Resultats de la cerca

És autor d’una cassida, coneguda per Nūniyya , on canta la pèrdua de les ciutats andaluses conquerides per Jaume I de Catalunya-Aragó i per Ferran III de Castella-Lleó Fou traduïda per Valera imitant el metre de les cobles de Jorge Manrique Més tard hom hi afegí d’altres versos que ploren les pèrdues d’altres ciutats

A la darreria del s XVIII hom li atribuí una sèrie de composicions poètiques en gaèlic, conservades al manuscrit anomenat Book of the Dean of Lismore ‘Llibre del degà de Lismore’, 1512-26, adquirit per James Mac Pherson , que hi afegí alguns poemes escrits per ell mateix i presentà tot el grup de composicions com si fos obra d’Ossian

Essent abat del Monestir Blanc, a la regió d’Akhmim, a l’Alt Egipte, la comunitat arribà a 2 000 monjos i 1 800 monges Molt sever, afegí nombroses austeritats a la regla de sant Pacomi Introduí la professió per escrit i permeté als ancians d’abraçar la vida eremítica Acompanyà Ciril d’Alexandria al concili d’Efes 431 Les seves regles, homilies i lletres constitueixen la literatura copta més important del seu temps

Capellà, fou prior de Pradinas, a Roergue 1748-65 El 1774 havia publicat La prima roergassa la refeu i hi afegí cants sobre les altres estacions i la tornà a publicar el 1781 Quatre sasons o Georgicas patoesas Celebració de la natura i pintura realista de la condició camperola, aquesta obra descriptiva i pràctica tècnica obtingué molt d’èxit Peiròt havia donat una veu al poble i quan arribà el moviment revolucionari, per tant, s’hi trobà d’acord

El manuscrit més antic ~800 és conservat al monestir de Fulda Hildebrand, vassall de Dietrich, torna a la pàtria i troba el seu fill, Hadubrand, que no el reconeix i el desafia a mort El final s’ha perdut, però en dues versions posteriors —la saga de Thidrek i una balada alemanya del s XVI— hom afegí una reconciliació El poema, amb elements màgics i sense simbologia cristiana, recull la història i la llegenda dels esdeveniments que ocasionaren les migracions germàniques i encapçala la literatura mítica posterior

Doctor en medicina, havia estudiat a Bolonya El 1504 fou fet cavaller El 1508, gràcies a la intervenció del secretari de l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó, Gaspar Barrachina, fou cridat a Saragossa pels jurats d’aquesta ciutat per ensenyar-hi humanitats El 1516 s’havia retirat ja a Alcanyís Per als seus deixebles edità l’obra poètica de Virgili 1513, 1516 És autor d’un Carmen panegyricum de gestis heroicis divi Ferdinandi Catholici 1511, que dedicà a l’arquebisbe, d’un Carmen , en llatí, a l’entrada a Saragossa del cardenal i futur papa Adrià VI 1512, així com d’uns comentaris als…

Enrolat a l’exèrcit a 15 anys, arribà a oficial, però en desertà i anà a la Xina El 1790 tornà a Lisboa i formà part de l’acadèmia neoclàssica Nova Arcàdia fins que en fou expulsat, entre d’altres raons, a causa de la seva vida bohèmia i de les sàtires que escrivia i recitava Irreverent amb la monarquia i la religió, especialment a Carta a Marília o Pavorosa ilusão da eternidade 1797, fou perseguit per la inquisició, la qual l’empresonà i més tard el reclogué per a reeducar-lo Fou una gran figura de la Illustració i, en certa manera, un preromàntic Així, a l’obsessió per la mort i als clamors…

Fou membre de la CNT i s’allistà a l’exèrcit republicà amb només 16 anys Combaté a Madrid, al Segre i a l’Ebre, i fou ferit a Barcelona 1938 Passà a França l’any següent, i el 1942 s’afegí a la Resistència, al capdavant d’un destacament d’espanyols i francesos a l’Aude, en contra les tropes nazis Fou detingut una de les vegades que entrava clandestinament a Espanya 1946, però pogué escapar-se S'installà a França fins el 1964, any en què s’establí definitivament a Espanya Fou membre fundador de l’editorial Alfaguara i collaborador de diverses publicacions i diaris, com “Història i Vida’, ‘…

Fou enginyer i tingué diversos càrrecs oficials a Barcelona i, entre altres ciutats, a Madrid La seva traducció castellana, en prosa fora de la Balada de Mallorca i el Somni d’Isabel , de L’Atlàntida de Verdaguer 1878 acompanyà la primera edició de la versió revisada del poema Traduí també Rubió i Ors, Frederic Soler i Guimerà Com a poeta, optà en llengua castellana pels Cantares 1866, conreats continuadament sota diferents títols, recollits a El libro de los cantares , 1909, un gènere de forma fixa la copla d’origen o assimilació popular Per altra banda, i en contradicció potser només…

Es llicencià en lletres a Barcelona S’inicià molt jove en la literatura i collaborà en La Publicitat , Mirador i Quaderns de Poesia , dels quals fou fundador Aviat feu una gran amistat amb Carles Riba, Salvador Espriu i Joan Vinyoli Com a poeta recollí les experiències més afinades del postsimbolisme i de l’avantguarda, a més de l’empremta de la generació castellana del 1927 Poemes 1932, Joc partit 1935 i L’aventura fràgil 1937 Després de la Guerra Civil s’afegí al grup fundador de la revista Destino i de l’ Editorial Destino i hi escriví amb regularitat La tragèdia collectiva, la guerra i la…