Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
mongol
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Grup de llengües d’una determinada —i relativament exigua— família lingüística (parlades per uns tres milions de mongols) pertanyent a la branca altaica de les llengües uraloaltaiques.
El mongol és constituït per llengües de la branca occidental i llengües de la branca oriental Entre les primeres, cal assenyalar els dialectes calmuc, l’oirat i el dialecte mogul de l’Afganistan, que conserva unes característiques arcaiques considerables A la branca oriental, hom troba cinc subdivisions principals Es destaquen, però, els dialectes buriats, que també se subdivideixen, atenent a criteris geogràfics, en dues branques, septentrional i meridional Un altre grup important és format pels dialectes khalkha, parlats a la Regió Autònoma de la Mongòlia Interior a la Xina Occidental es…
abkhaz
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua caucàsica del grup llengües abkhazoadigués, parlada per unes 10.0000 persones a Abkhàzia (Geòrgia) i, en la seva variant abazí a l’oblast’ autònoma dels Karatxais i dels Txerkessos (Rússia)..
Té una literatura que es mantingué en estat oral fins al darrer quart del segle XIX El 1865 fou creat l’alfabet D’entre els escriptors destaquen D Gulia 1874-1960 i S Tšamba 1886-1937
adigué
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua caucàsica del grup nord-occidental o grup llengües abkhazoadigués
, parlada pels adigués d’Adiguèsia i pels escampats per Rússia i Turquia.
L’alfabet adigué no fou creat fins l’any 1918 D’aleshores ençà, s’ha anat desenvolupant una literatura escrita basada en les tradicions orals del país, per una banda, i en la seva nova realitat social, per una altra Destaquen el poeta nacional d’Adiguèsia Cug Alievič Teučež, el novellista Tambot Magometovič Kerašev i l’iniciador de la poesia escrita Akhmed Katkov
acròstic
Literatura
Composició acròstica.
L’ús dels acròstics es troba ja en les sagrades escriptures els salms i algun càntic abecedaris inicien cada versicle o estrofa amb una lletra de l’alfabet hebreu Alguns escriptors grecs i romans compongueren acròstics amb els títols de llurs obres La tradició dels acròstics fou recollida pels monjos medievals i pels grans poetes del Renaixement La literatura barroca els utilitzà abusivament i han arribat fins als temps moderns
singalès
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua neoindoària parlada al centre i al sud de Sri Lanka, oficial des del 1957.
Fixada literàriament vers el 1250, posseeix alfabet propi, que consta de 12 caràcters vocàlics i 26 de consonàntics El vocabulari és essencialment indoari, amb manlleus del tàmil i, a partir de la colonització europea, del portuguès, l’holandès i l’anglès Antigues inscripcions rupestres des del 200 aC, escrites en caràcters brahmi, mostren un llenguatge molt afí als pràcrits coetanis La primera literatura important ~1000 és formada per texts búdics Poèticament ateny l’esplendor al s XV amb Srī Rahula i amb la poesia d’Alagiyanna Modernament ha atès una nova importància i popularitat, sobretot…
kurd
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua del grup irànic nord-occidental.
Era parlada a la primera dècada del segle XXI per més de vint milions de kurds a Turquia uns 7,5 milions, l'Iran 6 milions, l'Iraq 4,6 milions, Síria 1,6 milions i, en nombres força inferiors, Armenia, l’Azerbaijan i altres estats del Caucas, i també a Alemanya i altres països europeus És fraccionada en nombrosos dialectes, que hom pot agrupar en dos conjunts el meridional regió dels bakhtiari i el del kurmandjí, subdividit així mateix en un grup oriental el del mukrī i un altre d’occidental Alguns d’ells són molt relacionats amb les llengües zaza i goranî el poeta zaza Aḥmad Hānī 1651-1706…
literatures cèltiques
Literatura
Conjunt de les literatures conreades pels pobles cèltics.
La civilització cèltica, malgrat la manca d’unitat política dels diferents pobles, es desenvolupà sobre un fons comú institucional, religiós, lingüístic, etc, que constituí la base per a l’aparició d’una tradició literària comuna a tots plegats Les castes professionals dels druides, dels bards, del filid, etc, que exercien les funcions de sacerdots, genealogistes, narradors, jurisconsults, etc, foren, sens dubte, els aglutinants d’una tradició folklòrica i religiosa La literatura, expressió oral fins a la cristianització d’aquest fons llegendari comú, nasqué, així, sobre un conjunt d’elements…
kazakh
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua que integra la branca aralocaspiana de la família altaica, parlada per uns 9,5 milions de persones.
D’aquestes, més d’un 70% corresponen al Kazakhstan, on és llengua oficial, el 12,5% a la Xina, el 8,5% a l’Uzbekistan i el 6% a Rússia Té tradició escrita des de mitjan segle XIX Inicialment se serví de alfabet àrab i, des de mitjan s XX, del ciríllic La primera literatura kazakh era basada en la poesia popular i en cançons, i era estimulada per improvisadors espontanis, una mena de bards, el més famós dels quals fou Zambul Žabajev 1846-1945 en la literatura moderna hi ha dos autors de relleu Abai Kunanbajev 1845-1909, que s’inspirà en patrons russos, i Mukhtar O Evesov 1897-1961…
gueez
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua semítica parlada a Etiòpia fins al segle X i mantinguda després com a llengua literària i litúrgica.
Té dos gèneres, dos nombres i, en el terreny verbal, dotze formes o conjugacions, dos temps perfet i imperfet, dos modes subjuntiu jussiu i imperatiu i dues formes nominals infinitiu i participi Pel que fa a la sintaxi, la frase és molt lliure, mentre que el lèxic és influït per l'amhàric i per les llengües cuixítiques Té alfabet i escriptura propis, adoptats també per l’amhàric etiòpic La literatura en gueez és fonamentalment religiosa i es basa en traduccions d’originals grecs i àrabs versió de la Bíblia, llibres apòcrifs, com el d’Henoc Els tractats hagiogràfics i màgics són…
paixtu
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua indoeuropea del grup irànic oriental, escrita en alfabet àrab.
Idioma oficial de l’Afganistan afganès —amb el persa dari—, és parlat per uns 27000000 d’individus distribuïts entre l’Afganistan i el NE del Pakistan Influït literàriament pel persa i l’urdú, les obres més antigues daten del s XIII les més notables són les del místic panteista Bāyāzīd Anṣārī mort el 1585, les del seu detractor Aḥūnd Darweza segle XVII i els poemes de Khušhāl Khān mort el 1689, conegut com el pare del paixtu Actualment abunda la poesia popular cantada per recitadors professionals, anomenats ḍum