Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
José Ortega y Gasset
José Ortega y Gasset
© Arxiu Fototeca.cat
Filosofia
Literatura
Assagista i filòsof castellà.
Fill de José Ortega y Munilla , estudià amb els jesuïtes a Màlaga, filosofia a Madrid i, del 1905 al 1907, amplià estudis a Alemanya, sobretot amb H Cohen Catedràtic de metafísica a la Universitat de Madrid 1910-36 de fet, però, no en fou jubilat fins el 1952, oferí la seva interpretació del fenomen artisticoliterari a Las meditaciones del Quijote 1914 i a La deshumanización del arte i Ideas sobre la novela 1925, mentre que en els vuit volums d’ El Espectador 1916-28 palesà la seva gran activitat de publicista El tema de nuestro tiempo 1923, corresponent a la seva època de…
José Ortega y Munilla
Literatura
Periodisme
Periodista i escriptor castellà.
Fou director i propietari d' El Imparcial i més tard promotor del diari El Sol , portat intellectualment pel seu fill J Ortega y Gasset Els diaris de la seva propietat foren portaestendards de les idees de la Generació del 98 Com a escriptor conreà la novella La cigarra , 1879, el teatre i les narracions de viatges
José Luis Abellán
Literatura
Assagista i crític literari castellà.
Professor de la Universitat de Madrid És autor, entre altres obres, d' Ortega y Gasset en la filosofía española 1966, Sociología del 98 1973 i Panorama de la filosofía española actual Una situación escandalosa 1978
Ernesto Cardenal

Ernesto Cardenal
© Ferran Torné
Literatura
Cristianisme
Poeta i sacerdot nicaragüenc.
Nascut en una de les famílies més riques i influents de Nicaragua, renuncià a la carrera de dret per seguir una vocació literària Després de graduar-se en lletres per la Universidad Nacional Autónoma de Mèxic, viatjà als Estats Units, on es doctorà per la Columbia University de Nova York, i el 1957 conegué l’escriptor i monjo trapenc Thomas Merton , que tingué en ell una influència decisiva Després d’estudiar teologia al seminari de La Ceja Colòmbia, el 1965 s’ordenà sacerdot El 1966 fundà a Nicaragua la comunitat cristiana de Solentiname, que fou també un centre d’oposició a la dictadura…
Juan Marichal López
Literatura
Escriptor canari.
Del 1935 al 1937 visqué successivament a Madrid, València i Barcelona El 1938 anà a París i el 1941 es traslladà a Mèxic, on cursà lletres a la Universidad Autónoma, estudis que amplià, gràcies a una beca, a Princeton EUA, on fou deixeble d’ Américo Castro i es doctorà el 1949 Catedràtic d’Estudis Hispànics de la Universitat de Harvard del 1948 al 1988, l’any següent retornà a l’Estat espanyol, on romangué fins a mitjan anys noranta, que s’establí definitivament a Mèxic Liberal en la tradició de Larra , Unamuno , Giner de los Ríos , Machado , Ortega i Gasset , Azaña , del qual edità…
Josep Ferrater i Móra

Josep Ferrater i Móra
© Fototeca.cat
Filosofia
Literatura
Filòsof i assagista.
Estudià filosofia a la Universitat de Barcelona Un any abans de llicenciar-se publicà el recull d’assaigs Cóctel de verdad 1935 Exiliat el 1939, s’installa a Cuba i donà cursos Hi rebé l’encàrrec de redactar un Diccionario de filosofía , que després es publicà a Mèxic el 1941, i ha estat molt reeditat Del 1941 al 1947 ensenyà filosofia a la Universitat de Santiago de Xile 1941-46 En aquest país feu també una anàlisi del pensament castellà que es reflectí en les obres Unamuno, bosquejo de una filosofía 1944 i Variaciones sobre el espíritu 1945 També hi va escriure Les formes de la vida…
Carles Rojas i Vila
Literatura
Escriptor en castellà i professor.
Nebot del president colombià Carlos Rojas Pinilla 1953-57, es llicencià en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona 1951 i es doctorà per la Universidad Complutense de Madrid 1955 Després d’una estada a la Universitat de Glasgow Escòcia com a lector de castellà, el 1957 passà a residir als Estats Units, on fou professor de castellà al Rollins College Florida i, des del 1960, a la Emory University Geòrgia, on el 1980 ocupà la càtedra Charles Howatd Chandler de literatura espanyola i que el 1987 li concedí el premi a l’excellència docent La temàtica de la seva obra narrativa i…
literatura peruana
Literatura
Literatura en llengua castellana conreada al Perú.
S'inicià amb l’obra d’un excepcional cronista d’Índies, l’inca Garcilaso de la Vega, que amb els seus Comentarios Reales o Historia General del Perú 1609-13 donà una indiscutible categoria literària al gènere i superà no sols els qui escriviren sobre la conquesta del Perú Pedro Cieza de León, Agustín de Zárate i Pedro Sarmiento de Gamboa sinó la totalitat dels cronistes d’Índies El barroc a penes tingué ressò al Perú fora d’algun escriptor religiós i del gongorista Juan de Espinosa Medrano, bilingüe, a qui s’atribueix Ollantay i que és autor d' Apologético en favor de don Luis de…
cervantisme
Literatura
Estudi crític de la vida i de l’obra de l’escriptor Miguel de Cervantes Saavedra.
L’interès per la vida i l’obra de Cervantes es fonamenta en la fama universal del Quixot , i ha generat un cúmul d’estudis que van des d’aportacions crítiques de gran rigor fins a brèvols treballs apologètics o pamfletaires d’afeccionats A part les edicions castellanes, les traduccions i algunes referències i testimonis contemporanis Nicolás Antonio, Tirso de Molina, hom no pot parlar amb propietat de cervantisme al s XVII Al s XVIII, en canvi, ja apareix un nivell crític i erudit entorn del Quixot , que esdevé un clàssic i que és comparat amb Homer i Virgili El 1773 Gregori Maians i Siscar…
avantguardisme
Art
Cinematografia
Literatura
Música
Nom genèric amb el qual és conegut un conjunt de corrents estètics que evidencien la crisi de les arts i de la literatura produïda en el món occidental al començament del segle XX.
Els primers símptomes d’aquesta crisi es troben implícits en figures com Cézanne i en certs aspectes de l’impressionisme Monet, Debussy, etc o del simbolisme Rimbaud, Lautréamont, Jarry i adquirí la plenitud del seu desenvolupament a partir de la Primera Guerra Mundial 1914-18 Els aspectes més notables d’aquesta crisi foren rebuig dels esquemes de cultura elaborats per la burgesia Belle Époque intent de destruir l’art tal com era entès tradicionalment recerca constant de noves formes d’expressió i d’assimilació de les altres cultures allunyades, geogràficament o temporalment inconformisme…