Resultats de la cerca

Escriví la novella Dashakumara-tcharita ‘Història dels deu prínceps’ i possiblement el tractat poètic Kâvyâdarscha ‘Mirall de l’art de poesia’

La seva narrativa, que esdevingué molt popular, és dedicada sobretot a descriure el paisatge i la vida del seu país Cal destacar-ne les novelles Albin Indergand 1901, Frau Sixta 1926, Mütter ‘Mares’, 1946 i Welt im Spiegel ‘Món al mirall’, 1951 i els reculls de narracions Helden des Alltags ‘Herois de cada dia’, 1906, Einsamkeit ‘Solitud’, 1910 i Ernte des Lebens ‘Herència de la vida’, 1950

Passà després a Itàlia sota la protecció dels senyors d’Este i de Malaspina La seva nombrosa producció lírica, adscrita al trobar ric, destaca més per la perfecció formal que no per l’originalitat dels temes Hom en conserva unes quaranta cançons i, entre d’altres, partiments —un d’ells amb Guillem de Berguedà—, planys i sirventesos Fou citat per Berenguer d’Anoia en el Mirall de trobar

Fou el primer autor en llengua vernacla, i és considerat pare de la literatura polonesa De línia satírica, empra la ironia per a fustigar els defectes dels seus contemporanis amb finalitat moralitzadora, en un estil simple i colloquial De la seva obra, en vers i prosa, cal destacar Postylla 1577, Zwierzyniec ‘El bestiari’, 1562, Zwierciadło ‘El mirall’, 1568, i un tractat filosoficomoral en prosa Żywot człowieka poczciwego ‘Vida d’un home de bé’, 1558, la seva obra cabdal

Les seves novelles Y Dreflan 1881, Rhys Lewis 1888, Enoc Huws 1891 i Gwen Tomos 1894 són un vast mirall del desenvolupament social del nord-oest de Galles i de les transformacions sofertes al començ del s XIX fins a la industrialització amb tots els fets vells i nous refosos per la religió metodista en aquesta època, salvadora de la llengua Narrador brillant i creador de personatges, fou el primer novellista gallès que anticipà la tècnica de l’anàlisi psicològica

Ingressà a la Congregació de la Missió el 1947 Sacerdot a Solsona, del 1955 al 1968 visqué a Hondures, on exercí de professor de literatura i filosofia, i posteriorment divuit anys a Nova York, a la universitat de la qual es llicencià en filologia romànica La seva trajectòria com a narrador començà amb la novella La pell de la iguana 1974, i continuà amb El clam de l’asfalt 1976, Mirall d’anatema 1982, La petja incerta 1986, Lo cop de falç 1987, Lo crit del guacamai 1988, Cròniques de l’aborigen crònic 1995, El sol de la darrera selva 1998 i L’ombra del còndor 1998 Publicà l’…

Cofundador de l’Ateneu Alguerès, dirigí un seminari de missions al Brasil, on residí del 1965 al 1983 i, en retornar a l’Alguer, dugué a terme una gran activitat en defensa de la llengua i la cultura catalanes Encapçalà la secció algueresa d’Òmnium Cultural i el 1987 rebé la Creu de Sant Jordi Fou autor, en collaboració amb Josep Sanna, del Catecisme alguerès 1964 En poesia publicà Les veus 1970, Aigües vives 1976, Llavors de llum 1981, Miques de mirall 1988 i Transparències 1990 Sobre l’Alguer, publicà rondalles al llibre Rondalles alguereses de P Scanu, 1985 i l’antologia…

Nascut en una família de caçadors, començà a escriure en revistes locals mentre estudiava a l’Escola Tècnica d’Anadyr Traslladat a Leningrad el 1949, estudià a la universitat i continuà escrivint L’any següent a la publicació del seu primer llibre de narracions, La gent del la nostra costa 1953, ingressà a la Unió d’Escriptors Soviètics Escriví en rus i en la seva llengua narracions i novelles Un somni en la boira polar , En el mirall de l’oblit , Unna , Quan les balenes emigren , La fi del permafrost , guardonada amb el premi Gorki el 1977, i les memòries De la tenda nòmada a…

Professor d’història i cultura de la Xina moderna i contemporània a la Universitat Pompeu Fabra, ha traduït al català obres de Balzac, Gao Xingjian i alguns poemes de Li Qingzhao També ha publicat diversos assaigs sobre crítica literària i sobre història i cultura xineses, com  La invención de China 2001,  La empresa de China De la Armada Invencible al Galeón de Manila 2002,  Made in China El despertar social, político y cultural de la China contemporánea 2005 i  La Xina que arriba Perspectives del segle XXI 2009 En poesia, és autor de  De bandera liberiana 1994, premi Guerau de Liost de…

Publicà el relat La facècia 1960 i fou autor de pàgines literàries molt elaborades destinades a llibres de bibliòfil, com Ocells de pau 1971, Poema de la Mare de Déu del Tura 1979 i Herbari inversemblant 1981, així com de traduccions d’EA Poe i de J Anouilh Fou autor també dels texts del muntatge audiovisual Olot dins la mà  1964, amb fotografies de Ramon Teixidor, que tingué àmplia difusió a Catalunya El 1982, com a homenatge a la seva tasca en pro de la llengua catalana, fou publicat un recull dels seus poemes titulat Mirall a trossos , i el 1997 el llibre Obra esparsa, llibre…