Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
xaronisme
Literatura
Denominació donada a certes manifestacions literàries produïdes entorn de la meitat del segle XIX a Catalunya que es caracteritzen per un col·loquialisme de base popular i de gust dubtós.
Els seguidors, anomenats xarons, utilitzaven la sàtira –mig política mig literària– i el llenguatge barroer i vulgar en les seves obres Es contraposava a la literatura culta de les acadèmies i dels Jocs Florals Parallelament, a la premsa també hi hagué una important presència de grafisme i dibuix del mateix tipus i estil
Pausànies
Geografia
Literatura
Escriptor grec, viatger i geògraf.
Recorregué Palestina, Egipte, Itàlia i, sobretot, Grècia, la descripció de la qual féu en els deu llibres escrits entre el 160 i el 177 dC anomenats Ελλάδος Περιήγησις ‘Descripció de Grècia’, obra escrita en una prosa aticitzant i un estil que recorre a la variatio , imitant Heròdot Bé que les fonts que utilitza són insegures, és una bona font per a l’arqueologia i la història de les religions
paixtu
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua indoeuropea del grup irànic oriental, escrita en alfabet àrab.
Idioma oficial de l’Afganistan afganès —amb el persa dari—, és parlat per uns 27000000 d’individus distribuïts entre l’Afganistan i el NE del Pakistan Influït literàriament pel persa i l’urdú, les obres més antigues daten del s XIII les més notables són les del místic panteista Bāyāzīd Anṣārī mort el 1585, les del seu detractor Aḥūnd Darweza segle XVII i els poemes de Khušhāl Khān mort el 1689, conegut com el pare del paixtu Actualment abunda la poesia popular cantada per recitadors professionals, anomenats ḍum
barrufet | barrufeta
![](/sites/default/files/media/FOTO3/barrufets.jpg)
Els barrufets, de Peyo
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Nom donat, en la versió catalana, als personatges de còmic creats pel dibuixant belga Peyo (pseudònim de Pierre Culliford; Brussel·les 1928—1992).
Els barrufets són una mena de gnoms de color blau, el llenguatge dels quals presenta la particularitat d’utilitzar un únic verb ‘barrufar’ per a totes les accions Anomenats schtroumpfs en la versió original belga, aparegueren per primer cop el 23 d’octubre de 1958 en la revista Spirou com a personatges secundaris de La flauta de sis forats , aventura protagonitzada per Jan i Trencapins, inventats pel mateix dibuixant Posteriorment, el seu gran èxit els ha fet protagonistes de successives aventures, que han estat traduïdes a nombrosos idiomes, i també han donat lloc a produccions…
literatura amaziga
Literatura
Conjunt de produccions literàries sorgides i transmeses oralment entre els pobles amazics.
Són nombrosos els contes i les faules d’animals i les narracions cal notar especialment el cicle protagonitzat per Si Goha , bé que la producció literària més original és la poesia, testimoniada des de temps antic i sovint amb acompanyament musical Els temes preferits pels poetes són l’amor i la guerra Petits grups de poetes professionals anomenats imdyazen recorren el país a la manera dels trobadors medievals Entre els tuàregs abunda el gènere èpic, recitat generalment durant les reunions ahal del capvespre No hi ha, però, una literatura comuna a tots els amazics, i les…
consistori
Literatura
Agrupament de set membres o mantenidors, encarregat d’examinar les composicions concursants als jocs florals
i d’emetre’n un veredicte.
El Consistori dels Jocs Florals de Barcelona fou considerat en el seu inici 1859 una restauració del Consistori de la Gaia Ciència , que havia estat fundat per Jaume Marc i Lluís Averçó l’any 1393 sota la protecció de Joan I, imitant l’estructura de la Sobregaya Companhia dels Set Trobadors de Tolosa, creada l’any 1323 a Tolosa, al Llenguadoc, amb el propòsit de mantenir la poesia trobadoresca, raó per la qual els membres —cinc burgesos, un teòleg i un noble— foren anomenats mantenidors Als restaurats Jocs Florals de Barcelona, el mantenidor president tenia al seu càrrec el…
Marcos-Ricardo Barnatán
Literatura
Poeta i narrador argentí que resideix a Madrid des del 1965.
Com a poeta coincideix amb la generació dels anomenats “novísimos” per Josep Maria Castellet, sobretot per la preeminència del llenguatge i un cert to hermètic en els conceptes De la seva producció poètica destaquen els cinc llibres aplegats a El Oráculo invocado Poesía 1965-1983 1984, i que continuà en dos poemaris posteriors El techo del templo 1999 i Consulado general 2000 Com a narrador és autor de la trilogia El nudo gordiano , formada per El laberinto de Sión 1971, Gor 1973 i Diano 1983, i de la novella Con la frente marchita 1990 Publicà una biografia de Borges Borges,…
paremiògraf | paremiògrafa
Literatura
Persona que recull proverbis.
Bé que el terme apareix a l’edat d’Adrià, hom creu que diversos reculls de proverbis foren fets a Grècia vers la fi del s IV aC els anomenats proverbis de Menandre i constituïren objecte d’estudi per a Aristòtil Després seguiren els gramàtics, altres filòsofs i erudits, els quals, amb els reculls de Zenobi, els Proverbis Alexandrins del Pseudo-Plutarc, etc , formaren el Corpus paroemiographorum , base de la tradició medieval Els lexicògrafs de l’últim període de la cultura bizantina Gregori de Xipre, Màximos Planudes, etc adaptaren els proverbis a l’exegesi teològica, canviant…
lai
Literatura
Terme de preceptiva literària medieval que amb el temps fou emprat per a designar manifestacions literàries i subgèneres diversos, que sovint tenen relació amb la creació musical.
Al s XII existien cançons líriques en francès i potser en bretó o altres llengües cèltiques, de contingut sentimental, que n'explicaven el nom laid , en irlandès antic, designava una composició lírica inclosa en un relat èpic Maria de França redactà, en vers francès, uns contes on partia d’un lai d’aquest tipus, sovint declarat bretó, i narrava l’avinentesa que en provocà la naixença o composició Sens dubte abusivament, els contes de Maria de França foren anomenats lais Amb això el terme passava de designar una breu composició lírica a designar un breu relat narratiu,…
Marc Porci Cató
Filosofia
Literatura
Política
Polític, escriptor i orador romà, dit el Vell o el Censor.
De família de petits propietaris rurals, intervingué en la segona guerra púnica 217 aC A partir del 204 aC seguí a Roma la carrera política fou qüestor, edil, pretor a Sardenya i cònsol el 195 aC durant aquest darrer mandat es traslladà a Hispània per tal de sufocar la revolta general indígena, i arribà fins a Numància i Càstulo Fou elegit censor el 184 aC En oposició a la política dels Escipió, liberal i filohellènica, la seva activitat es dirigí a preservar els costums romans tradicionals i a combatre la influència grega féu aprovar lleis contra el luxe, limità la llibertat de gestió de la…