Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
ab ovo
Literatura
Locució que significa, literalment, ‘des de l’ou’ i, en sentit ampli, ‘des de l’origen’, ‘des del principi’.
Expressió manllevada a l' Ars poetica d’Horaci, el qual lloa Homer per haver bastit la Illíada a partir d’un fet del setge de Troia —la còlera d’Aquilles— i no ab ovo , és a dir, remuntant-se al naixement d’Helena —causa de la guerra—, la qual, segons la mitologia, havia sortit de l’ou de Leda
Gruffydd ab Yr Ynad Coch
Literatura
Poeta gal·lès del sXIII.
Pertanyent als Gogynfeirdd bards dels prínceps, visqué els dramàtics moments del final del regnat de l’últim príncep independent, Llywelyn el Gran, mort pels anglesos el 1282 És conegut sobretot per una elegia on canta l’adolorida actitud gallesa davant la pèrdua de la independència del seu país
cançó
Literatura
Composició poètica de caràcter líric i generalment de tema amorós que, inicialment, anava acompanyada de melodia.
D’origen obscur, constituïa ja la forma més elevada de la poesia occitana trobadoresca, i el seu tema era l'amor cortès i l’encomi La denominació de cançó fou confosa alguna vegada amb la de vers les Leys d’amor s XIV n'establien la diferència Així, atribuïren al vers una extensió major, de cinc a deu estrofes o cobles, i unes possibilitats de contingut més àmplies a la cançó, una extensió menor, de cinc a set estrofes, un contingut limitat als temes amorosos o encomiàstics, i un major refinament de les formes i en els mots Bé que la llibertat estròfica era total, dins una cançó les estrofes…
Flavio Biondo
Filosofia
Arqueologia
Historiografia
Literatura
Historiador, arqueòleg i humanista.
Exercí diversos càrrecs a la cúria romana Imità Tit Livi en les Historiarum ab inclinatione Romanorum decades Cal destacar-ne també Roma instaurata, Romae triumphantis i Italia illustrata Dedicà a Alfons IV de Catalunya-Aragó un escrit a favor de la croada contra els turcs 1453
Jerónimo de Blancas y Tomás
Literatura
Cronista aragonès.
Fou deixeble de Pere Joan Nunyes L’any 1576 fou censor de la segona part dels Anales de Jerónimo Zurita, el qual succeí el 1581 en el càrrec de cronista d’Aragó Són obres seves Coronaciones de los sereníssimos reyes de Aragón con dos tratados del modo de tener cortes , escrita el 1585 i publicada a Saragossa el 1641 —un dels tractats és obra del cronista aragonès Jerónimo Martel—, Ad regum Aragonum veterumque comitum depictas effigies in regia Caesaraugustensi diputationis aula positas inscriptiones 1587, traduïda al castellà per Martín Carrillo i ampliada per Diego José Dormer el 1680 La…
Simó Salamó
Literatura
Cristianisme
Prevere i escriptor religiós.
Estudià a Illa i es doctorà en teologia a la Universitat de Tolosa Fou beneficiari de l’església del seu poble fins el 1755, que passà a ésser rector de Sant Feliu d’Avall i després d’Òpol 1759-68 i de la Torre d’Elna 1772 És autor, en collaboració amb Melcior Gelabert , d’obres en llatí Compendiosa regula cleri 1753, Preparatio proxima ad mortem compendiosae regulae cleri ab iisdem auctoribus edita 1756, Regula cleri ex sacris litteris 1757 i, sobretot, d’un llibre en català, Regla de vida 1753, que constitueix una obra cabdal de la literatura de l’època i que manifesta la…
,
fabliau
Literatura
Tipus de narració en vers conreada a França sobretot als s. XII-XIV.
Destinat a un públic burgès, no solia tenir cap objectiu moralitzador ni crític Alguns fabliaux són discretament satírics, i altres són més grollers, i gairebé sempre llur única finalitat sol ésser la diversió del públic Generalment no tenen una unitat formal ni temàtica Dels cent cinquanta que es conserven són interessants Les trois aveugles de Compiègne , de Cortebarbe, Le lai d’Aristote , d’Henri d’Andeli, Jouglet , de Colin Muset, i Le vilain mire Els fabliaux francesos tingueren des de molt aviat una gran acceptació al Principat de Catalunya eren ja coneguts al s XII per Guerau de…
Guillem de Copons
Història
Literatura
Política
Escriptor i diplomàtic.
Cavallerís de Pere III i de Joan I, aquests li encomanaren diverses tasques de caràcter literari Tingué relació amb el mestre de Rodes Juan Fernández de Heredia El 1383 portà a Joan I, de part del duc de Berry, una versió francesa del De Civitate Dei , i fou una altra vegada comissionat pel rei prop del duc per copiar el manuscrit que aquest posseïa de la versió francesa d' Ab urbe condita de Tit Livi Les traduccions catalanes fetes aleshores a partir d’aquestes dues versions li han estat atribuïdes El 1396 la reina Violant de Bar l’envià com a ambaixador a la cort pontifícia d’Avinyó i prop…
diàleg
Filosofia
Literatura
Religió
Forma discursiva caracteritzada per l’intercanvi d’idees —si no és en casos de simple exposició o conversa— i personalitzades generalment en dos subjectes.
Com a composició literària, en prosa o en vers, l’alternança de les intervencions hi afavoreix l’amenitat i el contrast Hom l’empra amb finalitat expositiva, com en el Coloquio de los perros de Cervantes, o amb efectes purament literaris, com en certes composicions de San Juan de la Cruz En escrits filosòfics i religiosos el diàleg és utilitzat per tal d’arribar a un enriquiment mutu i, si és possible, a una nova i més amplia comprensió de tema en qüestió, que sintetitzi les posicions anteriors Per la seva mateixa forma, el diàleg estableix una comunicació interpersonal i un reconeixement de…
literatura gal·lesa
Literatura
Literatura en llengua gal·lesa, que va del s. VI fins avui.
Hom pot distingir-hi, en poesia, quatre períodes El primer és el dels bards primitius o Cynfeirdd Aneinin, Taliesin, Myrddin, organitzats en una mena de gremis i que ocupaven llocs d’honor a la taula de les corts feudals Seguí el període dels poetes medievals o Gogynfeirdd segles XI-XIV d’estricta disciplina bàrdica, restaven al servei de les famílies principesques Escrivien poesies elegíaques, religioses i amatòries i eren bards professionals, com els grans poetes Cynddelw i Gwalchmai, o prínceps, com Owain Cyfeilog i Hywel ab Owain En constitueixen el tercer període els…