Resultats de la cerca

El còmic pot ser mut o pot anar acompanyat d’aspectes verbals incorporats gairebé sempre per mitjà de bafarades que representen les veus dels protagonistes També hi poden aparèixer un gran nombre d’onomatopeies que participen d’un fort component visual i estan integrades a la resta del dibuix Aquest gènere té els seus precedents llunyans en algunes cultures antigues, com l’egípcia i les mesopotàmiques El seu origen recent, però, va associat a l’evolució de la impremta i a la possibilitat de reproduir dibuixos i illustracions per a un públic ampli Així, cal remuntar-se a les…

La seva obra resulta clarament vinculada a la crisi postdemocràtica de la seva polis De fet, només es conserva íntegra una de les cent comèdies que escriví, l’anomenada El díscol , i ni aquesta obra ni les altres que són conegudes algunes molt fragmentàriament i d’altres força senceres L’arbitratge, La dona de Samos, L’home de Sició, etc no mostren un poeta de geni, un còmic com Aristòfanes o Plaute Mai no qüestiona ni manipula o envigoreix la realitat és acceptada i “romantitzada”, amb un ineludible final feliç que culmina la seva feina d’enredaire ingenu Els bons, però,…

Fou amic de Simònides, Baquílides, Píndar i Èsquil Enginyós i expressiu, s’assembla a Menandre en el tractament dels personatges En són conegudes trenta-set obres, riques en sentències, de temàtica mitològica Les noces d’Hebe , Filoctetes i sobre la vida ordinària El camperol , Esperança o riquesa , Terra i mar

N'hi ha antecedents als teatres grec i romà, però com a gènere es desenvolupà a partir de les actuacions dels joglars durant el s XIII, i es consolidà a França al s XV Le garçon et l’aveugle 1276, d’autor anònim, i el Jeu de Robin et Marion 1283, d’Adam de la Halle, en són els primers exemples coneguts però la mostra més important i divulgada sorgí amb la Farce de maître Pathelin ~1464, anònima A Itàlia entroncà amb la Commedia dell’Arte i trobà expressió, al Vèneto, amb les obres d’Angelo Beolco, dit Ruzzante s XVI, i prengué elements barrocs en l’obra del seu seguidor, Andrea Calmo A Nàpols…

És autor dels guions de les historietes Expediente Exprés , publicades a la revista mensual Tribuna des del 1998 publicades en llibre l’any 2007,  Asesinato en la mezquita 1996, Color café 2006, Silencios La juventud del Capitán Trueno 2006, en collaboració amb el dibuixant Alfons López Fou coguionista amb Antoni Guiral d’ 11-M la novela gráfica 2009, dibuixada per Joan Mundet, amb el qual i amb López compartí l’any 2011 el Premi Nacional de Cultura del CONCA en l’apartat de còmics Amb Norman Fernández publicà també les monografies sobre còmics Nosotros somos los muertos El arte de…

Dirigí, amb Loïs Méry, el setmanari “Lo Tamborinaire” 1841, al voltant del qual s’agruparen nombrosos escriptors occitans Conreà, sense gaire èxit, el teatre còmic i es destacà, sobretot, com a poeta Lo poëta cassaire 1817 Fou, abans del Felibritge, el més popular dels escriptors provençals

El 1933, juntament amb el dibuixant Joe Shuster, creà el personatge de Superman, un superheroi provinent del planeta Kripton que a la Terra s’amagava darrere la personalitat del periodista Clark Kent La primera història de Superman es publicà el 1938 a la revista Action Comics i uns anys després el personatge disposava d’una capçalera pròpia i es convertia en el primer i el més popular d’una llarga llista de superherois del còmic, i en un símbol dels valors nord-americans

Després de treballar en oficis diversos, el 1911 publicà la narració de ciència-ficció Under the Moons of Mars , la bona acollida de la qual determinà la seva professionalització com a escriptor El 1912 publicà Tarzan of the Apes , i l’èxit fou tan gran que arribà a publicar 25 narracions amb el mateix personatge Tarzan , esdevingut encara més popular en ser traduït a més de 50 idiomes i fer-se'n versions per a còmic i cinematogràfiques És autor d’altres novelles, incloses també en el gènere fantàstic i la ciència-ficció

Les seves primeres narracions foren de caràcter còmic i realista Sala sidemet ‘Vincles secrets’, 1888 Arran d’un viatge a Berlín 1890, es relacionà amb el moviment socialista i la novella naturalista, canvià d’orientació literària i aprofundí problemes eticosocials Escriví Külmale maale ‘Cap a la terra freda’, 1896, la seva obra cabdal, Mahtra soda ‘La guerra de Mahtra’, 1902, Lunastus ‘Salvació’, 1909 i Mãekūla pümamees ‘El lleter de Mãekūla’, 1926, entre altres obres Fugí d’Estònia el 1905 i no hi tornà fins el 1917, amb la independència del país, i fou nomenat primer…

Començà a publicar contes el 1958 i el 1963 aparegué Sel’skie žiteli ‘Els pobletans’ El guió Živet takoj paren ‘Així viu un xicot’ i el film corresponent guanyaren el Lleó d’Or del Festival de Venècia el 1964 El 1967 guanyà el premi Germans Vasil’ev En les seves narracions, plenes de sentit còmic i tràgic, mostra interès especial pels éssers que canvien d’ambient social, per exemple del poble a la ciutat, d’un camp de concentració a la llibertat i llurs reaccions El 1976 li fou concedit pòstumament el premi Lenin per a directors de cinema