Resultats de la cerca

Dirigí el diari florentí “La Nazione” Nomenat professor de literatura a la Universitat de Pisa 1860, en poc temps esdevingué un dels mestres més importants del mètode històric i crític Entre les seves obres cal destacar el recull de les Sacre rappresentazioni dei secoli XIV-XVI 1873, Le origini del teatro in Italia 1877, La poesia popolare italiana 1878 i Scritti danteschi 1913

De família d’origen epirota, estudià a París i a Pisa Esperit romàntic, viatjà per tot Europa tornà a Lèucada, i fou membre del parlament jònic 1857 i, més tard, del grec Tingué un paper rellevant en la unió de les illes Jòniques a Grècia La influència de VHugo i, en general, dels romàntics francesos determinà la seva admiració per la poesia d’inspiració i temàtica populars Escriví Dama Frosini 1859, poema en quatre cants, l’epopeia Athanasis Diakos 1867, cant de la resistència heroica d’un klefte , i Fotinós , la seva obra més madura, que restà inacabada

Format a la Universitat de Pisa, fou enginyer de la Mancomunitat de Catalunya i catedràtic de l’Escola Superior d’Agricultura Publicà diversos estudis i un diccionari d’agricultura, així com —en collaboració— un diccionari de zootècnia Fou director del Collegi d’Art Major de la Seda i, a la postguerra, treballà per la recuperació d’aquest sector tèxtil Fou secretari general de la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona 1929 i, després, delegat de l’INLE a Catalunya i les Balears Traduí al castellà i prologà el Diario de Galeazzo Ciano 1946, amb el pseudònim de Fabio Congost El…

Narra les aventures i els amors del jove Jaufré, principalment les seves lluites contra el feroç Taulat de Rogimon, i acaba amb el casament de l’heroi amb Brunissén L’acció, que comença al castell de Cardueil, és emmarcada en l’ambient bretó de la cort del rei Artús i es caracteritza pels seus reeixits episodis de tipus meravellós, l’alta qualitat lírica dels moments sentimentals i una perspectiva humorística i de paròdia de les creacions artúriques de Chrétien de Troyes, singularment el Perceval El mateix rei Artús protagonitza, al principi i al final de l’obra, resoltes amb enginy i humor…

D’origen llenguadocià, consta com a notari, director de l’escola catedral i canonge de Barcelona 1109-17 signava “doctor”, “mestre” i “gramàtic”, títols que indiquen prou la consideració en què era tingut Després apareix, des del 1121, a Girona exercint les mateixes funcions docents i canòniques que abans havia dut a terme a Barcelona Acompanyà, sembla, el bisbe de Barcelona, Ramon Guillem, a la cort francesa el 1109 i a Eivissa i a Mallorca, per la conquesta, en 1114-15, on morí el bisbe El 1116 anà per mar amb el comte Ramon Berenguer III a Pisa i Gènova temorós d’una emboscada…

Vida i obra Cursà dret a València i belles arts a l’escola de Sant Carles En una primera etapa es dedicà a la caricatura amb el pseudònim de Folchi Publicades en diferents revistes humorístiques i artístiques, li valgueren medalla d’or a l’exposició regional del 1909 Dirigí les revistes Arte Moderno 1900, Valencia Artística 1903 i Impresiones 1909, i fou crític d’art a El Mercantil Valenciano i Las Provincias , de València, i a  La Esfera i Museum , de Barcelona Fou president dues vegades de l'associació cultural Lo Rat-Penat 1928-30 i 1948-58 Practicà la pintura i la docència A partir de…

A l’antiguitat clàssica, a Grècia es desenvolupà aviat, relacionada amb l’estructura de la polis, amb les assemblees lliures i els tribunals populars Els primers testimonis indirectes es troben en les obres dels historiadors del segle V aC Heròdot i, sobretot, Tucídides, que intercalen discursos en les seves descripcions Posteriorment, mentre Lísies, amb la seva sobrietat, fixa l’oratòria judicial, Isòcrates, Demòstenes i Èsquines abracen amb llur activitat tots els gèneres oratoris, en creen els models definitius i posen les bases de la futura gran eloqüència romana Encara apareix, però, la…

Biografia Era fill del cavaller Ramon Llull, de Barcelona, que participà en la conquesta de Mallorca i fou premiat amb el lliurament de terres a Pollença, Campanet i Ciutat de Mallorca Ramon Llull fill, de jove, dugué la típica vida d’un cortesà i contragué matrimoni Quan tenia uns trenta anys, però, segons explica ell mateix, tingué una revelació divina que li feu abandonar la seva antiga existència i dedicar-se a tasques missioneres Viatjà molt, especialment per Europa, l’Àsia Menor i el nord d’Àfrica Fundà una escola de predicació a Mallorca i ensenyà a la Universitat de París Fonts…