Resultats de la cerca

Collaborador actiu dels cercles poètics renaixentistes, lluità sobretot per la perfecció de la llengua neerlandesa i per introduir-la en l’ensenyament Les seves poesies aparegueren recollides en el volum Brabbeling ‘Barboteig’, 1612 Escriví també un recull, en prosa, de caire moralista Sinnepoppen ‘Emblemes’, 1614, revisat i editat el 1640 per la seva filla Ann Visscher, també poetessa

Influït per Willem Bilderdijk, es féu calvinista 1822 Antiliberal convençut, defensà l’ordre antic a Bezwaren tegen den geest der eeuw ‘Objeccions contra l’esperit del segle’, 1823 Publicà també Hagar 1848 i De Chaos en het Licht ‘El caos i la llum’, 1850

Treballà en ocupacions diverses i, entre el 1949 i el 1951, formà part del grup COBRA Participà en nombroses publicacions i activitats d’avantguarda La seva lírica, que fa un ús abundant de paradoxes, antítesis i de l’associació lliure de mots, palesa una clara influència del surrealisme Entre els seus reculls cal esmentar Triangel in de jungle 1951, Amulet 1957 i Chambre-Antichambre 1978 Entre d’altres, rebé els premis de la ciutat d’Amsterdam 1954, PC Hooft del govern dels Països Baixos 1968 i el de les lletres neerlandeses 1983

Participà el 1837 en la fundació de la revista literària De Gids ‘El Guia’, de la qual aviat 1843-65 esdevingué redactor únic Considerà la cultura holandesa del s XVII com a exemplar i mesura per a una revivificació nacional a Jan, Jannetje en hun jogste kind ‘Joan, Joaneta i llur fill petit’, 1842, i a Het Rijksmuseum te Amsterdam ‘El Museu del Regne d’Amsterdam’, 1844 La seva prosa requereix un gran esforç del lector, com també la seva poesia Liedekens van Bontekoe ‘Cançonetes de Bontekoe’, 1840 A Zangen des Tijds ‘Càntics del Temps’, 1868 revela una actitud…

El seu pare, l’home de negocis Otto Frank, es traslladà a Amsterdam amb la seva dona Edith i les dues filles, Margot i Anne, l’any de la presa del poder de Hitler a Alemanya 1933 Després de l’ocupació nazi dels Països Baixos 1940, el juliol del 1942 Margot rebé una notificació que n’ordenava el trasllat a un camp de treballs forçats Juntament amb una altra família jueva, els Van Pels, des del 6 de juliol visqueren amagats en un annex camuflat d’un domicili particular, ajudats per alguns gentils, entre els quals hi havia Miep Gies, una amiga de la família Frank El 4 d’agost de…

Militar de professió, residí a Amsterdam Seguidor de Góngora, escriví poesies i comèdies aplegades a La flor de Apolo 1664 i Coro de las musas 1672

Fou rabí d’Amsterdam 1626-39 i 1649-93 i primer rabí de la comunitat sefardita establerta a Pernambuco, Brasil 1642-1649 És autor d’una Paráfrasis comentada sobre el Pentateuco 1681 Fou qui donà lectura pública a l’excomunió de Spinoza

Fugitiu a Amsterdam, es posà a sou dels protestants Dedicà als estats d’Holanda una Christiana confesión de la fe Lleida, 1629, de tendència calvinista Contra els inquisidors escriví Libro intitulado In Coena Domini la Haia, 1629 Autor també d’ Aviso sobre los abusos de la Iglesia Romana la Haia, 1633, on defensa la doctrina luterana sobre la justificació i la calvinista sobre la Santa Cena, Throsne de David au cinquiesme Monarchie, Royaume d’Israel que dedicà al príncep Guillem d’Orange, el diàleg De divinitate Jesu Christi et de regno Dei 1650 Tornat al judaisme, el 1645 imprimí…

Comerciant de mitges i membre d’una cambra de retòrica, les seves primeres obres teatrals encara foren escrites sota les directrius d’aquestes associacions Estudià llatí i s’acostà als cànons del teatre clàssic Traduí Sèneca, Sòfocles i Eurípides El 1637 fou inaugurat el teatre d’Amsterdam amb una obra seva Els termes de què tractà són generalment bíblics, sobretot després de la seva conversió al catolicisme ~1640 La força de la seva dramatúrgia està en la gran sonoritat de la versificació barroca Conreà la poesia lírica i la sàtira, a causa de la qual fou molt temut De les seves obres…

Es traslladà de jove a Amsterdam i inicià una carrera literària l’any 1968 publicà el seu primer recull de poemes i l’any següent esdevingué editor de la revista literària Maatstaf Fou també crític i comentarista d’una àmplia varietat de temes, des de la literatura a la televisió o l’arquitectura A partir dels anys vuitanta visqué llargues temporades a Portugal Conreà tota mena de gèneres, sempre amb un humor càustic i de vegades escatològic Publicà les proses autobiogràfiques Verwoest Arcadië ‘Arcàdia demolida’, 1980,  Intimiteiten ‘Intimitats’, 1993 i Demonen ‘Dimonis’, 2003,…