Resultats de la cerca

També ha estat donat aquest nom, per extensió, a reculls literaris anuals En els antics almanacs, el comentari del pas de les estacions originà consells d’agricultura, regles de medicina casolana, etc d’altra banda, el costum d’incloure-hi prediccions anuals donà lloc a la sàtira política Aquest pot ésser l’origen de l’aspecte literari del gènere, que sovint constituí l’única lectura tant dels camperols com de la gent de ciutat, i que arribà a donar, al s XVIII, per evolució, reculls estrictament literaris Entre els més importants hi ha, a França, l' Almanach des muses 1764-1833…

Collaborà al “Diario de Barcelona”, “Lo Gai Saber”, “Calendari Català” i “La Renaixença” Fou membre 1877 de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i mantenidor 1875 dels Jocs Florals de Barcelona Traduí al català l' Oda als trobadors catalans, de Mistral 1861, i al castellà poemes d’Horaci, Mireio 1868 de Mistral, i Lohengrin 1882 de Wagner Afiliat al partit conservador, collaborà en la restauració d’Alfons XII i fou regidor de l’ajuntament de Barcelona 1875-77

Fill i hereu de Ramon de Siscar i Fernández-Calderón Advocat, el 1859 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí una traducció castellana de les Geòrgiques de Virgili, publicada el 1881, i diversos treballs d’història Collaborà en la Illustració Catalana i el Calendari Català amb traduccions catalanes d’odes d’Horaci Publicà La iglesia parroquial de Agramunt 1880, La carta puebla de Agramunt 1884 i, amb pseudònim, El primer libro impreso en Tarragona en 1484 1887 Bibliòleg, reuní també una interessant collecció de numismàtica

Llicenciat en ciències de la informació 1982 Collabora habitualment en diversos mitjans de comunicació i ha dirigit i presentat programes de divulgació cultural a la ràdio És autor dels llibres de poesia Elegia de Grumers 1978, Magazine 1983, Instamàtic 1990, Tebeo 1992,  Material de calendari 1993, Sota la volta de ferro 2000, Les terrasses d’Avalon 2008, premi Cavall Verd-Josep Maria Llompart 2009 i Les barques de la boira 2011, premi Ciutat de Palma-Joan Alcover de poesia en català, als quals s’han d’afegir diversos recopilatoris i el CD Tres suites i escaig 1999, en què l’…

El 1908 fundà la Lliga del Bon Mot per combatre la blasfèmia i els mots grollers Feu una intensa campanya pels pobles, amb mítings, cartells i un calendari Maragall li prestà suport amb entusiasme i escriví una circular adreçada a les entitats catalanes Aragó publicà diversos llibres amb el pseudònim Ivon l’Escop Sobresurten La llengua catalana 1931 i La llengua de l’Església 1932 sobre l’obligatorietat del català en la predicació, basant-se en els concilis de la Tarraconense, i els deu volums de L’exposició del dogma catòlic , en part inèdits, el primer dels quals sortí el 1932…

Llicenciat en dret civil i en dret canònic 1862 De jove fundà i dirigí El Manresano , periòdic conservador Conreà la novella històrica El crit de l’ànima 1869, on criticà la Revolució de Setembre,  Les òrfenes de mare 1872, premiada amb un accèssit als Jocs Florals de Barcelona, i   La guerra 1877, episodis històrics de la tercera guerra carlina Publicà contes de costums catalans en Lo Gai Saber , Lo Calendari català , La Renaixença , etc Es manifestà en diversos opuscles a l’entorn del proteccionisme i publicà treballs jurídics Escriví un article sobre “La caza bajo el punto de vista…

Autodidacte, es lliurà durant més de trenta anys al periodisme, sobretot a la premsa de Barcelona i de Lleida Collaborà a En patufet i després a La Nuri , redactà el Calendari d’En Clovis 1927, i, amb el pseudònim de Macià Floris , i sobretot, amb el de  Clovis Eimeric o amb el seu nom, conreà la novella infantil El cavaller de la creu, El minyó del cop de puny, etc i especialment la novella rosa Amb el cor no s’hi juga , 1925  La puntaire , 1926, que també escenificà La taverna d’en Mallol , 1927  La bolxevica , 1928, etc Aquestes obres, properes a la literatura de consum,…

Visqué a la cort del seljúcida Malik Šāh , el visir del qual, Niẓām al-Mulk, li encomanà la creació i la direcció d’un observatori astronòmic a Merv Reformà el calendari iranià reduint l’antic any solar persa al lunar musulmà És autor, en àrab, de dos tractats de filosofia i de ciències de la natura i de notables obres algèbriques mètode per a l’extracció d’arrels quadrades i cúbiques, classificació d’equacions de segon i de tercer grau segons el nombre dels termes que contenen —bé que no arribà a resoldre ni les imaginàries ni les negatives—, etc Assolí, però, la màxima fama com…

Estudià medicina a les universitats de Saragossa i de Montpeller, però aviat es dedicà a la política i al periodisme Milità en el liberalisme regionalista i fou partidari del proteccionisme econòmic Fundà, amb Víctor Balaguer, El Conseller , i junts viatjaren per Itàlia 1859 Fou un dels impulsors de la Renaixença, en el seu triple aspecte literari, històric i econòmic Fou redactor d’ El Barcelonés i El Telégrafo , i collaborador de Revista de Cataluña , Calendari Català i La Renaixença…

Estudià a l’Institut Balear, on fou alumne de JLPons i Gallarza el 1865 començà la carrera eclesiàstica —que hagué de seguir com a extern del seminari, atesa la seva condició de xueta— i el 1872 fou ordenat de sacerdot Promogué un gran enrenou la polèmica que sostingué amb Miquel Maura en defensa de la classe xueta i que recollí en el llibre Algo sobre el estado religioso y social de la isla de Mallorca 1877 intentà, sense aconseguir-ho, de guanyar una canongia de la seu de Mallorca i, finalment, el 1878, hagué d’ocupar-ne una d’El Sacromonte de Granada Fou un destacat propulsor del moviment…