Resultats de la cerca

Vida i obra Fou un destacat militant catalanista i un rellevant sindicalista Fill únic d’una família originària de les Garrotxes de Conflent, estudià a l’Escola Normal de Mestres de Perpinyà 1932-36 Formà part del primer nucli del moviment de joventut catalanista de la Catalunya del Nord, Nostra Terra 1936-39 El 1942 fundà, amb Roger Grau, la Société des Amis d’Illibéris, que feu diverses excavacions ibèriques i romanes a Elna i a Vilanova de Raó i creà el museu de la ciutat d’Elna El 1960 fou un dels fundadors del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans i participà activament en les iniciatives…

Exercí com a professor d’arqueologia a la Universitat de Bucarest La seva professió el portà a intentar de reconstruir una determinada atmosfera històrica en les seves narracions Mihnea-vodă cel Rău 1875 i Doamna Chiajna 1860 En Pseudokinegheticos 1874 féu una divagació erudita sobre la caça

Fou membre del partit tradicionalista exercí la crítica musical a El Correo Catalán Publicà diversos treballs científics El seu germà Antoni Maria Barcelona 1860 — 1889, especialitzat en literatura clàssica, tingué una actuació destacada en la secció d’arqueologia de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques de Barcelona

Fou ordenat sacerdot i ocupà càrrecs eclesiàstics a Sevilla Atret per l’arqueologia, és autor de diversos estudis erudits Memorial de Utrera, 1604, però és conegut, sobretot, per la Canción a las ruinas de Itálica , poema escrit en estances on tracta el tema típicament barroc de la durada efímera de les glòries humanes

Pastor protestant a Budapest i, des del 1849, professor d’arqueologia a Viena Obra cabdal seva és la collecció de sonets, en txec, Slávy dcera ‘La filla de l’eslau’, 1824 Fundador del paneslavisme romàntic, no arribà, però, a comprendre el moviment d’emancipació nacional i lingüística eslovac, al qual s’oposà amb una sèrie de cançons nacionals 1834-35

Fou metge de la Canonja i de Vila-seca Vers el 1897 s’installà a Tarragona i es dedicà a la investigació sobre temes de ciències naturals i d’arqueologia i d’història, així com al periodisme i a la literatura Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Entre les seves nombroses obres es destaca Topografia mèdica de Vila-seca de Solcina 1891

Cursà estudis al seminari de Vic, on fou ordenat sacerdot el 1948 Rector de la parròquia de Roda de Ter fins el 1950, que passà a la de Castellar del Vallès, poc després anà a l’Institut Arqueològic de Roma, on es doctorà en arqueologia cristiana i es diplomà en biblioteconomia i arxivística el 1953 Professor dels germans de La Salle i consiliari d’Acció Catòlica a Manlleu Osona del 1953 al 1956, i posteriorment a la Universitat Laboral de Tarragona, el 1961 fou nomenat canonge de la Seu de Manresa, ciutat a la qual destinà nombrosos estudis històrics i artístics, i on romangué fins a la mort…

Recorregué Palestina, Egipte, Itàlia i, sobretot, Grècia, la descripció de la qual féu en els deu llibres escrits entre el 160 i el 177 dC anomenats Ελλάδος Περιήγησις ‘Descripció de Grècia’, obra escrita en una prosa aticitzant i un estil que recorre a la variatio , imitant Heròdot Bé que les fonts que utilitza són insegures, és una bona font per a l’arqueologia i la història de les religions

Dedicat a l’arqueologia i toponímia, en publicà treballs a la premsa valenciana Fou president de Lo Rat Penat 1932-35 degà del Centre de Cultura Valenciana, on dirigí la secció de prehistòria i creà la de filologia i de toponímia Creà l’editorial Sicània 1955 i la revista “Sicània” 1958 Des del 1932 defensà, sense èxit, la denominació de bacavès per a la llengua catalana És autor, entre altres obres, de Contribució a l’estudi de la molineria valenciana migeval 1932, El bilingüisme valencià 1936, De paleotoponímia valenciana , Onda i Quart onda 1949 Industrial, creà una important…

D’ideologia conservadora i catalanista, creà la Lliga Regionalista a Tarragona Fundà el setmanari Lo Camp de Tarragona i dirigí el Butlletí Arqueològic 1914-21 i el Diario de Tarragona Presidí l’Ateneu de Tarragona Es traslladà a Barcelona per ocupar el càrrec d’arxiver de la Mancomunitat fins a la seva dissolució, i després ocupà el mateix càrrec a la Diputació de Barcelona fins que fou obligat a dimitir per la Dictadura de Primo de Rivera 1925 S’hi reincorporà amb el canvi de règim Presidí el Centre Excursionista de Catalunya 1923-25, fou directiu de l’Associació d’Ensenyança Catalana i…