Resultats de la cerca

Vida i obra Fill d’un metge del mateix nom, la primera documentació en què és esmentat data del 1434, any que apareix atestat exercint de metge a València Professionalment estigué vinculat a tots els organismes de poder Fou metge de la reina Maria de Castella, la mort de la qual certificà el 1458, i actuà al servei de Joan II Fou examinador de metges i cirurgians per encàrrec dels consellers de la ciutat de València i exercí de metge en diversos hospitals, com el d’en Clapers, el dels Innocents i el d’en Bou Estigué relacionat, com a benefactor i en algun cas també com a metge, amb estaments…

Metge cirurgià d’ofici Arran de la guerra de les Germanies escriví un sonet i unes octaves reials per lloar la fidelitat de Morella en la seva lluita contra els agermanats

Fill del pintor Joan Roig i Soler Es llicencià en farmàcia el 1906 Dedicat a l’estudi de la cultura marinera catalana, escriví, entre altres obres, Blanes marítim, notes històriques 1924, Blanes marítim, apèndix 1929, La pesca a Catalunya 1927, La marina catalana del vuitcents 1929 i Sitges dels nostres avis 1934 amb Joan Amades i Gelat publicà, en el Butlletí de Dialectologia Catalana , Vocabulari de l’art de la navegació i de la pesca 1924 i Vocabulari de la pesca 1926 El 1923 guanyà un premi de l’Institut d’Estudis Catalans al millor vocabulari marítim Illustrà amb dibuixos…

Es llicencià en dret i fou perit calligràfic i director de Catalunya-Ràdio  Fundador de l’entitat FESTA Foment de l’Espectacle Selecte i del Teatre Associació, 1949 i collaborador, entre d’altres, de La Paraula Cristiana , Avui , Esplai , D’Ací i d’Allà i La Veu de Catalunya S’inicià en la literatura recollint l’herència de Víctor Català i del grup modernista gironí —sobretot de Prudenci Bertrana i Carles Rahola—, que progressivament anà substituint per ressorts psicològics Publicà diversos volums de contes i alguna novella curta Facècies 1924, El botxí 1925, La noia de bronze 1926, la més…

Fundador i director de la collecció de poesia Guaret , a Campos Els seus primers llibres, Home de primera mà 1972 i Cinc minuts amb tu 1973, premi les Illes d’Or, l’acostaren cap al realisme líric amb influències cinematogràfiques A partir de Carn de vas, Esquena de gavinet i Ofici de sords tots de 1976, inicià una poesia més lliure, deseixida i agressiva, de veritable catarsi personal i collectiva A continuació, obrí una etapa eròtica i formalment epigramàtica, que donà pas a provatures visuals com Poemoteca 1978, Traus badats 1979, Carcelles d’allís 1979, Àlbum 1980, Terra de reganyols 1981…

Dirigí El Tarraconense i Diario de Tarragona 1859 i publicà l’opuscle Traslación de los restos de don Jaime el Conquistador desde el cenobio de Poblet a la catedral de Tarragona 1855, i un Himno al general Prim 1861

És catedràtic de filologia catalana de la Universitat de València, on s’ha especialitzat en la literatura dels segles XIX i XX, sobretot del País Valencià En els seus inicis s’interessà per la Renaixença valenciana, i publicà Els orígens de la Renaixença Valenciana 1980, i també estudis sobre el Romanticisme valencià o la figura de Teodor Llorente Amb posterioritat ha centrat el seu interès en el primer terç del segle XX valencià, sobre el qual ha publicat nombrosos estudis en què la figura del poeta i gramàtic Carles Salvador i la narrativa del període tenen un lloc de referència Carles…

Fundà 1845 el primer periòdic tortosí, El Ebro el 1848 dirigia El Dertosense Collaborà al Diccionario geográfico de Pascual Madoz i a diversos periòdics catalans, castellans, bascs i gallecs Escriví també obres teatrals i poemes i estudis de tema històric i folklòric

Fou governador a Batangas Filipines Publicà La insurrección de Filipinas 1897, La insurrección de Filipinas y guerra Hispanoamericana en el Archipiélago 1901, Colonización de Filipinas 1897 i Filipinas Pequeños estudios 1895

És el vers més curt que, amb personalitat pròpia, hom ha usat en la poesia catalana En forma d’apariats l’usà la poesia narrativa i didàctica Hom el troba a les profecies de Turmeda, a l’obra de Joan Basset i a l' Espill de Jaume Roig Perduda la tradició d’aquest vers a l’època de la decadència, reapareix modernament en alguns poemes de Guerau de Liost, de Josep Carner i d’altres