Resultats de la cerca

Fou comandant en cap de les tropes franceses de la Xina en 1937-38 i de les Forces Franceses Lliures de les Antilles i les Guaianes el 1943 A la fi de la guerra s’installà a la seva casa familiar de Prada, al Conflent els seus avantpassats havien posseït les fargues de Cuixà i de Rià Publicà les novelles Le chant des sirènes premiat per l’Académie Française el 1953, Journal d’une ombre premi Édouard Herriot, 1956, Contes cruels de Chine et du grand océan des îles Prix du Conte, 1960, Épopée des troupes coloniales en collaboració i Vendée créole

Protegit per l' atabeg de Fārs, des del 1196 fou alumne a la Niẓāmiyya de Bagdad, ciutat on residí fins l’atac mongol del 1226, moment a partir del qual menà una vida errant Establert de nou a Shīrāz als voltants del 1258, es retirà en una ermita dedicat a la meditació fou addicte del sufisme i a la literatura Posseïdor d’una cultura enciclopèdica, les seves obres més reeixides són el Bustān ‘Jardí’, 1257 i el Gulistān ‘Jardí de roses’, 1258, en prosa, ambdues de contingut eticomoral, bé que també és autor de gazals místics i eròtics, d’elegies i panegírics, de tractats místics…

Doctor en lletres i professor, successivament a les universitats de Barcelona i Màlaga Participà en la Caputxinada 1966 i fou expulsat de la Universitat de Barcelona per motius polítics La seva obra rebé la influència de Jaume Vicens i Vives, de qui fou alumne Participà activament en moviments cristians de barri i en grups d’esquerra, com ara a les Forces Socialistes Federades, grup fundat el 1962 Entre altres obres sobre la ideologia i els moviments socials i polítics dels segles XIX i XX, publicà L’era industrial a Espanya 1961, Rodes de molí 1964, Federalismo y revolución Las…

Estudià a Berlín i a Heidelberg, on conegué EBloch i fou alumne de Max Weber Participà en la revolució hongaresa del 1919 i fou comissari d’instrucció pública del govern de Béla Kun Caigut aquest, s’exilià a Viena, on fou redactor en cap de la revista “Kommunismus”, publicà Geschichte und Klassenbewusstsein ‘Història i consciència de classe’, 1923, intent d’aproximació a l’autèntic pensament de Marx, amb un cert antileninisme, del qual es retractà a Lenin , l’any següent, i manifestà un idealisme elitista, barrejat amb idees anarcosindicalistes i afegits materialistes, criticant…

Doctor en dret per la Universitat de Perpinyà 1754 i alumne d’Antoni Coma, ocupà la plaça de catedràtic de dret a la mateixa universitat durant la primera meitat del s xviii i, posteriorment, la de vicecatedràtic 1757 Fou advocat dels bisbes i els intendents, dels fiscals i la noblesa professor de mèrit amb lligams en tots els collegis d’advocats del regne francès, esdevingué rector l’any 1770 i substitut del fiscal general del Consell Sobirà del Rosselló el 1779 Arran de la Revolució Francesa 1789 i de les lleis de prestació de jurament a la constitució pels funcionaris 1791,…

Vida i obra Membre d’una família modesta i profundament religiosa de Mataró, estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on fou alumne de Martí de Riquer Es doctorà el 1956 amb un estudi sobre Ramon Vidal de Besalú Fou un dels fundadors de la revista universitària Curial  1949, dedicada a estudiar temes de cultura catalana Professor de la Universitat de Barcelona des del 1953, fou titular de la primera càtedra de llengua i literatura catalanes 1965-81 que es creà després de la guerra civil de 1936-39 Fou membre agregat de l’Institut d’Estudis Catalans, cap de…

Vida i obra Fill de l’impressor Miquel Parpal, visqué lligat als nuclis conservadors i catòlics de Maó L’ambient familiar fou decisiu en la formació de la seva ideologia catolicoconservadora Cursà el batxillerat a Maó i d’aquesta època són les primeres incursions en la creació literària L’any 1893 inicià a Barcelona els estudis de filosofia i lletres i dret Fou alumne de Josep Balari i Jovany, Joaquim Rubió i Ors i Antoni Rubió i Lluch El novembre del 1896, a divuit anys, obtingué la llicenciatura en filosofia i lletres en el curs 1898-99 es llicencià en dret El desembre del 1900 obtingué el…

Vida i obra Estudià comerç i dret a la Universitat de Barcelona més per imperatiu familiar que per vocació pròpia Al mateix temps, realitzà estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1913-14 i als Estudis Universitaris Catalans Interessat en la problemàtica del pensament, aprofundí els estudis de grec, de filosofia i de pedagogia Aprofundí els estudis de filosofia i d’estadística a Berlín —on fou deixeble de Rudolf Stammler, professor de filosofia del dret—, Munic, Londres i Madrid El 1925 es llicencià en dret a Barcelona Del seu període de formació universitària cal…

De família noble, rebé una acurada educació particular Començà estudis d’àrab i turc amb la idea d’ésser diplomàtic Després inicià estudis jurídics Feu diverses activitats i es lliurà, a temporades, a una intensa vida social, fins que anà a viure amb el seu germà Nikolaj al Caucas, on restà dos anys, durant els quals escriví la seva primera novella, Detstvo ‘La infantesa’, 1852, i després Otročestvo ‘L’adolescència’, 1854 i Junost’ ‘La primera joventut’, 1857 traducció catalana d’ANin, 1974 L’experiència del Caucas, on lluità contra els nadius, i la de la guerra de Crimea, on anà poc després…

Primogènit d’una família de senyors benestants, estudià a l’Institut de Palma 1866-71, on fou alumne de Josep Lluís Pons i Gallarza Començà la carrera de dret a Barcelona 1872-75, on conegué Ramon Picó i Campamar, Jacint Verdaguer, Jaume Collell i, especialment, Marià Aguiló i Antoni Rubió i Lluch Publicà la primera poesia a la Revista Balear La vall 1873, que fou seguida d’altres Bé que era enemic de la poesia floralesca, participà en els Jocs Florals de Barcelona del 1874, on no es tornà a presentar fins el 1900, i obtingué un accèssit a la viola amb La primera llàgrima Produí notables…