèmia de West Point, s'incorporà a l'aviació militar, que li forní l’experiència de la primera novella, The Hunters 1956, la versió cinematogràfica de la qual 1958, protagonitzada per Robert Mitchum, obtingué un èxit considerable El 1961 abandonà l’exèrcit per dedicar-se a escriure i, amb el cognom Salter, que més tard convertí en nom legal, publicà les novelles The Arm of Flesh 1961 i A Sport and a Pastime 1967 Escriví també guions per a Hollywood, com ara el del film Downhill Race 1969, protagonitzat per Robert Redford i Gene Hackman, i dirigí també una pellícula Three ,…

Fou un dels membres del moviment ultraista i ocupà càrrecs governamentals amb el president Perón La seva poesia evolucionà des de l’ultramodernisme de fons romàntic de Los aguiluchos 1922 i Días como flechas 1926 vers el to depurat i personal que encetà amb Laberinto de amor 1936 i que continuà amb Cinco poemas australes 1937, Sonetos a Sofía y otros poemas , que obtingué el premi de la Comisión Nacional de Cultura del seu país el 1940 i El viaje de la primavera 1945 Publicà també narrativa Adán Buenosayres 1948, El banquete de Severo Arcángelo 1965, Heptamerón 1966 i Megáfono o la guerra 1970

Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere 1949-69 Ordenat el 1960, fou missioner al Perú 1964-69, experiència que reflectí a la novella El denari del profeta 1988 D’ençà del seu retorn a Mallorca es dedicà a la problemàtica derivada de la marginació social Militant d’esquerres des del 1973, fou president d’ERC a les Balears 1988-92 És autor de llibres de poemes, com Dos pams d’home 1971, premi Ciutat de Manacor 1970, de poesia eroticoamorosa, i novelles, entre les quals, a més de l’esmentada, Camí de Coix 1979, premi Ciutat de Palma,  Mamilla, encara 1984, premi Andròmina, psicològica i…

Influí sobre les noves generacions, sobretot amb les novelles Ryder 1928, que fou censurada en l’edició americana, i Nightwood 1936 i l’obra teatral The Antiphon 1958

Llicenciat en matemàtiques 1965 i història 1971 per la Universidad Nacional Autónoma de México, on fou catedràtic de filosofia El 2004 es doctorà en ciències socials per la Universitat de Saragossa Ocupà nombrosos càrrecs acadèmics i d’institucions culturals, entre d’altres fou membre de l’Academia Mexicana de la Lengua 1986 Les seves obres reflecteixen un món que desapareix a causa del creixement exagerat de les ciutats, especialment en la seva primera novella  El tamaño del infierno 1974, premi Xavier Villaurrutia En aquest gènere publicà també  Un tal José Salomé 1975, Manifestación de…

Es llicencià en filosofia a la Universitat de Barcelona Posteriorment amplià els estudis a París, on era quan esclataren els  fets de Maig Fou professor ajudant a la Universitat de Barcelona 1970-71 i director de la Fundació Jaume Bofill 1972-2001, i en el període 2000-09 fou nomenat síndic de greuges de la Universitat Autònoma de Barcelona Fou president d’Opinió Catalana, a més de membre del consell consultiu del Patronat Català pro Europa , de la junta de govern del Centre UNESCO de Catalunya UNESCOCAT i del patronat de la Fundació Consell de la Informació de Catalunya Cristià crític amb…

Obrer, en 1946-51 estudià a l'Escola Superior de Política i Sociologia de Praga, i posteriorment es dedicà a la docència fins el 1953, que esdevingué redactor de la secció literària de l'òrgan del Partit Comunista de Txecoslovàquia,  Rudé Pravo Començà la trajectòria literària amb la narració Rusný dum ‘La casa agitada’, 1963 Prosseguí amb la novella Sekyrà ‘La destral’, 1966, on descriu en forma de diàleg els errors i les conseqüències del dogmatisme polític El 1969 fou depurat per haver redactat el document conegut per Dues mil paraules, un manifest molt crític amb el règim comunista, el…

Llicenciat en història de l’art per la Universitat de Barcelona, fou gestor cultural primer a l’Ajuntament de Mataró i posteriorment a l’Olimpíada Cultural 1983-92 Cofundador i collaborador de les revistes El Maresme 1977-82 i Mataró Escrit 1986-94 El 1987 començà a collaborar a Punt Diari , i el 1995 esdevingué director editorial de la divisió creada al Maresme El Punt del Maresme , tasca que desenvolupà fins el 2001, que fou nomenat director de l’edició de Catalunya Posteriorment escriví la columna diària “Vuits i nous” al diari El Punt Avui , del qual fou director adjunt És autor de…

Vida i obra De família tradicionalista, cursà els primers estudis a Maó, on fundà les revistes Cruz y Espada i Gaceta de Menorca 1912 i collaborà també amb Joan March El 1914 s’installà a Palma, on collaborà en La Aurora i La Vanguardia Balear El 1917 fundà el periòdic La Veu de Mallorca , òrgan del Centre Regionalista de Mallorca en el qual militava, i des d’on propugnà un mallorquinisme catalanista com a única alternativa per a una illa provinciana i castellanitzada Poc després, establert a Barcelona, estudià filosofia i lletres i collaborà en La Veu de Catalunya S’afilià a les Joventuts…

Vida i obra Membre d’una important família de comerciants, era fill del Josep de Gironella i Ramoneda Feu part dels seus estudis a l’École Royale et Militaire de Sorèze, prop de Toulouse Fou advocat En la seva joventut intervingué en política i es vinculà al cercle de Josep Andreu i Fontcuberta , i collaborà en diverses publicacions de Barcelona i de Madrid, entre les quals la revista revolucionària El Propagador de la Libertad El 1821, fou un dels fundadors dels comuners, dels quals arribà a ésser gran castellà de Catalunya El 1822 fou elegit regidor de l’ajuntament de Barcelona El 1827 fou…