Resultats de la cerca

Fill del pintor Joan Roig i Soler Es llicencià en farmàcia el 1906 Dedicat a l’estudi de la cultura marinera catalana, escriví, entre altres obres, Blanes marítim, notes històriques 1924, Blanes marítim, apèndix 1929, La pesca a Catalunya 1927, La marina catalana del vuitcents 1929 i Sitges dels nostres avis 1934 amb Joan Amades i Gelat publicà, en el Butlletí de Dialectologia Catalana , Vocabulari de l’art de la navegació i de la pesca 1924 i Vocabulari de la pesca 1926 El 1923 guanyà un premi de l’Institut d’Estudis Catalans al millor vocabulari marítim Illustrà amb dibuixos…

Deixà els estudis de medicina a Barcelona per anar a lluitar amb els carlins El 1874 es traslladà a Cuba, on defensà la independència de l’illa a través del diari La Doctrina , que ell mateix fundà En aquest diari publicà l’article “El juez y el negro”, que li comportà tres anys de presó El 1895, s’uní a Maceo, que més tard el nomenà brigadier i cap d’estat major Fou general de divisió i director dels arxius de l’exèrcit quan Cuba es proclamà independent Publicà La invasión de Occidente 1896, Apuntes de la vida de Antonio Maceo 1897, Crónicas de la guerra , llibre fonamental sobre la guerra…

Llicenciat en ciències econòmiques i en ciències polítiques i doctor en dret 1976, fou professor de dret administratiu a la Universitat de Barcelona Secretari de primera categoria d’administració local 1962 i interventor de fons de l’administració, exercí als ajuntaments de Ripoll i Sitges, a la Corporació Metropolitana de Barcelona, com a secretari general tècnic de la Conselleria de Governació de la Generalitat de Catalunya i com a secretari general de l’Ajuntament de Barcelona 1999-2002 Rebé diversos premis pels seus estudis sobre règim local És autor d’una àmplia obra sobre…

Orientat en principi vers la pintura, fou un dels fundadors i el guia estètic del grup dels Evolucionistes 1917 Periodista genuí i típic home de penya, collaborà, abans de la guerra civil de 1936-39, a “D’Ací i d’Allà”, “Gaseta de les Arts”, “Art”, “Mirador”, “El Be Negre”, on publicava anònimament versos satírics d’intencionada mordacitat a l’estil de Josep M de Sagarra Després de la guerra exercí crítica a “Destino” des del 1948 i a “La Vanguardia” des del 1955 Collaborà al “Butlletí dels Museus” en les seves dues etapes i dirigí la revista anual “Sitges” Havia emprat els…

Cal trobar-ne els antecedents en les exploracions dins el camp poètic de Gérard de Nerval, de Baudelaire i de Rimbaud Es manifestà primerament com una reacció contra l’herència romàntica i contra la doctrina del Parnàs escola parnassiana , i assolí la plenitud amb els poetes decadents, vers el 1880, el més sincer dels quals fou Jules Laforgue, pessimista, profundament trist, que cercava la novetat en l’ús dels neologismes, les paraules rares o les trivials barrejades en el context poètic Jean Moréas publicà en el suplement literari de Le Figaro setembre del 1886 un manifest que anunciava la…

Cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, sociologia i filosofia a Heidelberg i ciències teatrals a Colònia, i es doctorà en filosofia 1973 Fundà i dirigí l’Agrupació de Teatre Experimental 1953-56, d’abast universitari, i, amb Miquel Porter i Moix  creà el grup experimental Teatre Viu  1956-59, que s’integrà, el 1957, dins de l’ Agrupació Dramàtica de Barcelona , on el 1959 dirigí Tu i l’hipòcrita , de Maria Aurèlia Capmany i Farnés, i Ball robat , de Joan Oliver i Sallarès El 1960 fundà, amb Maria Aurèlia Capmany, l’ Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual  EADAG, que…

Signava JV Foix Inicià els estudis de dret i continuà tota la vida vinculat al negoci familiar de pastisseria a Sarrià, el seu poble natal posteriorment convertit en barri de Barcelona Redactor de La Revista , on collaborà estretament amb Joaquim Folguera i hi publicà els primers poemes 1917, fou també l’animador de la revista sarrianenca La Cònsola 1919-20, on inserí ja algun calligrama Per conciliar l’avantguardisme i el nacionalisme, edità, amb Josep Carbonell i Gener, Monitor 1921-23, i es convertí en un dels fundadors més actius d’ Acció Catalana 1922 Dirigí el butlletí d’aquest grup i…

Començà a cursar filosofia a la Universitat de Barcelona el 1935, però a causa de l’esclat de la Guerra Civil Espanyola interrompé els estudis, i durant un temps ocupà un càrrec dirigent a la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya , i fou mobilitzat a l’exèrcit republicà Després de la guerra reprengué la carrera universitària i es llicencià el 1942 L’any següent fou catedràtic de filosofia en un centre d’ensenyament mitjà de Santander fins el 1947, en què feu una estada a la London School of Economics, on conegué els nous corrents de la psicologia industrial El 1951 es doctorà a Madrid…

Nascut com a conseqüència del dadaisme, formà escola, definida i mantinguda per A Breton que redactà el Manifeste du surréalisme , 1924, L Aragon, P Eluard, B Péret i P Unik, considerats els cappares en la maduresa dela nova estètica Proposa l’automatisme psíquic, mitjançant el qual hom pretén d’expressar de paraula, per escrit o de qualsevol altra manera, el funcionament real del pensament Es fonamenta en el món dels somnis i en el subconscient, cosa que el lliga amb la psicoanàlisi de S Freud Al grup…

Fill d’un farmacèutic barceloní, tingué una formació científica, es doctorà en farmàcia, en ciències naturals a Madrid i, després, l’any 1878, en medicina a París Cosmopolita —viatjà sovint per diversos països d’Europa, una vegada amb Apelles Mestres 1874— i progressista —es vinculà al republicanisme federal durant la revolució del 1868 i participà, encara el 1880, en el Primer Congrés Catalanista de Valentí Almirall— Residí llargues temporades a París, on publicà el seu llibre més famós, La Mort et le Diable 1880, amb pròleg d’Émile Littré, considerada com l'obra més brillant del positivisme…